한국   대만   중국   일본 
Unio de Centre Democratic - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Unio de Centre Democratic

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Union de Centro Democratico )
Per a altres significats, vegeu ≪ Unio del Centre Democratic (Grecia) ≫.
Infotaula d'organitzacióUnio de Centre Democratic
(es) Union de Centro Democratico Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt UCD Modifica el valor a Wikidata
Tipus coalicio electoral (1977?1977)
partit politic espanyol (1977?1983) Modifica el valor a Wikidata
Ideologia politica democracia cristiana
liberalisme
monarquisme
socialdemocracia Modifica el valor a Wikidata
Alineacio politica centrisme
transversal Modifica el valor a Wikidata
Historia
Reemplaca Partit Democrata Popular Modifica el valor a Wikidata
Creacio 3 maig 1977 :  Coalicio electoral
4 agost 1977 :  Partit politic espanyol
Fundador Adolfo Suarez Gonzalez Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolucio o abolicio 18 febrer 1983 Modifica el valor a Wikidata
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Adolfo Suarez Gonzalez Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color      Modifica el valor a Wikidata

Unio de Centre Democratic ( UCD ) (en castella , Union de Centro Democratico ) fou una coalicio politica i, posteriorment, un partit politic que exerci un paper protagonista durant la transicio democratica espanyola . Fou el primer partit en governar Espanya despres del franquisme . No fou un partit convencional, ja que dins del seu si coexistiren nombroses ≪families≫ politiques procedents dels antics partits que havien constituit originalment la coalicio.

Adolfo Suarez en fou el seu lider mes carismatic. Despres de la dimissio i sortida d'Adolfo Suarez al febrer de 1981, el partit entra en una descomposicio que acabaria portant a perdre mes de 157 parlamentaris en les eleccions generals de 1982 , la qual cosa es tradui en la seva dissolucio uns mesos mes tard.

Historia [ modifica ]

Fundacio [ modifica ]

Es forma com a coalicio el 3 de maig de 1977 , durant la transicio posterior a la dictadura de Francisco Franco. La UCD reuni les seguents organitzacions politiques, amb els seus respectius capdavanters: [1]

Els seus principals components es declaraven democratacristians , liberals , socialdemocrates o independents , aquests ultims n'eren sovint elements procedents del regim franquista . Posteriorment, el 4 d'agost de 1977 , es transforma en un partit politic, inscrit oficialment el 12 d'agost . [3] [4]

Primers anys [ modifica ]

Papereta electoral de la UCD per Valencia en les eleccions de 1977.

La Unio de Centre Democratic (UCD) naixe de la ma d' Adolfo Suarez amb la finalitat d'aprofitar la seva imatge en les eleccions de 1977 a partir dels contactes personals que aquest mantenia amb els liders de gran quantitat de petits partits nascuts en pocs anys, aixi com per a dur a terme les finalitats del grup Tacito , nascut en els ultims anys del franquisme a partir de sectors moderats del regim.

Encara que el Partit Popular era la formacio de major pes dintre de la coalicio Centre Democratic , germen d'UCD, Adolfo Suarez aconsegui desplacar al seu lider, Jose Maria de Areilza . Aquest ultim, un personatge menys moderat que la linia politica d'UCD, acabaria militant en Alianca Popular. [5] Un altre membre decisiu en la creacio del partit que va arribar en aquell moment va ser Leopoldo Calvo-Sotelo , artifex de l'addicio al nom de la paraula ≪Unio≫. Naixe aixi la ≪Unio de Centre Democratic≫ (UCD).

Entre el 19 i el 21 d'octubre de 1978 se celebra el I Congres. Hi foren triats Adolfo Suarez com a president del partit i Rafael Arias-Salgado com a secretari general. [6]

Cal destacar un partit centrista que no s'adheri a la UCD: l' Equip Democrata Cristia Espanyol (EDC), partit que esperava obtenir uns molt bons resultats en solitari, si es comparava amb el model italia, pero aixo no va ocorrer.

UCD governa Espanya des de 1977 fins a 1982 . En les Eleccions Generals del 15 de juny de 1977 obtingue 6.310.391 vots (34,4%) i 166 escons. En aquestes, dels seus candidats, el 36% n'eren independents procedents de sectors moderats del franquisme, el 17% n'eren membres del Partit Popular de Pio Cabanillas, i el 12% de sectors democristians. Finalment, despres de les eleccions, el 17,5% dels seus diputats electes havien estat previament procuradors de les Corts franquistes .

En el Govern [ modifica ]

Articles principals: Legislatura Constituent d'Espanya i I Legislatura d'Espanya
Cartell d'UCD per a les eleccions generals de 1977.

La Legislatura Constituent d'Espanya comenca el 19 de juny de 1977. UCD pogue governar a causa del suport parlamentari i al consens establert tant amb AP com amb el PSOE i el PCE . Les noves Corts foren inaugurades el 22 de juliol . El nou govern, amb Adolfo Suarez Gonzalez de president, diversos independents i Fernando Abril Martorell com a vicepresident, vindria a culminar el proces de Transicio Espanyola desenvolupat en el pais despres de la mort de Francisco Franco en ser un dels principals partits impulsors de la Constitucio de 1978 . Tingue entre les seves files a 3 dels 7 ponents constitucionals : Gabriel Cisneros , Miguel Herrero y Rodriguez de Minon , i Jose Pedro Perez-Llorca Rodrigo .

En les eleccions generals de marc de 1979 torna a guanyar les eleccions amb majoria simple i obtingue 6.268.593 vots (34,8%) i 168 diputats . Aixi mateix en aquestes eleccions obtingue majoria absoluta en el Senat amb 118 senadors. D'aquesta manera, la I Legislatura d'Espanya (o II, si incloguessim en el compte la Constituent), comenca l' 1 de marc de 1979, amb un nou Govern presidit per Adolfo Suarez i amb Manuel Gutierrez Mellado i Fernando Abril Martorell en ell, que compta amb el recolzament en la investidura d'AP.

Aixi mateix la UCD guanya les eleccions municipals d'aquest mateix any i obtingue l'ajuntament en 20 capitals de provincia, pero no en les grans ciutats, on les esquerres assoliren les alcaldies. Tambe guanya les eleccions a la Diputacio Foral de Navarra . Despres de les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 , en les quals el seu referent a Catalunya, Centristes de Catalunya-UCD , obtingue 18 diputats, recolza Jordi Pujol com a President de la Generalitat de Catalunya.

El 16 de gener de 1980, el ministre de Cultura Manuel Clavero Arevalo , abandona el partit per la negativa d'UCD a donar suport a l'≪autonomia historica d' Andalusia ≫, i funda Unidad Andaluza. [7] Aixi mateix, el llavors ministre de Treball i Assumptes Socials Rafael Calvo Ortega es converti en el secretari general del partit i Leopoldo Calvo-Sotelo en vicepresident 2n. del Govern.

Dimissio de Suarez [ modifica ]

El 29 de gener de 1981 , fruit dels conflictes interns dins d'UCD, entre d'altres motius, Adolfo Suarez dimiti com a President del govern , [8] [9] i Calvo-Sotelo fou el seu substitut fins a acabar la legislatura despres del fallit intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981 . Des d'aquest moment es gesta la inevitable desaparicio del partit, hi hague qui opina que l'unica cosa que mantenia unida la coalicio era la redaccio de la nova Constitucio, la qual ja es trobava en vigor. Aixi mateix acaba per ser un partit amb escassa popularitat i ampli rebuig, a causa de l'augment de l'atur, la greu inflacio i la crisi economica general que vivia el pais.

Entre el 6 i el 9 de febrer de 1981 se celebra el II Congres d'UCD en Palma, [10] on Agustin Rodriguez Sahagun s'imposa en la votacio a Landelino Lavilla com a president del partit, carrec que ostenta fins al 21 de novembre d'aquest any, quan li substitui Leopoldo Calvo-Sotelo. [6]

El novembre de 1981 deu diputats del sector socialdemocrata d'UCD liderats per Francisco Fernandez Ordonez fundaren el Partit d'Accio Democratica , que mes tard s'integraria en el PSOE i, [11] al febrer de 1982 tres diputats encapcalats per Miguel Herrero y Rodriguez de Minon s'integraren en el grup parlamentari de Coalicio Democratica , aixo acreixe la crisi interna per moments. [12]

El juliol de 1982, Landelino Lavilla es converti en president d'UCD coincidint amb l'abandonament del partit d'Adolfo Suarez i la creacio per part d'aquest del Centre Democratic i Social (CDS). [13] [14]

D'altra banda, el sector democristia crea el Partit Democrata Popular . Mes tard, aquest ultim i el Partit Liberal es coaligaren amb Alianza Popular , i acabaren integrant-se en aquest partit. Aixi mateix, Antonio Garrigues Walker funda, al juliol de 1982, el Partit Democrata Liberal i hi integra als sectors liberals d'UCD, base del futur Partit Reformista Democratic . [15]

Sortida del govern i posterior dissolucio [ modifica ]

Article principal: II Legislatura d'Espanya
Evolucio dels escons d'UCD al Congres dels Diputats de 1977 a 1982.

Despres de la seva renuncia, Adolfo Suarez va formar el Centre Democratic i Social (CDS), que va competir amb UCD en les eleccions de 1982 i del que seria president fins a 1991

En les eleccions generals de 1982 , en les quals venci de forma aclaparadora el PSOE , la UCD presenta com a candidat a Landelino Lavilla , i nomes va obtenir 1.425.093 vots (6,7%) i 11 escons, i perde aixi 157 diputats respecte les anteriors eleccions. En aquell moment el seu secretari general era Inigo Cavero .

L' 11 i 12 de desembre de 1982 se celebra un congres extraordinari en el qual Landelino Lavilla fou confirmat com a president i Juan Antonio Ortega fou triat secretari general. [16] Despres de totes aquestes escissions i el pessim resultat electoral, la UCD es dissolgue el 18 de febrer de 1983 , encara que el seu grup parlamentari es mantengue fins a 1986 . [17]

Per la seva banda, Francisco Fernandez Ordonez es va integrar al costat del seu grup socialdemocrata en el PSOE . D'altra banda, el Partit Democrata Popular o el Partit Liberal es coalitzarien amb Alianca Popular , acabant per integrar-se en aquest partit i ocupant l'espai del centredreta.

La base electoral d'UCD va nodrir, simetricament, en les eleccions de 1982, a les dues principals formacions de l'esquerra i la dreta, el Partit Socialista i Alianza Popular, la qual, despres de refundar-se el 1989 amb el nom de Partit Popular , va passar a capitalitzar una porcio encara major de l'electorat que anteriorment havia votat UCD. Cal destacar, entre els politics d'UCD que s'integraren en Alianza Popular Miguel Herrero y Rodriguez de Minon en 1982, Marcelino Oreja Aguirre en 1983, Pio Cabanillas en 1986 (inicialment com a membre del Partit Liberal ), i Rodolfo Martin Villa i Gabriel Cisneros en 1989. [18] [19] [20] [21]

D'altra banda, a partir d'UCD (ja fos directament o a traves del CDS) sorgiren tambe diversos partits d'orientacio regionalista o nacionalista , especialment despres de la seva dissolucio, com foren la Unio del Poble Navarres (UPN) (escindit en 1979 de la ma de Jesus Aizpun ), Unio Mallorquina , Agrupacions Independents de Canaries (germen de l'actual Coalicio Canaria ), Partido Riojano Progresista , Extremadura Unida , Unidad Regionalista de Castilla y Leon , Coalicio Gallega [22] o Centre Canari Independent , o ben centristes d'ambit unicament provincial, com Centristas de Ourense . Els membres del que fou el seu representant a Catalunya, Centristes de Catalunya-UCD , van acabar repartits entre el Centre Democratic i Social , Alianza Popular i Convergencia Democratica de Catalunya .

En les eleccions municipals de 1983 , diversos alcaldes de l'extinta UCD van ser reelegits en presentar-se en altres candidatures, com ara Alianza Popular a Burgos , Ciudad Real , Palencia , Pontevedra i Santander , o com l' Agrupacion Tinerfena de Independientes a Santa Cruz de Tenerife , o com a independents a Terol , etc.

Resultats electorals [ modifica ]

Corts Generals [ modifica ]

Corts Generals
Any Congres Senat Lider Govern
Vots % # Escons +/? Escons +/?
1977 6,310,391 34.44 1r
165 / 350
?
106 / 207
? Adolfo Suarez Minoria
1979 6,268,593 34.84 1r
168 / 350
3
118 / 208
12 Adolfo Suarez Minoria
1982 1,425,093 6.77 3r
12 / 350
156
4 / 208
114 Landelino Lavilla Oposicio

Presidents [ modifica ]

President Mandat
1. Adolfo Suarez 3 de maig de 1977-9 de febrer de 1981
2. Agustin Rodriguez Sahagun 9 de febrer de 1981 -21 de novembre de 1981
3. Leopoldo Calvo-Sotelo 21 de novembre de 1981-13 de juny de 1982
4. Landelino Lavilla 13 de juny de 1982-18 de febrer de 1983

Vegeu tambe [ modifica ]

Notes i referencies [ modifica ]

  1. ↑ Luis Suarez Fernandez. ≪ Historia general de Espana y America. 19,2. La epoca de Franco ≫. [Consulta: 22 maig 2015]. [ Enllac no actiu ]
  2. ↑ Ministeri de l'Interior d'Espanya. ≪ Partidos politicos que integraron "Union de Centro Democratico" ≫. [Consulta: 22 maig 2015].
  3. ↑ ≪ UCD se constituye como partido politico ≫. El Pais , 05-08-1977. [Consulta: 22 maig 2015].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior d'Espanya. ≪ Partidos politicos inscritos con expresion de la fecha de inscripcion ≫. [Consulta: 22 maig 2015].
  5. ↑ Victoria Prego (subdireccio, guio i locucio) (1995). La transicion: capitulo 13 (Serie de televisio). RTVE . Dura 23:05 a 27:12 . Consulta: 2013-04-15 .  
  6. ↑ 6,0 6,1 ≪ Hechos principales en la historia de UCD ≫. El Pais , 19-02-1983 [Consulta: 24 agost 2015].
  7. ↑ ≪ Clavero abandona el grupo parlamentario de UCD ≫. El Pais , 30-04-1980 [Consulta: 25 marc 2016].
  8. ↑ Suarez-Iniguez, 2011 , p. 173.
  9. ↑ Folgueira Lombardero i Bayon Iglesias, 2009 , p. 59.
  10. ↑ Alvarez Garcia , Carlos ≪ El archivo de UCD de Soria (1977-1983) depositado en el Archivo Historico Provincial de Soria. Clasificacion e inventario de sus fondos ≫ (PDF). Boletin de la ANABAD , 36, 3, 1986, pag. 447-460 [Consulta: 14 desembre 2011].
  11. ↑ ≪ Los socialdemocratas matizan su apoyo al presidente del Gobierno ≫. El Pais , 05-11-1981 [Consulta: 23 gener 2016].
  12. ↑ ≪ Los "transfugas" se incorporaron a Coalicion Democratica. ≫. El Pais , 03-02-1982 [Consulta: 25 marc 2016].
  13. ↑ Melanie Haas (2006), "Das Parteiensystem Spaniens", Die Parteiensysteme Westeuropas, VS Verlag, pp. 433-436
  14. ↑ ≪ Suarez confirma su abandono de UCD y prepara un nuevo partido ≫. El Pais , 29-07-1982 [Consulta: 13 gener 2017].
  15. ↑ ≪ Constituido el Partido Democrata Liberal que promueve Antonio Garrigues Walker ≫. El Pais , 14-07-1982 [Consulta: 30 marc 2016].
  16. ↑ ≪ Los democristianos controlan UCD frente a los 'azules' ≫. El Pais , 13-12-1982 [Consulta: 13 gener 2017].
  17. ↑ ≪ La crisis de UCD culmina con la decision de disolverse como partido politico ≫. El Pais , 19-02-1983 [Consulta: 13 gener 2017].
  18. ↑ ≪ Los "transfugas" se incorporaron a Coalicion Democratica ≫. El Pais , 03-02-1982 [Consulta: 13 gener 2017].
  19. ↑ ≪ Marcelino Oreja se incorpora a AP ≫. El Pais , 21-07-1983 [Consulta: 13 gener 2017].
  20. ↑ ≪ Partido Liberal ≫. El Pais , 26-03-1986 [Consulta: 13 gener 2017].
  21. ↑ ≪ Dirigentes de AP conceden cinco meses a Oreja para que acredite su capacidad de aglutinar al centro-derecha ≫. El Pais , 22-01-1989 [Consulta: 13 gener 2017].
  22. ↑ ≪ Centristas, liberales y galleguistas forman una nueva coalicion en Galicia ≫. El Pais , 17-03-1983 [Consulta: 13 gener 2017].

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Unio de Centre Democratic
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unio_de_Centre_Democratic&oldid=32979781 ≫