Valldemaria
Capella del segle XII
Dades
Tipus	Esglesia i monestir
Construccio	segle XII
Caracteristiques
Estil arquitectonic	arquitectura romanica
Altitud	70 m
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa	Macanet de la Selva
Localitzacio	Veinat de Pibitller
41° 44′ 10″ N, 2° 45′ 13″ E  /  41.7362°N , 2.7536°E  / 41.7362; 2.7536
Be integrant del patrimoni cultural catala
Id. IPAC	26884

Valldemaria es un antic monestir romanic habilitat com a masia de Macanet de la Selva (Selva) que forma part de l' Inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya . Era el primer monestir de cistercenques dels Paisos Catalans . ^[1]

Descripcio [ modifica ]

En aquest moment, de l'antic monestir nomes resta el cos de l'esglesia ?tan sols queda com a testimoni la petita esglesia romanica del segle  xii ? unit al mas, d'epoca posterior, que es va construir pels volts de 1600 sobre restes d'una part de l'antic monestir. De l'esglesia, se'n conserva una petita nau d' estil romanic , de forma rectangular i absis semicircular. L'esglesia esta totalment encastada i integrada dintre de la masia, tant en el sector dret amb el cobert, a l'esquerra amb la masia i a davant amb el porxo . ^[2]

L'esglesia era bastant deteriorada; d'ella tan sols es conserva a nivell exterior l'absis i a nivell interior, la capcalera separada del cos de l'esglesia per un arc lleument apuntat. En el fons de l'absis, es conserva una minuscula obertura en forma d' espitllera , i en el cos de l'esglesia dues obertures, una bastant amplia de mig punt i l'altra bastant deteriorada. ^[2]

Historia [ modifica ]

El monestir de Valldemaria es, segons consta documentalment, el mes antic de Catalunya i molt possiblement de tota la peninsula iberica, entre els monestirs femenins de l 'ordre del Cister . Tot fa pensar que les fundadores eren monges del monestir cistercenc de Monenque, del departament de l'Avairon, bisbat de Rodes , actualment a Franca. El monestir s'ubica en un enclavament situat al mig d'una vall molt deserta, amb molta vegetacio. Segons la tradicio, s'hi hauria trobat una imatge de la Mare de Deu. El dia 16 de maig de 1159 va ser un dia gran i molt important per al monestir, ja que va rebre la visita de moltes personalitats que suportaven el nou monestir que ja feia uns mesos havia comencat la seva activitat en una primera etapa d'arrelament. Com a principal amfitrio hi figurava l'abat Berenguer de Macanet , aixi com d'altres personalitats destacades com el bisbe de Girona . ^[2]

En el transcurs de mes de tres-cents anys a part dels serveis d'allotjament, el monestir, com gairebe tots els de l'orde del Cister, va dedicar-se especialment a les tasques agricoles. Cap a l'any 1492 al monestir havia anat molt a menys i hi vivien tan sols sis monges. Entre 1462 i 1472, sota el priorat d'Elisabet Pasqual, el monestir va patir molts estralls durant la guerra civil catalana . La priora va quedar sola i va haver d'anar a viure a Blanes primer i al monestir de Sant Daniel despres. D'aquesta manera Valldemaria va quedar vinculat al monestir. El 1550 el monestir va quedar plenament incorporat a Sant Daniel. Pels voltants de 1600, l'edifici ja amenacava ruina i el 2 de desembre de 1603 l'abadessa de Sant Daniel va vendre tota la finca a Pere Miquel de Jalpi i Marc, el besnet del qual, Josep de Jalpi, senyor de la casa Jalpi de Tordera , guardava a la capella de la seva casa, l'any 1678, la imatge de la Mare de Deu de Cabrera. El 1603 Valldemaria deixa de ser un monestir i esdeve una granja. ^[2]

Els Jalpi en conservaren la propietat fins a l'any 1904, quan Vicenc Coma i Ferrer la va comprar. El 1939, l'antic monestir era un lloc molt frequentat pels maquis, que aprofitaven l'espessor del bosc per a amagar-s'hi. Per aquest motiu, l'any 1941, el va ocupar la capitania militar espanyola per tal d'evitar que fos refugi de resistents al franquisme. D'aquesta manera, a Valldemaria s'hi van instal·lar un destacament de soldats armats i es van acabar les visites dels maquis. Pero a part d'aquesta tasca de vigilancia de la finca, els soldats tambe s'encarregaven de cultivar les terres. Durant aquests anys en que hi hague aquest destacament militar, alguns nois de Macanet hi van realitzar el servei militar. Els militars hi van romandre fins a l'any 1957, i de llavors enca, els masovers i titulars de l'explotacio agricola i ramadera son la familia de Feliu Pou i Ros. ^[2]

La capella va ser restaurada el 2014 pel Taller d'Historia de Macanet de la Selva. ^[3]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Valldemaria

• Alberti i Oriol , Jordi. Santa Maria de Valldemaria, 1146-1580 : el monestir desconegut . Macanet de la Selva: Gregal, 2014, p. 334. ISBN 978-84-942729-7-4 .