El vescomtat de Gabarda o Gabarret fou una jurisdiccio feudal de la Gascunya , abracant la comarca del Gabarda .

El vescomtat es va originar per divisio del Ducat de Gascunya . Les terres de Gabarda i altres van tocar a Aner I, fill del duc Sanc IV. Aner, vescomte de Gascunya, va morir aviat (vers 978 ) i va deixar territoris a tres fills: Llop ( Vescomtat d'Auloron ), Donat ( vescomtat de Gabarda ) i Sanc ( Vescomtat de Tursan ). Arnau va morir el 1030 i va deixar tres fills: Saxeto (abat, mort el 1062 ), Guillem (mort tambe el 1062 i que nomes va deixar un fill, Pere, que fou prior i va morir el 1080 ) i l'hereu Roger I. Aquest es va casar dues vegades, la segona amb Adelaida de Lomanha , vescomtessa de Brulhes , que li va aportar en dot aquest vescomtat. Al morir Roger el vescomtat de Gabarda va passar als seu fill gran Pere I (el segon era Arnau que va morir el 1097 ); el tercer fill, Hug, del segon matrimoni, va rebre Brulhes pero va morir el 1064 i sa germa Hunald (mort el 1105 ), que era abat, va renunciar al vescomtat que va passar tambe a Pere I, germanastre, que aixi va reunir les dues regions. Pere va morir el 1097 i va deixar tres fills: el mes gran, Pere de Soriguers, el va succeir; Arnau, probablement mort jove; i Roger, casada amb la senyora de Beuvila i tronc d'una curta nissaga de vescomtes de Bezaume i de Benauges . Pere II de Gabarda i de Brulhes es va casar amb Guiscarda que el 1134 va heretar les vescomtat de Bearn i el d' Oloron . El 1119 , a la mort de Pere II, el va succeir a Brulhes i Gabarda el seu fill Pere III, que el 1147 va rebre Oloron i Bearn per renuncia de la seva mare Guiscarda (que va morir el 1154 ). Des de llavors Gabarda i Brulhes van formar part dels dominis de Bearn i van seguir la seva historia. El 1290 a la mort de Gasto VII, la seva segona filla Mata va rebre Gabarda i Brulhes i els va aportar pel seu matrimoni al comte d'Armanyac Guerau VI (1256-1285) al seu fill Bernat VI d'Armanyac quedant llavors unit a l'Armanyac fins vers 1453 quan el comte Joan V el va empenyorar per cobrir les seves deutes i va passar a la corona. El 1515 els bens dels Armanyac van ser donats a Margarida d'Angulema, dona d'Enric II d' Albret amb qui va quedar unit a Navarra i despres a Franca .

Llista de vescomtes [ modifica ]

• Aner I 977-978
• Donat 978-995
• Arnau I 995-1030
• Roger I 1030-1045
• Pere I 1064-1097
• Pere II 1097-1119
• Pere III 1119?1154
• Ramon Berenguer (tutor) 1154-1165
• Gasto I (V de Bearn) 1154?1170
• Maria de Bearn 1170?1173
• Guillem vescomte de Montcada 1170-1173
• Pelegri de Castillarzuello (Tutor, Senyor de Barbastre)
• Gasto II (VI de Bearn, el Bo) 1173?1214 (comte de Bigorra i vescomte de Marsan, Orte i Dacs)
• Guillem Ramon I 1214?1223
• Guillem II 1223?1228
• Garsenda (regent) 1228?1240
• Gasto III (VII de Bearn) 1228?1290 (vescomte de Marsan)
• Mata 1290-?
• Bernat VI ?-1319
• Joan I 1319-1373 (comte de Rodes)
• Joan II el Desigual 1373-1384
• Joan III 1384-1391
• Bernat VII 1391-1418
• Joan IV 1418-1450
• Joan V 1450-1453
• empenyorat a la corona 1453
• a la corona francesa 1453-1515
• Margarida d'Angulema 1515-1555
• Enric I d'Armanyac i II de Navarra 1522-1555
• Joana d'Albret 1555-1572 (III de Navarra)
• Enric II 1572-1589 (Enric III de Navarra, esdeve Enric IV de Franca el 1589)
• a la corona francesa 1589