De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
vescomtat de Gabarda
o Gabarret fou una jurisdiccio feudal de la
Gascunya
, abracant la comarca del
Gabarda
.
El vescomtat es va originar per divisio del
Ducat de Gascunya
. Les terres de Gabarda i altres van tocar a Aner I, fill del duc Sanc IV. Aner, vescomte de Gascunya, va morir aviat (vers
978
) i va deixar territoris a tres fills: Llop (
Vescomtat d'Auloron
), Donat (
vescomtat de Gabarda
) i Sanc (
Vescomtat de Tursan
). Arnau va morir el
1030
i va deixar tres fills: Saxeto (abat, mort el
1062
), Guillem (mort tambe el
1062
i que nomes va deixar un fill, Pere, que fou prior i va morir el
1080
) i l'hereu Roger I. Aquest es va casar dues vegades, la segona amb Adelaida de
Lomanha
,
vescomtessa de Brulhes
, que li va aportar en dot aquest vescomtat. Al morir Roger el
vescomtat de Gabarda
va passar als seu fill gran Pere I (el segon era Arnau que va morir el
1097
); el tercer fill, Hug, del segon matrimoni, va rebre
Brulhes
pero va morir el
1064
i sa germa Hunald (mort el
1105
), que era abat, va renunciar al vescomtat que va passar tambe a Pere I, germanastre, que aixi va reunir les dues regions. Pere va morir el
1097
i va deixar tres fills: el mes gran, Pere de Soriguers, el va succeir; Arnau, probablement mort jove; i Roger, casada amb la senyora de Beuvila i tronc d'una curta nissaga de
vescomtes de Bezaume
i de
Benauges
. Pere II de Gabarda i de Brulhes es va casar amb Guiscarda que el 1134 va heretar les
vescomtat de Bearn
i el d'
Oloron
. El
1119
, a la mort de Pere II, el va succeir a Brulhes i Gabarda el seu fill Pere III, que el
1147
va rebre Oloron i Bearn per renuncia de la seva mare Guiscarda (que va morir el
1154
). Des de llavors Gabarda i Brulhes van formar part dels dominis de Bearn i van seguir la seva historia. El
1290
a la mort de Gasto VII, la seva segona filla Mata va rebre Gabarda i Brulhes i els va aportar pel seu matrimoni al
comte d'Armanyac
Guerau VI (1256-1285) al seu fill Bernat VI d'Armanyac quedant llavors unit a l'Armanyac fins vers
1453
quan el comte Joan V el va empenyorar per cobrir les seves deutes i va passar a la corona. El
1515
els bens dels Armanyac van ser donats a Margarida d'Angulema, dona d'Enric II d'
Albret
amb qui va quedar unit a
Navarra
i despres a
Franca
.
Llista de vescomtes
[
modifica
]
- Aner I 977-978
- Donat 978-995
- Arnau I 995-1030
- Roger I 1030-1045
- Pere I 1064-1097
- Pere II 1097-1119
- Pere III
1119?1154
- Ramon Berenguer (tutor) 1154-1165
- Gasto I
(V de Bearn) 1154?1170
- Maria de Bearn
1170?1173
- Guillem vescomte de Montcada
1170-1173
- Pelegri de Castillarzuello (Tutor, Senyor de Barbastre)
- Gasto II
(VI de Bearn, el Bo) 1173?1214 (comte de Bigorra i vescomte de Marsan, Orte i Dacs)
- Guillem Ramon I
1214?1223
- Guillem II
1223?1228
- Garsenda (regent) 1228?1240
- Gasto III
(VII de Bearn) 1228?1290 (vescomte de Marsan)
- Mata
1290-?
- Bernat VI ?-1319
- Joan I 1319-1373 (comte de Rodes)
- Joan II el Desigual 1373-1384
- Joan III 1384-1391
- Bernat VII 1391-1418
- Joan IV 1418-1450
- Joan V 1450-1453
- empenyorat a la corona 1453
- a la corona francesa 1453-1515
- Margarida d'Angulema
1515-1555
- Enric I d'Armanyac
i II de Navarra 1522-1555
- Joana d'Albret
1555-1572 (III de Navarra)
- Enric II
1572-1589 (Enric III de Navarra, esdeve Enric IV de Franca el 1589)
- a la corona francesa 1589