La
Unio de la Llengua Neerlandesa
o la
Nederlandse Taalunie
fou pactada el
1980
a
Brussel·les
per preservar la unitat de la
llengua neerlandesa
i per promoure la col·laboracio internacional entre els paisos als quals es una llengua oficial o molt usada. Els primers socis van ser
Belgica
i els
Paisos Baixos
.
[1]
Unio de la Llengua Neerlandesa
Blau: membres
Altres colors: altres estatuts de cooperacio
La Unio de la Llengua Neerlandesa es un pacte de col·laboracio en l'ambit de la llengua, la filologia, l'ensenyament de la llengua i la literatura. Els socis del tractat van decidir d'establir una
ortografia
comuna, desenvolupar junts eines i obres de referencia, millorar l'ensenyament de la llengua i influir la politica linguistica
europea
. La Unio s'afanya per crear bones relacions amb
Sud-africa
, que malgrat el gran nombre de gent que parla
afrikaans
, una llengua molt parent al neerlandes, encara no es membre, igual que amb
Namibia
on l'afrikaans es una
llengua vehicular
. La Unio tambe te una relacio especial amb
Indonesia
, on el neerlandes pel passat colonial encara es molt parlat, tot i no ser-hi una llengua oficial.
Les antecedents de la Unio remunten a l'
edat mitjana
i l'epoca de
Disset Provincies
, quan encara no hi havia cap ortografia ni nom oficial per la llengua. Tot i que el mot
Nederlantsch
aparegue per a la primera vegada en un
incunable
de 1482, era de costum d'utilitzar el gentilici de la regio o la ciutat on hom es trobava per a designar la llengua.
[2]
Les denominacions mes frequents van ser flamenc, brabanco i holandes i tambe
Nederduits
(baix alemany). El mot
duits
significava a l'origen
llengua del poble
en contrast amb el
llati
. Aquest fet va conduir a una confusio que subsisteix fins avui, sobretot fora de la zona de parla neerlandesa. No son rares les persones a la peninsula Iberica que creien que flamenc i holandes son dues llengues diferents.
Frontis de l'
Assaig sobre la negligencia de la llengua Materna als Paisos Baixos del Sud
de J.B. Verlooy
L'editor
anverses
Christoffel Plantijn
va publicar el primer diccionari supraregional
Dictionarium
compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traduccio de la biblia del 1637, un eix central del moviment
protestant
nascut a
Steenvoorde
el
1556
i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Provincies i que va ser un motor contra l'ocupacio
espanyola
. Els traductors van crear una comissio de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprensible per un maximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traduccio va ser una contribucio major a la unificacio de la llengua. Finalment, durant la
Guerra dels Vuitanta Anys
molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “
brabancons espanyols
” van fugir la intolerancia religiosa del sobira espanyol i trobar refugi a les
Provincies Unides
i sobretot a
Amsterdam
, on van contribuir al
segle d'or neerlandes
i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.
[2]
L'escissio de les Disset Provincies i la sagnia d'intel·lectuals del sud vers el nord durant segles va ser nefast per l'estatut social del neerlandes als Paisos Baixos del sud ocupats pels espanyols i despres pels austriacs, tot i que van romandre bescanvis culturals esporadics. El 1788
Jan Baptist Verlooy
,
burgmestre
de Brussel·les va escriure un
Assaig sobre la negligencia de la llengua materna als Paisos Baixos del Sud
al qual evoca, entre altres, la unitat de la literatura i l'ortografia neerlandeses. Per la
censura
severa del govern
austriac
, va haver de publicar-la anonimament i a
Maastricht
[3]
Per a ell, el neerlandes aleshores era la llengua del progres i del
lliure examen
mentrestant el frances era la llengua dels nobles, simbol de l'
antic regim
i de la manca de llibertat intel·lectual.
La separacio politica durant mes de dos segles va augmentar considerablement les divergencies i un part dels intel·lectuals optaven per a crear una ≪llengua flamenca≫. Els quinze anys de reunio del nord i del sud durant el
Regne Unit dels Paisos Baixos
de 1815 a 1830 van despertar la idea de reunificar la llengua. Despres de 1830, ans al contrari, el jove estat belga va voler dificultar la unificacio de la llengua, com que aspirava a crear una unica llengua oficial, el
frances
. Dividir els belgues de parla neerlandesa per l'ortografia dels habitants dels Paisos Baixos, semblava una politica ideal per a marginalitzar la llengua: una situacio molt semblant a la politica linguistica actual al
Pais Valencia
. El naixement del nacionalisme flamenc va ser massa fort. El 1849 es va organitzar un primer congres linguistic a
Gant
i el
1864
un primer decret belga sobre una ortografia uniforme del neerlandes que el 1883 va ser adoptat tambe pel govern dels Paisos Baixos. Des d'aleshores es van crear diverses comissions binacionals per a tractar els temes de la llengua, col·laboracions entre universitats del nord i del sud, congressos… que van conduir el 1980 a la creacio de la Unio de la Llengua Neerlandesa.
[2]
El nom oficial del pacte es ≪Tractat entre el Regne de Belgica i el Regne dels Paisos Baixos sobre la Unio de la Llengua Neerlandesa≫.
[4]
i l'objectiu es: ≪la integracio dels Paisos Baixos i de la Comunitat neerlandesa de Belgica en l'ambit de la llengua i literatura neerlandeses al sentit mes ampli.≫ Una de les seves activitats mes conegudes es l'edicio de la
Llista de les paraules neerlandeses
[5]
que es el registre normatiu de l'ortografia. Normalment, es preveu una nova edicio cada deu anys, pero despres de la controversia sobre l'edicio actual, s'ha decidit que el 2015 no hi haura cap revisio.
El
12 de desembre
de
2003
Surinam
va signar un pacte d'associacio, aprovat pel parlament el 2004 i efectiu des de l'
1 de gener
de
2005
. El 2007 les
Antilles Neerlandeses
van seguir i el
2011
Aruba
.
[6]
L'
afrikaans
es una llengua molt propera al neerlandes. Malgrat unes diferencies gramaticals i ortografiques, un 95% del vocabulari hi correspon. Si l'accent es forca diferent, hom pot sense problema llegir la llengua de l'altre. El 1994, pocs dies abans les
primeres eleccions democratiques de Sud-africa
, la Unio va decidir de sostenir l'afrikaans amb beques per estudiants que volien estudiar el neerlandes.
[7]
El 2008 el secretari d'estat de Cultura neerlandes i el ministre de Cultura de Flandes van defensar l'entrada de Sud-africa. El govern sud-africa s'hi oposa encara, pero l'Academia sud-africana de ciencies i arts
[8]
participa en les conferencies de la Taalunie.
La mocio de conclusio de la conferencia
Neerlandes, llengua universal
, a l'ocasio del 30e aniversari de la Taalunie, el 2010 va estipular, entre altres: ≪els participants van explorar com es podria mes utilitzar el parentiu entre l'afrikaans i el neerlandes. […] Un bescanvi de coneixement i d'experiencia sobre la seva cultura reciproca, sobre ensenyament de llengua en un context plurilingue, l'exploracio d'altres llengues i infraestructures podrien ser un enriquiment per a tots≫.
[9]
A la mateixa ocasio la presidenta de la junta dels ministres de la Unio de la Llengua Neerlandesa i el ministre d'Arts i de Cultura de Sud-africa van subscriure una declaracio d'intencions per a millora la col·laboracio.
[10]
Organitzacio
[
modifica
]
La
Taalunie
es dirigida per un comite de quatre ministres o secretaris d'estat, amb paritat entre Belgica i els Paisos Baixos. Te una presidencia que gira cada dos anys. L'equip d'una trentena de persones treballa sota una secretaria general.
[11]
Unes activitats destacades
[
modifica
]
≪El llibre verd≫: manual i llista ortografica
- La publicacio de la llista amb l'ortografia correcta i les regles d'ortografia, l'anomenada
Woordenlijst der Nederlandse taal
, conegut popularment com
Het groene boekje
, el llibre verd, despres del tipic color de la solapa.
[12]
[13]
- Des de 1986 el lliurament del
Premi de les Lletres neerlandeses
, el premi triennal mes prestigios de la literatura neerlandesa
- La publicacio d'una historia de la literatura neerlandesa (
Geschiedenis van de Nederlandse literatuur
) en nou volums, segons els grans periodes historics, disponible com llibre electronic en linia.
[14]
- ↑
El text complet del pacte en neerlandes, frances i angles es pot descarregar aqui:
≪
Verdragen, overeenkomsten en regelingen
≫, 09-09-1980.
- ↑
2,0
2,1
2,2
≪Memorie van Toelichting bij het verdrag inzake de Nederlandse Taalunie [Memoria de d'aclariment annexa al Pacte sobre La Unio de la Llengua]≫. A:
Taalunieverdrag
[
Pacte de la unio de la llengua
], 1980, p. 17-44.
- ↑
Verlooy
, Jan Baptist
.
Verhandeling op d'onacht der moederlyke tael in de Nederlanden
[
Assaig sobre la negligencia de la llengua materna als Paisos Baixos
] (en neerlandes), 1788.
- ↑
En neerlandes: Verdrag tussen het Koninkrijk Belgie en het Koninkrijk der Nederlanden inzake de Nederlandse Taalunie.
- ↑
Nederlandse Taalunie,
Woordenlijst de Nederlandse Taal
, Tielt/Den Haag, 2005, 14e edicio,
ISBN 9789012105903
- ↑
Text del tractat d'associacio:
≪
Associatieovereenkomst Nederlandse Taalunie en de Republiek Suriname
≫ (pdf) (en neerlandes), 2003.
- ↑
van Eeden
, Petrus.
Afrikaans hoort by Nederlands. Ons Afrikaanse taalverdriet
. Brussel·les: Vrije Universiteit Brussel, 1995, p. 209.
- ↑
En afrikaans: Afrikaanse Akademie vir Wetenskap en Kuns,
- ↑
≪
Slotverklaring Nederlands, wereldtaal [Conclusio de la conferencia: neerlandes, llengua universal]
≫ (en neerlandes) p. 2, 20-11-2010.
- ↑
Text integral de la declaracio:
≪
Letter of intent for closer cooperation
≫ (pdf) (en angles). Taalunie.
- ↑
≪
Organen
≫ (en neerlandes). Taalunie. [Consulta: 22 agost 2023].
- ↑
≪
Nieuwe voorzitter Taalunie: "Ik vind spelling oninteressant"
≫ (en neerlandes).
VRT nws
, 16-12-2016.
- ↑
Het Groene Boekje. Woordenlijst Nederlandse Taal
. van Dale, 2015.
ISBN 978 94 6077 283 2
.
- ↑
Geschiedenis van de Nederlandse literatuur
(en neerlandes). 9 volums. llibre electronic. Amsterdam: Bert Bakker, 2006-2017.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]