Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Una universitat publica es una universitat on el financament va a carrec principalment d'un govern , be nacional o d'alguna entitat subnacional , a diferencia de les universitats privades . En algunes regions, les universitats publiques son importants centres d'investigacio i moltes d'elles apareixen en les principals classificacions de millors universitats.

L'actual model d'universitat publica a Iberoamerica respon als preceptes establerts a partir de la Reforma universitaria que es va donar en la segona decada del segle  xx . Reforma que va influir de manera democratica en la governanca de les institucions d'educacio superior a Iberoamerica i altres continents, tal reforma va determinar, entre altres coses, l'autogovern universitari del dogmatisme religios, i la influencia de sectors autoritaris dels governs d'aquella epoca.

A Europa el model d'universitat publica es el dominant, arribant a ser exclusiu en alguns paisos com Finlandia o Grecia .

Avantatges i inconvenients [ modifica ]

El sistema educatiu public te diversos avantatges. En alguns paisos, es gratuit, es a dir, no cal pagar res per estudiar, donant-li la possibilitat a l'alumne d'aprendre una carrera sense cap tipus de despesa institucional. La gratuitat de l'ensenyament es deu a la inversio de determinats governs envers les universitats.

Una altra de les seves indiscutibles avantatges es l'impacte cultural que es desenvolupa, ja que els estudiants mantenen relacions continues amb persones estrangeres que, per raons diverses, poguessin prendre la decisio de marxar del seu pais, provincia o localitat, per buscar l'accessibilitat cap als estudis superiors . El sistema d' educacio publica tambe incrementa i fomenta l'entusiasme en obtenir un titol universitari, -basada aquesta obtencio unicament en merits i esforcos individuals per sobre qualsevol implicacio economica- i poder exercir-lo.

Els desavantatges podrien ser varis. Entre elles es troba el clima politic del pais, ja que les modificacions que puguin haver en els governs, afecten directament a l'educacio Universitaria, i aquesta garantir principis d'autonomia i co-govern per no veure implicada en modificacions negatives a prendre mesures turbulentes o que afectin drasticament a l'educacio mateixa. Una altra de les realitats es que el pressupost de l'Estat moltes vegades no arriba per mantenir i cobrir a totes les facultats de la mateixa manera, pel que en nombroses ocasions hi ha distincions significatives entre universitats de taranna public i moltes vegades les exigencies de les carreres es bolquen en la realitzacio d'un examen d'ingres, ja que, o es busca consolidar un sistema mesocratic en l'educacio, sense considerar la resta de les persones que potser venen d'educacions secundaries deficients, o es una mesura que te com a objectiu reduir la quantitat d'alumnes a les universitats, havent limitacions obligatories en relacio al pressupost brindat. Finalment, la relacio del personal docent amb el govern mai deixa d'enarborar conjuntures polemiques. Es a dir, els conflictes sindicals i economics que puguin tenir els educadors amb el govern, poden derivar en instancies problematiques com vagues, aturades i assemblees, el que afecta els estudiants drasticament, en no poder cursar. Cal destacar que tenint un govern serios i responsable, disposat al dialeg i al compromis, aquest tipus de circumstancies es redueixen.