Urraca I de Lleo
(
Lleo
,
24 de juny
de
1081
-
Saldana
,
Palencia
,
8 de marc
de
1126
) fou
reina de Lleo
i
de Castella
(
1109
-
1126
).
[1]
[2]
Filla d'
Alfons VI de Lleo
i de la seva tercera muller,
Constanca de Borgonya
. A la seva mort va heretar el
Regne de Galicia
, que en realitat s'havia transformat en comtat, el
Regne de Castella
i el
Regne de Lleo
.
Alfons VI va concedir a la seva primera filla, Urraca, i al seu marit el comtat de Galicia (encara no se li va atorgar la categoria de regne) i a la seva segona filla, il·legitima,
Teresa de Lleo i Nunez
, unes terres al sud de Galicia que es van comencar a coneixer com a
comtat de Portugal
. Aquesta es casa el
1094
amb
Enric de Lorena o de Borgonya
, i foren els futurs pares d'
Alfons I de Portugal
, primer comte i rei de Portugal.
A la mort del primogenit Sanc, el
1108
, Urraca fou nomenada hereva del reialme.
Nupcies i descendents
[
modifica
]
Unio amb Ramon de Borgonya
[
modifica
]
Es va casar en primeres nupcies l'any
1087
a la
catedral
de
Toledo
amb
Ramon de Borgonya
, noble frances que va arribar a Lleo despres de la
Batalla de Sagrajas
, en la qual els musulmans van vencer al rei lleones. D'aquest enllac nasqueren:
El
1107
el marit d'Urraca mori i el
1109
ho feu el seu pare, aixi doncs va passar a ser la reina de Castella i Lleo. Era la primera vegada que els castellans i els lleonesos s'enfrontaven a una situacio com aquesta, que la successio del tron recaigues sobre una dona, i a mes, vidua.
Unio amb Alfons I d'Arago
[
modifica
]
Eren temps dificils que necessitaven bons dirigents, per la qual cosa els nobles castellans i lleonesos van exigir a la reina un segon matrimoni i van triar el rei
Alfons I d'Arago
, amb el qual es va casar al castell de
Muno
, prop de
Burgos
, el
1109
, malgrat que no existia cap classe de simpatia entre tots dos. Des dels primers moments d'aquesta unio en van sorgir conflictes i desavinences. Ambdos sobirans van ser proclamats reis de Lleo i de Castella. Mentrestant el jove hereu Alfons, fill del primer matrimoni, es criava a
Galicia
i se'l considerava rei de la regio.
El caracter tan diferent d'Urraca i Alfons, les continues baralles i l'antipatia mutua van desencadenar en una serie de conflictes, no nomes domestics, sino politics. Les croniques fan esment de certes infidelitats de la reina i aquest va ser, pel que sembla, el motiu pel qual Alfons el Batallador va arribar a tancar-la en un castell prop de
Zamora
.
D'altra banda, els nobles castellans i lleonesos no estaven gaire d'acord amb la politica interna que estava duent a terme el rei, respecte al nomenament de carrecs publics, sobretot quan va nomenar alcaides dels castells exclusivament a aragonesos i navarresos. Era necessari el divorci per al be de tots i el
Papa
el va concedir, declarant
nul
el matrimoni per rao de parentiu. L'alt clergat lleones i castella va acceptar de bon grat la sentencia, que a mes anava acompanyada d'amenaca d'excomunio si no es complia.
Unio amb Pedro de Lara
[
modifica
]
Despres de la separacio d'Alfons d'Arago, Urraca s'amistanca amb
Pedro de Lara
,
comte de Lara
. D'aquesta unio nasqueren dos fills, que no van rebre el titol d'infants de Castella: Elvira Perez de Lara (1111-c. 1174) i Fernando Perez Furtado (1114-1156).
Regnat d'Urraca
[
modifica
]
El regnat d'Urraca es caracteritza per les guerres internes, complexes i interminables. Despres de la separacio, la reina es va declarar enemiga d'Alfons el Batallador, que al seu torn intentava una vegada i una altra recuperar el govern sobre Lleo i Castella. Teresa i el seu espos Enric, des de Portugal, tambe intrigaven i declaraven guerres i en tot aquest desconcert, el
bisbe
de
Santiago de Compostel·la
,
Diego Gelmirez
, va aprofitar la situacio per a intrigar en benefici seu, tractant d'apoderar-se de la voluntat del futur rei Alfons. Hi va haver fins i tot un intent de coronacio anticipada a
Toledo
.
A pesar de totes aquestes intrigues, Urraca i el seu fill van arribar a entendre's i es van unir en contra de tots aquests enemics. Els ultims anys del regnat d'Urraca son poc coneguts per la falta de documents clars. Del seu estudi es despren que no va cessar la guerra civil fins a la seva mort l'any
1126
, ocorreguda en un castell de la localitat de
Saldana
. Aquest mateix any, el seu fill Alfons va ser coronat
rei
amb el nom d'
Alfons VII de Castella
, anomenat l'
Emperador
.
[3]