Vescomte
es un titol nobiliari de rang superior al de
baro
i inferior al de
comte
.
Originariament, el
vescomte
era el primer subordinat del comte, institucio d'origen franc (
missus comitis
)
El seu origen foren els
vicarii
(vicaris) o veguers del comte a l'
Imperi Carolingi
. Cada comte tenia diversos carrecs subalterns per impartir justicia: vicari o veguer,
centener
, i conseller. Cada comtat estava dividit com a jurisdiccio en vegueries (pero el vicari o veguer no governava sobre la vegueria, nomes hi exercia justicia). El principal dels vicaris era anomenat
vice dominus
i vidami i progressivament
vice comes
(vescomte). Generalment les seves terres estaven a la zona pero podia tenir terres a altres vegueries o les podia adquirir). Se li podien encarregar missions diverses a mes de la principal d'aplicar justicia en nom del comte.
Per tant l'
Imperi Carolingi
, el
vescomte
era un dignatari o funcionari al servei d'un comte; l'ambit d'actuacio d'un vescomte era tot el comtat o be un dels
pagi
inclosos dins del comtat. Es a dir inicialment nomes hi havia vescomtes pero no vescomtats, fins que amb el temps es van anar vinculant a un dels territoris sota la seva jurisdiccio efectiva mentre que l'administracio de justicia que abans podia fer sobre tota la vegueria es va reduir; inicialment tenien generalment un castell a la capital, pero despres fou a qualsevol lloc dins el seu extens patrimoni dins del comtat.
A l'escala de funcionaris reials vigent a l'Imperi Carolingi, immediatament per sota del comte, hi havia el vescomte, el seu lloctinent i fidel mes proper, que acostumava a actuar dins de la ciutat capital del comtat, exercint-hi funcions de govern per delegacio del comte, com, per exemple, presidir un tribunal de justicia. El poder dels vescomtes cresque forca a consequencia de la practica, molt frequent durant els segles IX i X, d'atribuir el govern de diversos comtats a un mateix comte. Aixi, en els comtats on el comte no acostumava a ser-hi present, qui hi exercia realment les funcions comtals era el vescomte.
Arran de la revolucio
feudal
, que es visque en moltes regions de l'antic Imperi Carolingi durant els segles X i X, les funcions de govern es patrimonialitzaren; aleshores, el carrec de vescomte perde el caracter de funcionari i esdevingue un titol honorific i feudal. Les antigues funcions dels vescomtes passaren a ser exercides per veguers comtals o vicaris.
Els vescomtes als comtats catalans
[
modifica
]
Igual com a tot arreu de l'Imperi Carolingi, en cadascun dels
comtats catalans
hi havia el comte i el vescomte.
Cap a finals del segle
x
, els vescomtes tambe havien aconseguit convertir els seus carrecs en hereditaris, i amb la revolucio feudal, esdevinguda als comtats catalans entre els anys
1020
i
1060
, abandonaran la seva condicio funcionarial de primers lloctinents del comte, per esdevenir, igual que els veguers, castellans o senyors banals, co es, titulars d'un poder propi derivat del control de fortaleses; per aixo, cap a
1050
, els vescomtes ja no es designen pel comtat, on, com a funcionaris, exercien la seva jurisdiccio, sino per la situacio de la seva fortalesa personal, base del seu nou poder. Aixi, els vescomtes de
Vallespir
passaren a dir-se de
Castellnou
; els d'
Empuries
, de Rocaberti; els de
Besalu
, de Bas; els de
Girona
, de Cabrera; els d'
Urgell
, de Castellbo; els d'
Osona
, de
Cardona
; els de
Pallars
, de Siarb (i despres Vilamur), els de
Rossello
, de Tatzo, i despres d'Illa o d'Illa i Canet; les uniques cases vescomtals dites encara segons la denominacio antiga foren les de Cerdanya i la de Barcelona. El 1126, pel matrimoni de Sibil·la, l'unica hereva del seu pare el vescomte Ramon II, amb Pere Ramon de Castellbo, la casa vescomtal de Cerdanya es fusiona amb aquest llinatge urgellenc; a Barcelona, a causa de la represa del poder comtal duta a terme per
Ramon Berenguer I
, la casa vescomtal no va poder convertir-se en un poder independent i queda relegada a un segon terme, fins a la seva extincio el
1207
.
Les cases vescomtals catalanes
[
modifica
]
Les cases vescomtals catalanes foren:
Linia d'honor dels titols nobiliaris
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari