De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
Universitat de Helsinki
(en
fines
Helsingin yliopisto
, abreujat
HY
; en
suec
Helsingfors universitet
, abreujat
HU
) es una universitat publica a
Helsinki
, la mes gran de
Finlandia
en nombre d'estudiants i de facultats. Va ser fundada a la ciutat de
Turku
el
1640
com a
Reial Academia d'Abo
sota l'
Imperi Suec
, i es va traslladar a Helsinki el 1828 sota el patrocini del
tsar Alexandre I.
El 2020, uns 31.600 estudiants estaven matriculats als programes de grau de la universitat repartits en 11 facultats i 11 instituts de recerca.
[1]
A partir de l'1 d'agost de 2005, la universitat compleix amb l'estructura harmonitzada del
Proces de Bolonya
en l'ambit europeu i ofereix titols de grau, master,
llicenciat
i
doctorat
.
[2]
L'acces als estudis de grau es determina habitualment per proves d'acces, en el cas dels graus, i pels resultats previs del grau, en el cas de masters i postgraus.
La universitat es bilingue, amb ensenyament per llei impartit tant en fines com en suec. Com que el suec, encara que es una llengua oficial de Finlandia, es una llengua minoritaria, el fines es, amb diferencia, la llengua dominant a la universitat. L'ensenyament en angles es amplia a tota la universitat pel que fa als masters, llicenciatures i doctorats, la qual cosa la converteix en una tercera llengua d'instruccio
de facto
.
Es membre de diverses xarxes universitaries internacionals destacades, com
Europaeum
,
UNICA
,
[3]
la
Xarxa d'Utrecht
, i es membre fundador de la
League of European Research Universities
. La universitat tambe ha rebut suport financer internacional per al benestar global; per exemple, el setembre de 2021, el
Departament de Defensa dels EUA
va proporcionar a la universitat mes de quatre milions d'euros en financament per al tractament dels
gens MYC
i
el cancer de mama
.
[4]
