Un
vector
es qualsevol element d'un
espai vectorial
i, per extensio, d'un
modul
sobre un
anell
commutatiu
unitari
. Cal doncs entendre que un
polinomi
, una
matriu quadrada
, una
progressio aritmetica
, etc. son vectors de la mateixa manera que ho son
en el pla i tambe
en
... amb tantes
components
com
dimensions
te l'espai vectorial.
Inicialment, el terme de vector era emprat en la
geometria euclidiana
per a representar el desplacament entre dos punts i la variacio entre les
coordenades
dels dos punts. Actualment es prefereix el terme de
bipunt
per referir-se, per exemple a
, reservant el qualificatiu de vector pels
vectors lliures
, el punt d'aplicacio dels quals pot ser qualsevol de l'espai.
[1]
En el pla o en l'
espai tridimensional
, es un
segment
orientat, que te una direccio (inclinacio del segment respecte als
eixos de coordenades
), un sentit (de l'origen fins a l'extrem on es col·loca la punta de la fletxa) i un modul (llargada del segment, mesurant des de l'origen fins a l'extrem).
[2]
Representacio dels vectors
[
modifica
]
Els vectors se solen representar en
negreta
(
v
), mitjancant una
fletxa
a sobre d'aquest (
), amb una
titlla
(
) o be, generalment quan s'escriuen a ma,
subratllats
(
v
).
[3]
[4]
[5]
Tambe si el context ho fa evident es pot obviar aquesta notacio quan s'escriu a ma i escriure'l senzillament amb una sola lletra (
). Mentre que en el camp de les
matematiques
se sol optar per aquesta darrera possibilitat, en la
fisica
se sol usar l'opcio de la fletxa a sobre, pero, en general, aquest us varia en funcio de factors diversos. En aquest article s'acostumara a donar preferencia a la primera forma esmentada.
En
grafics
i
diagrames
, els vectors del pla o de l'espai se solen representar com a fletxes, com podeu veure en aquest exemple:
Bipunt i vector
On
A
es l'origen del bipunt i
B
el seu extrem; s'escriu
. El vector en canvi no esta associat a cap punt.
En diagrames de dues dimensions, sovint es necessita representar vectors
perpendiculars
al pla del diagrama. En aquests casos, i per diferenciar els dos sentits possibles s'usa una notacio de punts o creus. S'utilitza el simbol de la creu (?) per a indicar vectors que entren al pla de projeccio del diagrama en el sentit contrari a l'observador. Per als vectors que surten del pla de projeccio en direccio a l'observador s'utilitza un punt (⊙).
Vector que entra al pla (esquerra) i vector que surt del pla (dreta).
Representacio en espais euclidians
[
modifica
]
En un
espai euclidia
d'
n
dimensions, els vectors poden esser representats com a
combinacio lineal
de
n
vectors unitaris
, sempre que aquests vectors siguin
generadors
de l'espai. Per exemple, a
, s'acostumen a anomenar els vectors unitaris paral·lels als eixos
x
,
y
i
z
com a
,
i
respectivament. Qualsevol vector
pot ser escrit com a
, on aquests tres
nombres reals
a
1
,
a₂
i
a₃
deixen univocament definit el vector.
A vegades i per a simplificar la notacio, el vector
s'escriu com a
- matriu fila - o be amb la
matriu
columna:
Tot i que aquesta notacio no indica la dependencia de les
coordenades
a
1
,
a
2
i
a
3
respecte a l'especific sistema de referencia format per
,
,
.
Representacio algebraica
[
modifica
]
En
algebra lineal
, els vectors s'expressen en forma de matriu columna o vector columna,
[6]
emprant negreta per denotar que es tracta d'un vector (en lloc d'un
escalar
):
Per simplificar l'escriptura de vectors columna, a vegades s'escriuen com un vector fila
transposat
:
![{\displaystyle {\boldsymbol {x}}={\begin{bmatrix}x_{1}\;x_{2}\;\dots \;x_{m}\end{bmatrix}}^{\rm {T}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ebb1f2cf41828a7d6a73918b4696bfa11b569c8b)
o be,
![{\displaystyle {\boldsymbol {x}}={\begin{bmatrix}x_{1},x_{2},\dots ,x_{m}\end{bmatrix}}^{\rm {T}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/b7fb2a1f3a523f75e432b8ab6dd8fba6fea7eca2)
Operacions amb vectors a R² i R
3
[
modifica
]
Addicio i subtraccio de vectors
[
modifica
]
La
suma
de vectors es defineix de la manera seguent: les components del vector suma son la suma de les components dels sumands. Com que restar es sumar l'oposat, i que l'oposat del vector
es el vector que te com a components l'oposat de les components de
, la
subtraccio
queda tambe definida.
- En el pla, s'escriu aixi:
- Si
=
i
=
;
=
+
=
on
es el vector resultant,
- i es representa aixi:
Suma de vectors
Propietats de la suma i la subtraccio de vectors
[
modifica
]
- Commutativa
:
![{\displaystyle {\vec {u_{1}}}+{\vec {u_{2}}}={\vec {u_{2}}}+{\vec {u_{1}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/eed14ca1dfa8a6aa2d95361e2ed19b672a5ded2f)
- Associativa
:
![{\displaystyle ({\vec {u_{1}}}+{\vec {u_{2}}})+{\vec {u_{3}}}={\vec {u_{1}}}+({\vec {u_{2}}}+{\vec {u_{3}}})}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/cc20f58ddfd22f3b3dc90efcf23dbe0ddc2b58ae)
![{\displaystyle {\vec {u_{1}}}+{\vec {0}}={\vec {u_{1}}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/d7b0eedc10c86f0dd1c6c7a808e3bb92cb8ed858)
![{\displaystyle {\vec {u_{1}}}-{\vec {u_{2}}}={\vec {u_{1}}}+(-{\vec {u_{2}}})}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/829fd02416415fc2ecba6220e230e4704d49b9a9)
![{\displaystyle {\vec {u_{1}}}-{\vec {u_{1}}}={\vec {0}}}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/323e7960ff56ee6b8d07d7a8852a85a246261960)
Multiplicacio per un escalar
[
modifica
]
Els vectors es poden multiplicar per un nombre real
, que s'anomena escalar (ja que no es un element de l'espai vectorial). El vector resultant te les components del vector original multiplicades per l'escalar. En el pla:
- Si
=
, llavors
=
![{\displaystyle (k\cdot v_{1},k\cdot v_{2})}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/db12bb61ef0d890725e0ad5da433c8d54b04fd4e)
Modul d'un vector
[
modifica
]
El
modul
(longitud del segment que va de l'origen a l'extrem en les unitats dels eixos de coordenades) es
calcula
aplicant el
teorema de Pitagores
a les seves components, ja que representen els
catets
del
triangle
.
El modul d'un vector v s'escriu
. En el pla es calcula aixi:
- Si
=
;
=
![{\displaystyle {\sqrt {v_{1}^{2}+v_{2}^{2}}}\,}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c16a0fd20ab5eb8c669f975408ddfae95d7d85e0)
Aquestes operacions es poden generalitzar a un espai
n
-dimensional.