La urologia i andrologia es una especialitat medico-quirurgica que s'ocupa de l'estudi, diagnostic i tractament de les patologies que afecten l' aparell urinari i retroperitoneu d'ambdos sexes i a l' aparell reproductor masculi, sense cap limit d'edat. ^[1]

Les tecniques urologiques inclouen una cirurgia minimament invasiva robotica i cirurgia laparoscopica , cirurgies assistides amb laser i altres procediments guiats. Els urolegs reben formacio en tecniques quirurgiques obertes i minimament invasives, mitjancant la guia d'ultrasons en temps real, equips endoscopics de fibra optica i diversos lasers en el tractament de multiples afeccions benignes i malignes. ^{[2] [3]} La urologia esta estretament relacionada amb (i els urolegs sovint col·laboren amb els professionals de) oncologia , nefrologia , ginecologia , andrologia , cirurgia pediatrica , cirurgia colorectal , gastroenterologia i endocrinologia .

La urologia es una de les especialitats quirurgiques mes competitives i mes buscades per a metges , amb nous urolegs que comprenen menys de l'1,5% dels graduats de les escoles de medicina dels Estats Units cada any. ^{[4] [5]}

Te els seus origens a la segona meitat del segle  xix com una subespecialitat de la cirurgia general . Aquesta separacio es deu fonamentalment a tres factors:

• Creacio del cistoscopi (Antonin Jean Desormeux, 1853 ).
• Tractament especialitzat de la patologia litiasica, fins llavors en mans de litotomistes.
• Necessitat assistencial de crear unitats monografiques dins del camp de la Cirurgia General.

La urologia inclou diferents subespecialitats com ara:

• L'andrologia, la urologia oncologica (tambe dita oncologia urologica o uro-oncologia), la urologia ginecologica (o uroginecologia), la urodinamica, la neuro-urologia, l'endourologia, la urologia pediatrica o infantil, o la urologia geriatrica.

Subdisciplines [ modifica ]

Com a disciplina medica que implica la cura de molts organs i sistemes fisiologics, la urologia es pot dividir en diverses subdisciplines. En molts centres academics mes grans i hospitals universitaris que destaquen en l'atencio al pacient i en la investigacio clinica, els urolegs sovint s'especialitzen en una subdisciplina en particular.

Endourologia [ modifica ]

L'endourologia es la branca de la urologia que s'ocupa de la manipulacio tancada del tracte urinari. ^[6] Darrerament ha crescut fins a incloure tots els procediments quirurgics urologics minimament invasius. A diferencia de la cirurgia oberta, l'endourologia es realitza mitjancant petites cameres i instruments inserits al tracte urinari. La cirurgia transuretral ha estat la pedra angular de l'endourologia. Es pot arribar a la major part del tracte urinari a traves de la uretra, cosa que permet la cirurgia de la prostata, la cirurgia de tumors de l' uroteli , la cirurgia de calculs i procediments simples de la uretra i de la uretra. Recentment, l'addicio de laparoscopia i robotica ha subdividit aquesta branca de la urologia.

Laparoscopia [ modifica ]

La laparoscopia es una branca de la urologia en rapida evolucio i ha substituit alguns procediments quirurgics oberts. La cirurgia assistida per robots de prostata, ronyo i ureter ha anat ampliant aquest camp. Avui dia, moltes prostatectomies als Estats Units es duen a terme mitjancant l'anomenada assistencia robotica. Aixo ha generat controversia, pero, ja que la robotica augmenta considerablement el cost de la cirurgia i el benefici per al pacient pot ser o no proporcional al cost addicional. A mes, la situacio actual (2011) del mercat d'equips robotics es un monopoli de facto d'una corporacio publica ^[7] que alimenta encara mes la controversia sobre rendibilitat.

Un dels grans experts catalans de la urologia fou Antoni Puigvert . Es l'autor de diversos treballs, entre els quals destaquen la tecnica per a corregir l'estenosi tuberculosa de l'ureter terminal, Operacio de Puigvert. Aixi mateix descrigue la malaltia dels calculs renals, tambe coneguda com a malaltia de Puigvert. Va ser el primer metge a realitzar una urografia a escala mundial.

Oncologia urologica [ modifica ]

L'oncologia urologica es refereix al tractament quirurgic de malalties genitourinaries malignes com el cancer de prostata, glandules suprarenals, bufeta, ronyons, ureters, testicles i penis, aixi com la pell i el teixit subcutani i el muscul i la fascia d'aquestes zones (aquesta subespecialitat en particular) superposicions amb oncologia dermatologica i arees relacionades de l'oncologia). El tractament del cancer genitourinari es gestionat per un uroleg o un oncoleg, segons el tipus de tractament (quirurgic o medic). La majoria d’oncolegs urologics dels paisos occidentals utilitzen tecniques minimament invasives (laparoscopia o endourologia, cirurgia assistida per robotica) per gestionar els cancers urologics susceptibles de ser tractats quirurgicament.

Neurourologia [ modifica ]

La neurourologia es refereix al control del sistema genitourinari del sistema nervios i de les afeccions que causen miccions anormals. Les malalties i trastorns neurologics com l’ictus, l'esclerosi multiple , la malaltia de Parkinson i la lesio de la medul·la espinal poden alterar el tracte urinari inferior i provocar afeccions com la incontinencia urinaria , la hiperactivitat del detrusor , la retencio urinaria i la disinergia esfinter del detrusor. Els estudis urodinamics tenen un paper diagnostic important en neurourologia. La terapia per als trastorns del sistema nervios inclou un cateterisme intermitent net de la bufeta, farmacs anticolinergics, la injeccio de toxina botulinica a la paret de la bufeta i terapies avancades i menys utilitzades com la neuromodulacio sacral. Les anomalies neurologiques menys marcades tambe poden causar trastorns urologics, per exemple, molts investigadors creuen que les anomalies del sistema nervios sensorial tenen un paper en els trastorns de miccio dolorosa o frequent (per exemple, la sindrome de la bufeta dolorosa tambe coneguda com a cistitis intersticial).

Urologia pediatrica [ modifica ]

La urologia pediatrica afecta els trastorns urologics en nens . Aquests trastorns inclouen criptorquidisme (testicles no descendents), anomalies congenites del tracte genitourinari, enuresi, genitals subdesenvolupats (a causa del creixement endarrerit o de la pubertat retardada, sovint un problema endocrinologic) i el reflux vesicoureteral.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Urologia i andrologia