Velocitat d'obturacio

El temps d'exposicio pot tenir un gran efecte quan es fotografien objectes en moviment. Cal ajustar l'obertura per obtenir una exposicio adequada.

Velocitat d'obturacio o, mes exactament, temps d'exposicio , es un concepte de la fotografia que fa referencia al periode durant el qual l' obturador d'una camera fotografica esta obert. S'expressa segons i fraccions de segons, per la qual cosa en realitat s'esta parlant de temps i no de velocitat ( distancia / temps ).

Els temps d'exposicio d'una camera fotografica poden ajustar-se en valors discrets. El salt de cada valor al seguent s'anomena un pas fotografic. Aquests valors acosumen a oscil·lar entre els 30 segons i 1/8000 de segon; per a poder realitzar exposicions mes llargues acostuma a existir l'opcio B (o mode Bulb) en la qual l'obturador es mante obert durant el temps que mantinguem el dit sobre el piu. Una variant del mode B es el mode Time (T), gairebe en desus, en el qual s'ha d'accionar el piu una vegada per iniciar l'exposicio del sensor o pel·licula, i una altra per finalitzar-la.

Tot i que no podem parlar de temps rapids o lents sense fer referencia a la situacio la qual estem fotografiant, a efectes practics i en la majoria de situacions, podem distingir diversos temps:

Temps d'exposicio curts : superiors a 1/60 segons; l'obturador es mante obert molt poc temps, per tant, deixar passar menys llum cap a l'element fotosensible. Amb aquestes imatges, segons l'optica utilitzada, s'aconsegueix congelar o reduir notablement el moviment.
Temps d'exposicio llargs : inferiors a 1/60 segons; l'obturador roman obert mes temps, deixant passar mes llum. Amb aquestes s'aconsegueixen imatges mogudes, desplacades, que aporten ana major sensacio de moviment i desplacament. Amb aquests temps d'obturacio es recomanable l'us d'un tripode per tal que la camera no quedi moguda amb el pols.

El temps d'exposicio, junt amb la sensibilitat de la pel·licula fotografica (en el cas de les cameres tradicionals) o sensor d'imatge (en cameres digitals ) i l' obertura del diafragma , determina el valor d'exposicio per a una fotografia.

Introduccio [ modifica ]

El terme velocitat de tret es el temps durant el qual l'obturador roman obert deixant passar la llum al sensor . En la fotografia digital es el temps que el sensor d'imatge "veu" l'escena que esta tractant de capturar. Juntament amb l'obertura del diafragma es un dels principals components necessaris per a formar una exposicio adequada.

En general es mesura en segons o fraccions de segon; 1”, 2”, 1/20, 1/60, 1/250. El mes frequent es disparar amb fraccions de segon, que de vegades per comoditat se solen expressar en la camera amb xifres com 30, 60, 250, 2000, etc. El mes habitual es que una camera pugui seleccionar entre velocitats que van des dels 30” fins als 1/2000. Com mes gran es el denominador, major sera la velocitat, es a dir, aquesta sera molt mes rapida. Aquestes velocitats son les mes utilitzades, ja que es mes dificil retrar alguna cosa que es mou lentament sense aplicar cap mena de moviment extern a la camera mentre que el obturador s'obre i dona lloc a fotografies amb una manca considerable de definicio. Es per aquest mtoiu que es necessari un tripode o algun tipus d'estabilitzacio d'imatge.

Son multiples les combinacions de velocitat de tret depenent del que es vulgui fer. Les velocitats curtes (tambe anomenades rapides) es poden utilitzar per a congelar el moviment, per exemple, d'un cotxe de F1. En canvi, les velocitats de llarga exposicio (tambe conegudes com a lentes) es poden utilitzar per a difuminar intencionadament el moviment per a obtenir efectes artistics o per a fer fotografies nocturnes amb poca llum, les quals necessiten aquesta velocitat per tal que arribi mes quantitat de llum al sensor. Cal tenir en compte que quant menor sigui la velocitat, mes sensible es la imatge a la vibracio de la camera.

Utilitat a la fotografia [ modifica ]

La velocitat de tret es un dels metodes sovint utilitzats per a manipular els efectes visuals de la imatge final mes enlla de la seva lluminositat. La seleccio de diferents velocitats de tret donara lloc a un altre tipus d'efecte visual en la fotografia final. hem de tenir en compte que en certes ocasions el moviment ens afavoreix en la realitacio d'una fotografia. Per exemple, quan es fa una foto d'una cascada i es desitja mostrar com de rapid lisca l'aigua; o quan es pren una foto d'un cotxe de carreres i es busca donar sensacio de velocitat; o quan es fa una foto al cel a la nit i es vol mostrar el moviment dels estels en un periode mes llarg de temp. En tots aquests casos l'eleccio d'una velocitat de tret mes perllongada sera el cami a seguir. No obstant aixo, en tots aquests casos es necessari utilitzar un tripode. La majoria de la gent relaciona “lent” amb el fet que una imatge es desenfoqui, pero de vegades pot crear un impacte visual mes potent que les imatges fetes amb la congelacio que ens aporta l'alta velocitat de tret.

Una operacio de la camera en mode manual requereix que s'estableixi la velocitat de tret i el diafragma en la lent de forma manual. Tot i aixi, existeixen altres maneres que permeten tenir una de les dues opcions automatiques:

Amb prioritat de tret AE: Una manera d'exposicio que permet seleccionar la velocitat desitjada i la camera mateixa estableix el valor d'obertura a joc per a una exposicio correcta. Si canvia la velocitat de tret, o els canvis de nivell de llum, la camera ajusta l'obertura en consequencia.
Amb prioritat d'obertura AE: Una manera d'exposicio que li permet ajustar l'obertura, mentre que la camera ajusta la velocitat de tret per a una correcta exposicio. Si es canvia l'obertura, o els canvis de nivell de llum, la velocitat de tret canviara automaticament.

En la majoria dels casos, la prioritat d'obertura AE es generalment representat amb una "A" i la prioritat de tret AE amb "Tv" o "S”.

La llista seguent proporciona una visio general dels usos comuns de la fotografia per a velocitats de tret estandard:

1 / 16000: La velocitat mes rapida disponible.
1 / 8000: La velocitat mes rapida disponible en la produccio de cameres SLR a partir de 2009. S'utilitza per a prendre fotografies nitides de subjectes en moviment molt rapid, com les aus o els avions, en condicions de bona il·luminacio, amb un nombre d'ISO de 1000 o mes i una gran obertura de la lent.
1 / 4000: La velocitat mes rapida disponible en els consumidors de cameres SLR a partir de 2009. S'utilitza per a prendre fotografies nitides de subjectes en moviment considerablement rapid, com els atletes o els vehicles, en condicions de bona il·luminacio i amb una sensibilitat ISO de fins a 800.
1 / 2000 i / 1000: S'utilitza per a prendre fotografies nitides de subjectes en moviment moderadament rapid sota condicions normals d'il·luminacio.
1 / 500 i / 250: S'utilitza per a prendre fotografies nitides de persones en relatiu moviment en situacions quotidianes.
1 / 125: Aquesta velocitat, i les mes lentes a partir d'aquesta, ja no son utils per a captar en el punt de congelacio un cos en moviment. Aquesta velocitat d'obturacio s'utilitza amb la finalitat d'obtenir una major profunditat de camp, aixi com la nitidesa general de la fotografia de paisatge.
1 / 60: S'utilitza per a desplacar preses de fotografies i per a les imatges preses en condicions de poca llum.
1 / 30: S'utilitza per a captar el desplacament d'objectes en moviment a menys de 30 milles per hora (48 km/h) i de la llum. Les imatges preses amb aquesta veloictat i d'altres mes lentes requereixen normalment d'un tripode de camera o d'algun altre tipus de suport.
1 / 15 i 1 / 8: Aquesta i altres velocitats mes lentes son utils per a realitzar fotografies que son panoramiques amb desenfoc del moviment. Tambe s'empra per a prendre fotografies nitides de subjectes immobils sota males condicions d'il·luminacio. En aquestes situacions tambe cal l'us d'un tripode de camerao d'algun altre element de suport per a aquesta.
1/4 s, 1/2: Tambe s'utilitza principalment per a efectes de desenfoc del moviment i/o per a prendre fotografies amb poca llum, pero nomes amb el suport del tripode de camera.
D'1 minut a diverses hores: s'utilitza amb una camera fixa mecanicament en fotografia d'astres i per a certs efectes especials.

Es indiferent la combinacio de temps i quantitat de llum, sempre que la quantitat de llum sigui la correcta juntament amb el temps. La majoria de les cameres SLR convencionals tenen marcada la velocitat de tret en el panell superior del cos de la camera per tal d'ajustar la velocitat del obturador, encara que aixo pot variar segons el disseny de la camera.

Escala de Temps [ modifica ]

L'escala tipica de temps acostuma a ser:

Valor	temps d'equivaloracio del disparador
B	mentre es mante polsat el disparador
30"	30 segons
15"	15 segons
8"	8 segons
4"	4 segons
2"	2 segons
1"	1 segons
2	1/2 segons
4	1/4 segons
8	1/8 segons
15	1/15 segons
30	1/30 segons
60	1/60 segons
125	1/125 segons
250	1/250 segons
500	1/500 segons
1000	1/1000 segons
2000	1/2000 segons
3000	1/3000 segons
4000	1/4000 segons

En avancar un pas en aquesta escala es redueix a la meitat el temps, deixant entrar menys llum.

Temps llargs [ modifica ]

Un temps d'exposicio llarg sera mes sensible al moviment i es pot expressar en forma difusa i un de mes curt obtindra una imatge "congelada" i nitida. En fotografia digital, la sensibilitat ISO tambe es un parametre ajustable; una ISO mes gran ens permet una fotografia mes rapida.

Quan parlem de temps llargs, una de les tecniques mes conegudes es l'efecte seda. Aquest efecte es fa a llocs amb aigua, com el mar, un riu o un salt. Consisteix a ajustar la camera a velocitats lentes per tal quequedi difuminada i es vegi mes plana, tranquil·la i calmada. El problema d'aquesta tecnica, es que en fer servir velocitats lentes i de dia, les fotos queden molt clares, per aixo s'ha d'utilitzar un filtre per tal de reduir la llum que entra al sensor.

Una altra tecnica coneguda es la de fotografia d'estrelles. Obviament s'ha de fer quan es de nit i amb una velocitat molt lenta per tal de poder obtenir una foto que no estigui molt fosca. En aquesta tecnica, en estar molta estona fent la foto, obtenim les estrelles difuminades gracies al moviment de rotacio que fa la terra. Si apuntem a l' estrella polar , que nomes es pot veure des de l 'hemiferi nord del planeta, obtindrem el rastre de totes les estrelles, que formen cercles al voltant de l'estrella polar. Aquesta tecnica s'anomena circumpolar .

Una tecnica esteticament molt interessant i que transmet el moviment sense utilitzar un temps realment lent es l' escombrat .