Urretxu
es un municipi de
Guipuscoa
, al
Pais Basc
.
Es incert l'origen etimologic d'
Urretxu
. La hipotesi mes estesa es la que considera que el nom deriva de l'
euskera
i significa una mica semblant a
l'avellaneda
, es a dir que es un fitonim derivat d'
hurr(i)itz
(
avellaner
en euskera), el sufix abundancial
-tsu
i l'article
-a
(
hurreitz + tsu + a
). Com passa en molts toponims bascos acabats en
a
, en ser aquest l'article en euskera sol perdre's, per aixo es tan habitual utilitzar
Urretxu
com
Urretxua
. Tambe s'ha solgut relacionar el nom del poble amb altres paraules basques com
ur
(
aigua
) o
urre
(
or
). El toponim Urretxua es anterior a la fundacio de la vila. A la carta de poblament que va estendre el rei
Joan I de Castella
el
1383
es pot llegir que dona llicencia per
poblar una vila en les nostres
terres d'Urrechua
... i tenim per be que hagi nom de
Vila-real
. El nom de Vila-real es tipic de les fundacions medievals i al·ludeix a la condicio de
realeng
de la vila. Durant segles, el nom oficial de la localitat va ser
Vila-real
, mentre que comunament va seguir sent coneguda pel seu nom antic d'Urrechu/Urrechua. El
1916
la Reial Societat Geografica va canviar el nom oficial de la localitat per
Vila-real d'Urretxu
, per evitar que fos homonima amb altres localitats de nom Vila-real existents a Espanya. Durant els anys 1916-80 va ser coneguda tambe com a
Vila-real d'Urretxua
. El
1979
l'ajuntament va adoptar la denominacio oficial de
Urretxu
, transcripcio de la variant Urrechu, d'acord amb les normes ortografiques modernes de la llengua basca. Aquesta es actualment la denominacio oficial i mes comuna del municipi.
La primera ressenya historica documental de Vila-real d'Urretxua no es altra que la corresponent a la concessio pel rei
Joan I de Castella
de la Carta de poblament fundacional de la Vila, atorgada el 3 d'octubre de
1383
. D'aqui li va venir el nom de
Vila Real
. Abans de la fundacio, existia en les denominades
"terres d'Urretxua"
, un assentament huma disseminat situat molt probablement entorn de l'ermita de
Santa Barbara
. Aquests pobladors, sotmesos cada vegada mes a l'assetjament dels senyors feudals, sol·liciten al Rei la possibilitat de fundar una vila. Aquesta comportaria privilegis fiscals i defensius, a mes de majors possibilitats d'augment del comerc. A la Carta de poblament, el Rei els dona, a mes, la facultat de repartir-se els solars, d'edificar dins del nucli que ells mateixos dissenyessin, i el tracat dels quals encara conserva avui a Vila-real d'Urretxua, ja que el desenvolupament de la poblacio a traves dels segles no ha alterat les caracteristiques basiques que li confereixen a la Vila el seu caracter medieval.
El Rei Joan I els concedeix el terme municipal amb descripcio dels seus limits, aixi com el nom, que com vila de fundacio reial sera el de Vila Real. A aquesta vila amb privilegis reials es van adherir
Zumarraga
(
1383
) i
Ezquioga
(
1385
). Aquestes agregacions a Vila-real d'Urrechua conten immediatament amb l'oposicio de la Vila de
Segura
, que al·legant drets sobre les col·lacions de Zumarraga i Ezkioga, pledeja amb Urretxua. El conflicte acaba amb una sentencia que determina que, no nomes haurien de pertanyer a Segura Zumarraga i Ezkioga, sino tambe la nova Vila d'Urretxua. L'apel·lacio dels urretxuarres no va quedar resolta fins a sis anys despres, el 1411, on definitivament es trenca la dependencia amb la Vila de Segura.
A poc a poc, Vila-real d'Urrechua es comenca a configurar com una Vila de fundacio formant una estructura economica molt homogenia, basada en el comerc (estava ben situada a les infraestructures comercials de l'epoca) i en l'agricultura-ramaderia. Tambe es destacable l'activitat forestal i la llavors incipient industria del ferro localitzada a les ferrerias de Mendiaraz, Irigon i Guerra. Aquesta nova industria fara canviar el nom del riu, ja que el que fins llavors tenia era l'aigua de
Legazpia
, que passara a denominar-se
Urola
(Ur=aigualeix, Ona=ferreria). No obstant aixo, i paradoxalment, sera aquesta mateixa situacio estrategica la que va obstaculitzar el desenvolupament economic de la vila: en ser pas obligat de reis, batallons, etc., te l'obligacio de complimentar-los a compte de l'erari public, amb la despesa que aixo comporta. Si a aixo afegim les nombroses desgracies naturals que assolen Vila-real d'Urretxua, els segles
xvi
i
xvii
, i que son una constant de l'epoca (incendis, pestes i altres malalties), ens trobem amb un cumul de factors que repercutiran negativament a la poblacio, les aspiracions economiques de la qual, culturals i socials, comencen a satisfer-se fora de la Vila. L'emigracio es converteix en una llera logica de sortida, sent la destinacio principal
America
. Tambe es detecten desplacaments de pobladors a la
Cort
; alguns d'ells van ser famosos en el camp de l'administracio reial del segle
xvii
i van fundar els seus propis palaus a la vila: es el cas dels
Ipenarrieta
,
Areizaga
,
Nekolalde
. Consequencia de tot aixo, families urretxuarres van adquirir mes i mes prestigi, i d'aquella poblacio homogenia sense tot just diferenciacio social, es va passar a una poblacio en que aquestes families regiran gairebe amb exclusivitat les destinacions del municipi.
El
1658
hi va haver un gran incendi que va destrossar gran part dels habitatges i l'esglesia parroquial de San Martin de Tours pero el poble va aconseguir recuperar-se. El segle
xviii
va observar un fort creixement en les construccio d'infraestructures: es va construir el Cami ral que unia
Alaba
amb la frontera d'
Irun
, alhora que va situar-se a Urretxua la casa de postes, des d'on es repartia a aquests pobles el correu. El segle
xix
va ser un segle de guerres, que van tenir un efecte molt negatiu sobre la hisenda municipal, sent fonamentalment importants en aquest sentit la
Guerra de la Independencia
i la
I Guerra Carlista
. Tambe va ser el segle de la modernitzacio. Fonamentalment per la instal·lacio del ferrocarril que va suposar la base del posterior desenvolupament economic que experimentaria la poblacio. A aquest segle va pertanyer
Jose Maria Iparaguirre
, el famos bard autor del "
Gernikako Arbola
".
El segle
xx
va portar la industrialitzacio i l'augment de poblacio, sobretot a partir de la decada dels 50, consequencia de la forta immigracio. Aquest augment sense precedents va ser el que va condicionar l'estructura urbana, social i economica del municipi. Avui dia, Urretxu es pot considerar una poblacio urbana, moderna, amb una industria avancada i qualificada, amb un sector de serveis en alca i amb unes construccions urbanistiques punteres que li donen un aire de renovacio, de poblacio del segle
xxi
. No obstant aixo, no ha donat l'esquena al seu passat, a la seva historia, i ha sabut mantenir els seus origens de vila medieval, el seu patrimoni historic i les seves tradicions.
Persones il·lustres
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]