De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Via Llatina
(en
llati
Via Latina
, en
grec antic
? Λατιν? ?δ??) era una de les principals
vies romanes
que sortia de les portes de Roma. Probablement es la via mes antiga de les vies romanes. Sortia per la
Porta Capena
, igual que la
via Apia
, de la que se separava al creuar la
Muralla Aureliana
.
Al segle
iv
aC ja s'esmenta la via pero encara no era un cami regular pavimentat sino mes aviat una via de comunicacio natural entre Roma i
Tusculum
i mes enlla. No es probable que es construis com a via romana abans de la conquesta dels pobles
llatins
i
volscs
per art dels romans.
Titus Livi
en parla quan explica la revolta de
Coriola
, pero sembla que ho fa nomes com a descripcio geografica. Existia probablement ja abans del
296 aC
.
Pirros
rei de l'
Epir
va avancar per aquesta via cap a Roma l'any
280 aC
i
Hannibal
el
211 aC
. En temps d'Hannibal la via Llatina ja era un cami regular.
La via acabava a
Casilinum
on s'unia a la via Apia, encara que unes branques sortien de
Teanum
per
Allifae
i
Telesia
fins a
Beneventum
. Tenia dues vies subordinades la
via Labicana
i la
via Praestina
que sortien de Roma per portes diferents, pero s'unien despres a la via Llatina, segons diu
Estrabo
. Sembla que posteriorment la via Llatina va perdre importancia, que va agafar la via Labicana, i l'
Itinerari d'Antoni
diu que la via Llatina s'unia a la Labicana, i no a l'inreves.
Les estacions de la via Llatina entre Roma i
Casilinum
eren:
La branca que portava a Benevent des Teanum passava per les seguents estacions:
En el tram de Roma a Ferentinum la via no passa per cap ciutat important, i sembla que els llocs mencionats eren simplement
mutationes
, parades o establiments per a descansar i donar servei als cavalls.
[1]
- ↑
Smith
, William (ed.). ≪
Via Latina
≫.
Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)
. [Consulta: 12 febrer 2021].
