Bou

Vaca Fleckvieh reposant als Alps
Enregistrament
Dades
Periode de gestacio	9 mesos
Principal font d'alimentacio	poacies
Font de	carn de bou , llet de vaca , cuir de bou , garro i beef byproducts (en)
Longevitat maxima	48 anys
Nombre de cries	1
Periode
Plistoce  -  recent
Estat de conservacio
Nomenclatura
Significat	‘Bou primigeni toro’
Distribucio

Els bous o toros ( Bos primigenius taurus ) son mamifers quadrupedes remugants criats com a bestiar . Com tots els remugants, els bovins son artiodactils , o sigui, ungulats amb un nombre parell de dits . Tot i que el nom ≪bou≫ s'aplica a moltes especies, en l'us quotidia gairebe sempre fa referencia a B. p. taurus . Els bous son l'especie mes nombrosa del seu genere i descendeixen del bou salvatge de Mesopotamia , ja extint .

Els bous foren uns dels primers animals a ser domesticats per usos agricoles i se'ls valora principalment per la llet , la pell i la carn . El cuir de bou es el mes utilitzat de tots els animals i, una vegada adobat , se'l pot fer servir per a una gran varietat d'usos. La carn bovina rep els noms de ≪carn de vedella≫ quan es d'un animal jove i ≪carn de bou≫ quan es d'un animal adult. Continuen sent importants avui dia pels productes que se n'obtenen i a vegades, tambe se'ls cria com a animal de carrega , per concursos bovins o, en alguns paisos, per la tauromaquia .

La ramaderia bovina es practica arreu del mon i ha estat molt important per a nombroses civilitzacions . Actualment, l' India , el Brasil , la Xina i els Estats Units son els principals productors de bous.

Com a animal clau a la historia de la ramaderia , els bous ocupen un lloc primordial en la cultura humana, el llenguatge modern i la simbologia . Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme cristia i jueu , pero adquireixen la seva maxima importancia en l' hinduisme , on se'ls venera com a animals sagrats . Apareixen en molts mites (com el del Minotaure ) i grans religions . Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, els bous han servit d' animals de sacrifici . El bou es un dels dotze animals del zodiac xines .

Nomenclatura [ modifica ]

Etimologicament, la paraula catalana prove del mot llati bos , bovis . El nom especific primigenius tambe prove del llati i significa ‘original’ o ‘ancestral’.

Un dels altres termes llatins que formen el nom cientific, taurus , origina el mot catala ≪toro≫. Aquest darrer etim tambe ha arribat al catala modern com a cultisme : el Taure es una de les constel·lacions del zodiac . Porta aquest nom perque, segons la mitologia grega , representa Zeus en forma de toro abans de raptar Europa .

L'especie i el mascle es diuen bou , mentre que la femella s'anomena vaca . El mascle adult sense castrar rep el nom de toro i si es castrat, se'n diu bou . Quan es no-castrat i d'edat de mes d'un any es dit brau . Els individus joves de menys d'un any reben el nom de ≪vedell≫ o ≪ vedella ≫ i els d'entre un i dos anys s'anomenen ≪jonecs≫. ^[1] A les Terres de l'Ebre i al Pais Valencia, el mascle adult sense castrar s'anomena ≪bou≫, mentre que el castrat s'anomena ≪bou manso≫, ≪bou mans≫ o simplement ≪manso≫ o ≪mans≫.

Descripcio [ modifica ]

Els bous son remugants relativament grans que es caracteritzen per tenir unes banyes buides per dins que poden assolir una mida considerable, a mes d'una pell gruixuda que despres de ser adobada rep el nom de cuir . Els bous domestics es diferencien dels seus parents salvatges i avantpassats en diversos aspectes i s'han tornat parcialment neotenics com a resultat de la influencia dels humans . ^[2] Algunes races de bou conserven algunes de les caracteristiques dels seus parents salvatges, com ara un pes mes elevat. Tot i que originalment totes les races tenien banyes en ambdos sexes, els humans solen tallar-los les banyes perque els bous no facin mal, ni als ramaders ni l'un a l'altre. Mitjancant la seleccio artificial s'ha aconseguit crear races de bous sense banyes. ^[3]

Una altra caracteristica dels bous es la gran varietat de colors. Les races mes primitives tenen una coloracio altament variable, especialment les que foren domesticades en primer lloc. En canvi, el color de les altres races varia del blanc pur al negre , tot i que el mes habitual en les vaques lleteres es que siguin blanques amb taques negres o vermelles. ^[4] La seleccio a favor de certs colors desitjats comenca al principi de la domesticacio dels bous i avui en dia la coloracio es un tret identificatiu de multiples races. ^[5] Tot i que alguns colors son mes preuats que altres i per tant es poden vendre a un preu mes elevat, els ramaders van amb precaucio a l'hora d'afavorir la seleccio de certs colors, car algunes coloracions estan associades a efectes col·laterals perjudicials. Aixo es degut al fet que, en els bous, els precursors de les cel·lules pigmentades i les cel·lules nervioses son els mateixos. ^[5] Actualment se sap que el color d'un individu ve determinat per la seva genetica , pero encara es desconeix el funcionament de la majoria de gens que regulen la coloracio. ^[5]

L'alcada i el pes dels bous adults depenen de la raca. El pes adult mitja de les races criades per la carn es de 516 kg, ^[6] mentre que les races criades per la llet solen pesar entre 100 i 200 kg mes. ^[7] Altres factors que depenen en gran manera de la raca son el ritme de creixement, l'aptitud reproductiva i maternal i les caracteristiques de la carn. ^[8] Els bous adults tenen trenta-dues dents ( formula dental : I:0/4 C:0/0 P:3/3 M:3/3). Com en altres remugants, les vuit incisives es troben al maxil·lar inferior i masteguen contra un coixinet dur i sense dents al maxil·lar superior , arrancant vegetals. Un dels metodes utilitzats per estimar l'edat d'un bou o una vaca es observar el grau de desgast de les dents. L'efectivitat d'aquest metode es discutida pel fet que el nivell de desgast pot variar segons l'aliment que consumeixi l'animal i/o les condicions meteorologiques i geografiques de l'indret on pasturi.

Les dents van desgastant-se a mesura que l'animal envelleix, cosa que en dificulta l' alimentacio i n'afecta la salut i la productivitat. ^[9] Els aliments de textura basta i el pasturatge a terreny sorrenc poden accelerar aquest proces. El deteriorament de les dents amb el pas dels anys perjudica greument la qualitat de vida de les vaques i els bous. Els exemplars afectats tenen dificultats per menjar, s'afebleixen i poden acabar morint (o, en el cas dels bous i vaques de granja, sacrificats). ^[10]

Els bous tenen un bon sentit de l' oida , que adquireix una especial importancia en la comunicacio tant amb altres bous com amb especies diferents. ^[11] Se'ls pot calmar amb musica suau, pero tambe s'espanten facilment amb sons forts o estridents. ^[12] Tenen pupil·les horitzontals de forma ovalada i una visio periferica excel·lent; amb un camp visual de 330°, poden veure-hi al darrere sense girar el cap. ^{[13] [14]} Tanmateix, tenen una percepcio de la profunditat pobra, especialment quan es mouen: qualsevol ombra o objecte estrany a terra poden fer-los vacil·lar i a vegades confonen les ombres grans amb forats. ^[15] Tambe tenen un excel·lent sentit de l' olfacte que fan servir per reconeixer altres vaques i bous i que es potenciat per la presencia d'un organ vomeronasal . Igual que tots els altres bovins, manquen de glandules facials i pedals, pero posseeixen glandules odoriferes a les potes posteriors. ^[16]

Els bous i les altres especies del genere Bos estan estretament relacionades, de manera que pot ser dificil distingir-les a partir de l'aparenca. Tanmateix, tot i que pertanyen a especies diferents, els bous i les vaques poden criar amb altres tipus de Bos , cosa que resulta en hibrids que no sempre son esterils . Quan es creua un bou/vaca amb un biso europeu , per exemple, els mascles hibrids de primera generacio son esterils, pero les femelles poden criar amb un altre biso europeu o bou per engendrar mascles fertils. ^[17] Alguns ramaders tambe han creuat bisons americans amb bous i vaques per obtenir bovins amb una carn mes rica en proteina i mes pobra en greix i colesterol . A Asia s'han creuat bous i vaques amb iacs , cosa que resulta en un animal mes gran i fort que qualsevol dels seus progenitors, el dzo . ^[18] En aquest continent tambe s'han obtingut hibrids de bou/vaca amb gaurs i bantengs . Finalment, alguns cientifics han intentat hibridar bous/vaques amb bufals aquatics in vitro , pero els embrions moren despres d'unes tres divisions cel·lulars . ^[19]

Races [ modifica ]

El bou es un animal polivalent i les mes de 900 races que n'existeixen actualment foren creades per cobrir diverses necessitats. ^{[20] [21]} Gairebe totes les vaques es poden classificar com a especialment aptes per un o mes dels seguents fins: per obtenir-ne carn, per obtenir-ne llet o com a animal de tir . Tanmateix, actualment hi ha molt poques races de bou que es facin servir com a animals de tir, car han estat substituits per altres animals o, fins i tot, per maquines. ^[22] Les races lleteres tenen una forma corporal mes aviat rectangular, un gran volum, les potes fortes i el braguer ben desenvolupat, mentre que les races criades per la seva carn tenen una constitucio mes robusta i muscular. Les races criades per la seva carn es diferencien mes entre si que les races lleteres. Els bous de les Highlands , per exemple, tenen una carn mes magra que altres tipus de bous. Els altres caracters que es fan servir per distingir races inclouen la coloracio, la disposicio i mida de les banyes i la personalitat. ^[22] La raca mes comuna es la vaca Holstein , una raca lletera originaria d' Holanda Septentrional i Frisia ( Paisos Baixos ) que es caracteritza pel seu us eficient de l'herba.

Despres d'uns 10.000 anys de domesticacio arreu del Vell Mon , els bous han experimentat una gran quantitat de canvis provocats per la seleccio artificial , que han resultat en una gran varietat de races diferents. A Europa, la tradicio de seleccio dels bovins es remunta a temps immemorials, pero la majoria de races sorgiren a partir de finals del segle  xviii . El concepte de raca es consolida al segle  xix amb el desenvolupament dels concursos agricoles. Els ramaders comencaren a seleccionar els animals de manera intensiva durant aquest periode, que fou testimoni del desenvolupament de les races autoctones, pero tambe de l'aparicio de noves races sorgides de diversos encreuaments, com ara la Maine-Anjou o la vaca normanda . A finals del segle  xix es publicaren els primers llibres genealogics bovins a Anglaterra, una practica que mes tard s'estengue a l'Europa continental. ^[23] Tanmateix, al segle  xx s'extingiren moltes d'aquestes races, principalment per motius economics, car eren menys productives i especialitzades que els seus congeneres.

Races autoctones dels Paisos Catalans [ modifica ]

Catalunya

Vaca bruna dels Pirineus Vaca catalana

Vaca cerdana Vaca de l'Albera

Vaca de Sent Gironc i de l'Aura Vaca marinera

Vaca pallaresa Vaca pirinenca

Illes Balears

• Vaca mallorquina
• Vaca menorquina

Pais Valencia

Vaca alacantina Vaca marinera

Vaca pirinenca Vaca Serrana de Terol

Dieta [ modifica ]

Els bous son mamifers exclusivament herbivors . Com tots els remugants, tenen un complex aparell digestiu compost de quatre cambres, permetent-los convertir la cel·lulosa de les tiges, fulles i beines de llavors en carbohidrats mes senzills. Quan pasturen, masteguen la vegetacio fins a convertir-la en un bol , que despres passa a la primera cambra: el rumen . El rumen es un organ d'una capacitat de 100-200 litres que fermenta l'aliment mitjancant una relacio simbiotica amb els bacteris , protozous i rents de la flora intestinal . ^[24] El bol es regurgitat periodicament a la boca per tornar a ser mastegat i salivat . ^[25] La masticacio de l'aliment regurgitat es una adaptacio que permet als remugants pasturar mes rapidament al mati i acabar de mastegar i digerir el menjar mes tard durant el dia. Aixo es util perque el pasturatge, que requereix abaixar el cap, fa els remugants vulnerables als depredadors, mentre que mastegar el bol no. ^[26]

Importancia economica [ modifica ]

Bous al mon (2009)
(en milions)
India	281,7
Brasil	187,1
R.P. de la Xina	139,7
Estats Units	96,7
Unio Europea	87,7
Argentina	51,1
Australia	29,2
Mexic	26,5
Total al mon	995.838.000
Font: FAO

Religio i folklore [ modifica ]

Tradicio hindu [ modifica ]

Les vaques son venerades a la religio hindu . Segons les escriptures vediques , cal tractar-les amb el mateix respecte que hom tractaria la seva propia mare, a causa de la llet que proporcionen: ≪la vaca es la meva mare≫ ( Mahabharata ) ^[27] La deitat Krixna fou criada per una familia de vaquers i se li dona el nom de Govinda ('protector de les vaques'). Tambe es diu tradicionalment que Xiva cavalca un brau anomenat Nandi . A l'antiga India rural, cada llar tenia unes quantes vaques que proporcionaven un subministrament constant e llet i uns quants bous que treballaven com a animals de tir. Els hindus observants, tot i que poden menjar-se la carn d'altres animals, gairebe sempre s'abstenen de menjar carn de bou i matar una vaca es considerat un pecat abominable en l'hinduisme ortodox. Matar vaques (incloent-hi bous i els vedells) esta prohibit per la llei a gairebe tots els estats de la Unio India. A vegades, els sacrificis il·legals de vaques a l'India ocasionen disturbis religiosos entre hindus i musulmans . Els establiments de McDonalds a l'India nomes serveixen hamburgueses vegetarianes, de pollastre o de peix .

Altres tradicions [ modifica ]

• L'evangelista Sant Lluc es representat com un bou a l' art cristia .
• Al judaisme , com ho descriu el Llibre dels Nombres 19:2 , les cendres d'una brava roja sense taques sacrificada a la qual mai no s'hagi posat un jou es poden fer servir per a la purificacio ritual de persones que han estat en contacte amb un cadaver.
• El bou forma part del cicle de 12 anys d'animals que apareixen al zodiac xines , relacionat amb el calendari xines . Vegeu Bou (zodiac) . ^[28]
• La constel·lacio del Taure representa un bou.
• Un relat apocrif soste que una vaca provoca el gran incendi de Chicago fent caure una lampada de querose . Michael Ahern, el periodista que havia creat aquest relat, reconegue el 1893 que se l'havia inventat per explicar una historia mes pintoresca.
• El 18 de febrer del 1930, Elm Farm Ollie esdevingue la primera vaca a volar en un avio , aixi com la primera vaca a ser munyida en un avio. ^{[29] [30]}

Impacte ambiental [ modifica ]

Un informe de l' Organitzacio per a l'Alimentacio i l'Agricultura (FAO) afirma que el bestiar bovi es ≪responsable d'un 18% dels gasos amb efecte d'hivernacle ≫. ^[31] La produccio de bovins per alimentar i vestir els humans pressiona els ecosistemes d'arreu del mon, ^[32] i se la valora com un dels tres grans problemes ambientals al mon en una escala local a global. ^[33]

L'informe, titulat Livestock's Long Shadow ('La llarga ombra del bestiar'), tambe avalua els danys ambientals causats per les ovelles , els pollastres , els porcs i les cabres . Tanmateix, en gairebe tots els casos, els 1.500 milions de bous i vaques del mon son considerats els que tenen l'impacte negatiu mes gran respecte al canvi climatic , aixi com l' extincio d' especies . L'informe arriba a la conclusio que, si no es fan canvis, els enormes danys que es considera que son deguts al bestiar poden mes que duplicar-se abans del 2050, a mesura que augmenti la demanda de carn. Un dels canvis citats proposa una intensificacio de la industria ramadera, car la intensificacio necessita menys terra per un determinat nivell de produccio. ^[33]

Alguns microbis respiren a l'intesti dels bous per mitja d'un proces anaerobic conegut com a metanogenesi , que produeix gas meta . ^[34] Els bous emeten un gran volum de meta, del qual un 95% es per eructes o rots i no pas per flatulencia . ^[35] Com que el carboni del meta prove de la digestio de vegetacio produida per fotosintesi , normalment el seu alliberament a l'aire mitjancant aquest proces seria considerat inofensiu, car no hi ha cap increment net del carboni de l'atmosfera; es tret de l'aire en forma de dioxid de carboni per mitja de la fotosintesi i hi torna en forma de meta. Tanmateix, el meta es un gas amb efecte d'hivernacle molt mes potent que el dioxid de carboni, amb un efecte d'escalfament entre 23 i 50 vegades superior, ^{[36] [37]} i segons Takahashi i Young, "fins i tot un petit augment de la concentracio de meta a l'atmosfera exerceix una contribucio potencialment significativa a l'escalfament global". ^[37] Weart fa una altra analisi del gas meta produit pel bestiar com a factor contribuidor a l'increment de gasos amb efecte d'hivernacle. ^[38] S'esta duent a terme recerca de metodes per reduir aquesta font de meta, mitjancant l'us de suplements dietetics o tractaments per reduir la proporcio de microbis metanogens, possiblement mitjancant vacunes . ^{[39] [40]}

Als bous se'ls alimenta amb una dieta concentrada rica en blat de moro que els produeix un guany rapid de pes, pero aixo te efectes secundaris que inclouen una major acidesa a l'aparell digestiu. Quan no se'ls tracta de manera adequada, els fems i altres productes secundaris de l'agricultura concentrada tambe tenen consequencies ambientals. ^[41]

El pasturatge dels bous a baixa intensitat pot crear un medi favorable per les herbes i forbies nadiues; tanmateix, a la majoria de regions del mon, els bous estan reduint la biodiversitat a causa d'un sobrepasturatge motivat per les demandes d'aliment d'una poblacio humana en creixement . ^[32]

Dejeccions [ modifica ]

Els excrements dels bovids domestics son tan naturals com indesitjables. Els principals inconvenients son els seguents:

• Un dels aspectes negatius es la perdua de superficie pasturable. Cada tifarada de femta deixada anar en un prat redueix una petita superficie del prat que ja no es apta per a produir herba comestible durant un cert periode.
• Un altre inconvenient es que cada pila d'excrements es una font potencial per a criar mosques, tavecs i altres insectes perjudicials per als propis bovids o els humans que viuen en zones properes.

Sistemes per reduir el problema [ modifica ]

Un dels sistemes mes efectius es l'us de diverses especies d' escarabat piloter . Els escarabats piloters ajuden a millorar l'estructura del sol, enterrant i consumint les femtes indesitjables.

• Segons un estudi de l'American Institute of Biological Sciences, els escarabats piloters estalvien 380 milions de dolars a l'any pel concepte anterior.
• A Australia i Nova Zelanda hi ha programes d'introduccio d'escarabats europeus i sud-africans amb un exit notable. ^{[ cal citacio ]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Phillips, C. J. C.. Principles of Cattle Production (en angles). 2a ed.. CABI, 2010. ISBN 9781845933975 .  

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• "Atletes de la llet" , video a 324.cat
• Llista detallada de races de bou (angles)
• Cattle Facts Arxivat 2009-05-10 a Wayback Machine . (en angles).
• L'alimentacio del bestiar bovi (frances)

Viccionari