La
Unio Nacional Flamenca
(en
neerlandes
,
Vlaamsch Nationaal Verbond
, VNV) fou un partit
flamenc
nacionalista d'
extrema dreta
i
feixista
, pero inicialment de caracter cristia i solidarista. Fou fundat el
1933
per
Staf de Clercq
i
Hendrik Elias
.
D'antuvi era concebut com una organitzacio d'estudiants radicals que ben aviat atrauria la major part del
Frontpartij
(FP). L'octubre del 1933 se li unirien com a cap de propaganda
Raimond Tollenaere
, qui editara el diari
Dietsche Volkstaat
(Estat Neerlandes) i divideixen les seccions en
gowleiders
provincials.
En el programa aprovat el
1935
adoptaren la salutacio nazi, l'organitzacio paramilitar i el culte a la personalitat del lider. Tambe adoptaren com a fita el desig d'unificacio de totes les terres de parla neerlandesa en un
Dietschland
(amb els deltes del
Rin
, Mosela i
Escalda
), pero ideologicament era mes proper al
corporativisme
catolic de l'austriac
Engelbert Dollfus
, ja que volien un
Volkstaat
(estat corporatiu basat en la solidaritat nacional), cosa que els dona suport de part del
clergue
. Tambe rebe mes adhesions destacades, com la de Corneel
Ward Heymans
, diputat del FP per
Malines
del 1929 al 1932 i editor dels diaris pronazis
De Schelde
(L'escalda) i
Strijd
, i de
Victor Leemans
, qui en sera nomenat secretari d'afers economics. A diferencia d'altres grups, els dirigents de la VNV no rebutjaven el parlamentarisme i d'antuvi eren hostils a les accions paramilitars.
Activitats abans de la guerra
[
modifica
]
A les eleccions del
8 d'octubre
del
1936
els grups feixistes flamencs, agrupats en la plataforma
Vlaams Nationaal Block
, obtingueren el 13% dels vots i 16 diputats (12 per la VNV, entre ells De Clercq i Tollenaere) que es repetiren a les del
1939
(15% i 17 diputats). Pero, malgrat els bons resultats, augmentaria la deriva vers el
paramilitarisme
. El 28 d'octubre del 1936 Victor Leemans crearia l'Arbeidsorde, organitzacio corporativista, mentre al voltant del diari Vlaanderen-Jong Dietschland s'agrupa el sector mes pronazi de la VNV (Tollenaere,
Gehrard Romsee
, Ward Hermans,
Leo Wouters
), apologetics d'
Adolf Hitler
, i que s'oposaven als moderats Elias i De Clercq.
Des del 1937, la VNV fou financada per
Berlin
amb motius estrategics, i la seva cupula adoptaria un protofeixisme confus, alhora que intensificava els contactes amb el partit nazi holandes
MSB
d'
Anton Mussert
. Pero havia heretat bona part dels quadres i de l'organitzacio del FP, cosa que li donava el suport de bona part de la classe mitjana i dels camperols.
La VNV i l'ocupacio
[
modifica
]
Quan el
Tercer Reich
va ocupar Belgica el
1940
, la posaren sota un regim d'ocupacio dirigit per
Alexander von Falkenhausen
, cap de la
Wehrmacht
. Aquest va cercar suport entre els grups nacionalistes flamencs, pero la VNV desconfiava dels nazis i proposava el
Dietschland
. Tot i aixi, d'antuvi els nazis es recolzaren en la VNV per tal de reclutar entre els seus 30.000 afiliats d'aleshores una base de funcionaris lleials per tal d'implantar una nova administracio.
Von Falkenhausen va donar administracio separada a
Flandes
, hi posa com a governador a Raederer, qui nomena com a secretari d'interior
Gehrard Romsee
, de treball a
Hendrick de Man
i de propaganda a
Paul Colin
.
Hendrik Elias
obte l'alcaldia de
Gant
i
Victor Leemans
esdeve cap del Departament de Pesos i Mesures.
Staf de Clercq
aprofita la situacio per crear a
Militaire Organisatie
, amb suport de l'
Abwehr
i adopta el titol d'
Algemeen Leider
(lider general).
Durant el
1941
De Clercq signa un acord amb el
SS Hauptstrumpfuhrer
per tal de crear una
Legioen Vlaanderen
, per a lluitar amb els nazis pero sense diluir-se, i alhora desfer-se dels
SS Vlaanderen
, que li disputaven el poder, rao per la qual permete el reclutament de treballadors belgues. Pero els nazis, el
5 de maig
del
1941
, decretaren la fusio de VNV i
Verdinaso
en l'
Einheidsbeweging VNV
(Moviment d'Unitat VNV), que es declarara incompatible amb l’
Algemeene SS
.
Reimond Tollenaere
sera el cap de la milicia paramilitar
Dietsche Militie-Zwarte Brigade
(Milicia Neerlandesa-Brigada Negra).
Pero el 6 d'agost
Reimond Toellenare
marxaria a Alemanya amb la
Legioen Vlaanderen
i va morir al front rus el
22 de gener
del
1942
. I
Staf de Clerq
va morir tambe a
Russia
22 d'octubre del 1942. Fou nomenat cap del grup
Hendrik Elias
, mes facilment manipulable pels nazis, encara que
Heinrich Himmler
i
Gottlieb Berger
el consideraven un obstacle per a la germanitzacio total de Flandes, ja que la seva visio de l'estat era mes corporativa i cristiana que no pas nacionalsocialista.
El 13 de setembre de
1943
el cap militar von Falkenhausen fou substituit pels caps SS
Josef Grohe
i
Richard Jungclaus
, no tan comprensius amb la questio flamenca, rao per la qual la VNV s'oposa al reclutament de joves flamencs per a les
Waffen SS
, i acaba retirant el suport als nazis, alhora que molts caps de la VNV es rebel·laren contra els SS al front oriental.
La postguerra
[
modifica
]
Despres de la
Segona Guerra Mundial
, la VNV fou dissolta i els seus militants foren perseguits sota l'acusacio de col·laboracio.
Hendrik Elias
fou arrestat el 1945 i condemnat a mort el
1947
, pero li fou commutada el 1951 i alliberat el 1959; tambe ho fou
Ward Hermans
, qui seria alliberat el 1955;
Gehrard Romsee
tambe fou condemnat a mort i li fou commutada la pena. Victor Leemans fou alliberat el 1947 i esdevingue diputat pel
Partit Popular Cristia Belga
, on tambe hi militaren els ex VNV i col·laboracionistes
Jon Custers
(comissari per a la reconstruccio) i
Emile de Witte
(responsable d'avituallament en el ministeri d'agricultura).
Els sectors mes radicals militaren en futurs partits d'extrema dreta com
Concentracio Flamenca
(
Vlaamse Concentratie
), fundat el 1946, i les societats
Hertog Jan van Brabant
i
Broederband
, d'antics militants, formades el 1956. Mes tard inspirarien grups com l'
Orde Militar Flamenca
(
Vlaamse Militanten Orde
) o el
Moviment Social Flamenc
.
Bibliografia
[
modifica
]