Universitat de Graz

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat de Graz
(de) Karl-Franzens-Universitat Graz Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus universitat
editor en acces obert Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 1585
Activitat
Membre de Xarxa d'Utrecht
ORCID
Coalicio per a l'Avancament de l'Avaluacio de la Recerca
Informationsdienst Wissenschaft
arXiv
Associacio d'Universitats Europees
Grup Coimbra
Consorci de Biblioteques academiques d'Austria
Xarxa Europea d'Universitats Academiques de l'ASEAN (1998?) Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants 32.230 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Format per

Lloc web uni-graz.at… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: UniversitaetGraz Twitter (X): UniGraz Instagram: universityofgraz Modifica el valor a Wikidata

La Universitat de Graz es la universitat mes gran i antiga d' Estiria , aixi com la segona universitat mes gran i mes antiga d' Austria .

Historia [ modifica ]

La universitat va ser fundada l'any 1585 per l'arxiduc Carles II d'Austria . La butlla de l'1 de gener de 1586, publicada el 15 d'abril de 1586, fou aprovada pel papa Sixt V . [1] Durant la major part de la seva existencia va estar controlada per l' Esglesia Catolica , i va ser clausirada el 1782 per l'emperador Josep II en un intent d'aconseguir el control estatal sobre les institucions educatives. Josep II la va transformar en un lyceum on es formaven funcionaris i personal sanitari. El 1827 va ser restituida com a universitat per l'emperador Francesc I , guanyant aixi el nom de Karl-Franzens-Universitat.

La universitat esta dividida en sis facultats , les dues mes grans son la d' Arts i Humanitats i la de Ciencies Naturals . La resta de facultats son la de Dret , la de Ciencies Empresarials, Economiques i Socials , la de Ciencies Ambientals i d' Educacio , i la de Teologia . [2] La facultat de Medicina es va separar de la universitat per la legislacio estatal el 2004 i es va convertir en una universitat independent: la Universitat de Medicina de Graz. Les facultats ofereixen una amplia gamma de programes de grau, postgrau i doctorat, aixi com titulacions docents especifiques en les seves arees d'expertesa. [3] [4]

Des de la seva restitucio, la universitat ha estat el lloc de treball de nombrosos cientifics i pensadors de renom internacional. El fisic Ludwig Boltzmann va ser professor a la universitat dues vegades, primer de 1869 a 1873 i despres de 1876 a 1890, mentre desenvolupava la seva teoria estadistica de la calor. El premi Nobel de Medicina Otto Loewi va ensenyar a la universitat de 1909 a 1938, i Victor Franz Hess (premi Nobel de Fisica el 1936) es va graduar a Graz i hi va ensenyar-hi de 1920 a 1931 i de 1937 a 1938. El fisic Erwin Schrodinger va ser breument rector de la universitat el 1936.

La Universitat de Graz no te una facultat d'enginyeria diferenciada, pero la Universitat de Tecnologia de Graz ofereix programes interuniversitaris de grau i postgrau en cooperacio amb la facultat de Ciencies Naturals de la universitat. L'estudiantat matriculat en un d'aquests programes assisteix a conferencies i seminaris a ambdues universitats i rep un titol combinat al final dels seus estudis.

Edifici ReSoWi, seu de les facultats de Dret i Ciencies Socials.

A causa de la ubicacio de la universitat a prop de la frontera eslovena i de les ciutats de Maribor i Ljubljana , hsitoricament ha atret estudiants eslovens i ha servit com a porta d'entrada al sud-est d'Europa per als estudiosos, cientifics i empreses austriaques. L'establiment del departament de Llengua i Literatura Eslovenes a la Universitat de Graz, per exemple, va establir les bases per als estudis academics de la cultura, la literatura i la llengua eslovenes agrupats en els anomenats Estudis Eslovens. [5]

Referencies [ modifica ]

  1. University of Graz ≫. Catholic Encyclopedia (New Advent), 1909. [Consulta: 7 gener 2017].
  2. The university's symbols: Coat of arms and hymn ≫. University of Graz. Arxivat de l' original el 13 de novembre 2013. [Consulta: 13 desembre 2012].
  3. THE World University Rankings 2021 ≫. Times Higher Education. [Consulta: 25 desembre 2020].
  4. QS World University Rankings 2021 ≫. Quacquarelli Symonds. [Consulta: 10 juny 2020].
  5. Kultura in jezik ≫. www.london.veleposlanistvo.si .

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Hoflechner , Walter. Geschichte der Karl-Franzens-Universitat Graz: von den Anfangen bis in das Jahr 2005 (en alemany). Grazer Universitatsverlag, 2006. ISBN 3-7011-0058-6 .