한국   대만   중국   일본 
Valsartan - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Valsartan

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de fàrmacValsartan
Malaltia objecte insuficiencia cardiaca congestiva , hipertensio arterial i cardiopatia Modifica el valor a Wikidata
Dades cliniques
Risc per l'embaras categoria D per a l'embaras als EUA Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacologic compost heterociclic i acid carboxilic Modifica el valor a Wikidata
Codi ATC C09CA03 Modifica el valor a Wikidata
Dades quimiques i fisiques
Formula C 24 H 29 N 5 O 3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular 435,22704 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Numero CAS 137862-53-4 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID) 60846 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS 3937 i 593 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank DB00177 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider 54833 Modifica el valor a Wikidata
UNII 80M03YXJ7I Modifica el valor a Wikidata
KEGG D00400 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI 9927 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBL CHEMBL1069 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ 100.113.097

El valsartan (segons la Denominacio Comuna Internacional ) o valsarta es un medicament antihipertensiu de la classe dels antagonistes dels receptors d'angiotensina II [1] (ARA II). Actua a nivell dels receptors AT 1 , bloquejant l'accio de l' angiotensina II i provocant la dilatacio de les arteries. [ cal citacio ] Este fet ocasiona una caiguda de la tensio arterial sistemica. El valsartan s'empra principalment per al tractament de la hipertensio arterial lleu o moderada de diverses etiologies; encara que tambe se'n fa us en les malalties congestives (per exemple, en la insuficiencia cardiaca ) i com a tractament despres d'un infart agut de miocardi (IAM). [ cal citacio ] Als Estats Units fou autoritzat per l' Administracio d'Aliments i Farmacs (FDA, de l'angles Food and Drug Administration ) al decembre de 1996. [ cal citacio ]

Referencies [ modifica ]

  1. Ritter J, Flower R, Henderson G, Loke YK, MacEwan D, Rang H. Sistema vascular. Rang y Dale. Farmacologia. 9.ª ed. Elsevier Espana; 2020. 290-309.