Unio Mallorquina
(
UM
) fou un
partit politic
,
nacionalista
de caracter centrista i ideologia
liberal
,
mallorqui
.
[1]
Va ser fundada l'
octubre
de
1982
, principalment com a continuacio regionalista de la
Unio de Centre Democratic
(
UCD
). El principal impulsor fou
Jeroni Alberti i Picornell
. El partit es dissolgue el 2011 esquitxat per nombrosos casos de corrupcio i crea el nou partit
Convergencia per les Illes
.
[2]
Recentment s'ha iniciat el proces per reactivar el partit.
[3]
Fou fundada a l'octubre de
1982
com a continuacio a Mallorca del partit centrista
Unio de Centre Democratic
(UCD), llavors en plena descomposicio i que havia estat hegemonic en l'illa en les eleccions de 1979, tant en les
generals
, com en les
insulars
, en les quals amb el 48% dels vots la UCD havia obtingut 15 dels 22 consellers del
Consell Insular de Mallorca
.
[4]
El principal impulsor fou
Jeroni Alberti i Picornell
, llavors president del Consell Insular.
El primer congres del partit va tenir lloc al marc de 1983.
[5]
Aquest mateix any, al maig, va concorrer a les primeres
eleccions al Parlament balear
. Unio Mallorquina obtingue sis diputats en el
Parlament
i sis consellers en el
Consell Insular de Mallorca
. Davant l'empat entre
Coalicio Popular
i el
PSOE
tant en el Parlament (21 diputats cadascun) com en el Consell (onze consellers per partit), Unio Mallorquina va donar suport als conservadors per a permetre l'eleccio de
Gabriel Canellas
com a president balear. A canvi, Coalicio Popular posa a Alberti com a president de nou del Consell.
[4]
El
1985
es va celebrar el segon congres del partit. Durant aquesta primera etapa del partit, Unio Mallorquina estigue vinculada al
Partit Democrata Liberal
d'
Antonio Garrigues Walker
. Al
novembre
de
1984
, tant el PDL com Unio Mallorquina van participar en la creacio del
Partit Reformista
(PRD).
[6]
No obstant aixo els resultats del PRD en les
eleccions de 1986
van ser molt dolents (a Balears, la llista del PRD obtingue 24.379 vots, un 7,20%, quedant en quart lloc i sense obtenir representacio), el que va dur a la seva desaparicio. Encara que el PRD no va sobreviure a l'experiencia, si que ho feu UM.
En les seguents eleccions, les de 1987, la situacio va ser molt similar a la de 1983, si be UM, davant la competencia del
Centre Democratic i Social
experimenta una perdua d'uns 17.000 vots i dos parlamentaris. No obstant aixo, encara que la coalicio
Alianca Popular
-
Partit Liberal
puja en vots i escons en comparacio de les anteriors eleccions (13 consellers de 33 en el Consell Insular i 25 de 59 en el Parlament), no fou suficient per a obtenir majoria absoluta. En aquesta situacio, Unio Mallorquina dona de nou el seu suport a AP-PL permetent a
Canellas
seguir al capdavant del
Govern Balear
, amb UM participant en el govern,
[5]
en tant que el candidat popular
Joan Verger
es convertia, en el president del
Consell de Mallorca
.
Jeroni Alberti
es converteix en
President del Parlament de les Illes Balears
.
[6]
En el congres d'
Inca
de
1989
,
Jeroni Alberti
renuncia a presentar-se la reeleccio com a president del partit, sortint elegit l'aleshores batle d'
Inca
,
Antoni Pons Sastre
, entrant el partit en una situacio de crisi interna que desemboca en una coalicio electoral amb el
Partit Popular
per presentar-se a les eleccions autonomiques i municipals de
1991
.
L'any
1992
fou elegida presidenta del partit
Maria Antonia Munar
, carrec que ostenta fins al 2007.
El
1993
es produi la fusio amb la
Unio Independent de Mallorca
i amb
Convergencia Balear
. El
1999
es va aliar amb
Independents per Menorca
. En
2002
se signa un acord de col·laboracio politica entre
Unio Mallorquina
i
Unio Centristes de Menorca
.
Unio Mallorquina es, juntament amb
Convergencia Democratica de Catalunya
i el
Partit Liberal d'Andorra
, membre de la
Internacional Liberal
des de l'any 2003.
[7]
El president de la formacio es, des del congres extraordinari celebrat l'
11 de juliol
de
2009
, a
Arta
,
Miquel Angel Flaquer
,
[8]
que va succeir a
Miquel Nadal i Buades
, exvicepresident del
Consell Insular de Mallorca
, extinent d'alcalde de
Palma
, regidor de la capital i
conseller de Turisme del Govern de les Illes Balears
de
Francesc Antich Oliver
(PSIB-PSOE).
En funcio dels interessos de cada moment ha donat suport a governs del
Partit Popular
(1987-1991) pero tambe el govern de l'esquerra plural, presidit pel socialista
Francesc Antich
, que va desallotjar en 1999 al Partit Popular del govern balear. Amb diferents suports ha ocupat la presidencia del
Consell Insular de Mallorca
des de 1995.
A les eleccions
locals
i
autonomiques de 2007
va obtenir 31.689 vots (7,45% en el conjunt de l'arxipelag balear),
[9]
el que es va traduir en 88 regidors. En el Parlament de les Illes Balears obtingue 28.082 vots (6,75% en el conjunt), el que es tradui en 3 escons.
[10]
En el Consell Insular de Mallorca obtingue tambe 3 consellers, amb 33.066 (9,89% dels vots a l'illa de Mallorca).
[11]
Bona part dels dirigents del partit van ser implicats en casos de corrupcio com
cas Can Domenge
,
cas Maquillatge
,
cas Son Oms
o el
cas Peatge
. La nit del 28 de febrer de 2011, sent president Josep Melia Ques, davant la pressio d'haver estat detinguts tres alts carrecs, forca que el Consell Politic d'UM aprovas la dissolucio. Tres expresidents de la formacio van ser condemnats: Miquel Nadal, Miquel Angel Flaquer i la lider historica del partit, Maria Antonia Munar, sentenciada a 14 anys de preso.
[12]
UM segons figurava en els seus estatuts era un partit politic
nacionalista
, que es declarava hereu del
mallorquinisme politic
entes com la tradicio historica del pensament politic
mallorquinista
, i amb vocacio de centralitat. Es definia com a democratic, participatiu, plural, aconfessional,
humanista
, d'ideologia
liberal
i de caracter centrista, i tenia com a objectiu politic fonamental el progres de la societat, desenvolupament integral i el benestar de les persones a partir de la llibertat, l'equilibri social, la justicia, i la solidaritat.
Unio Mallorquina i la gestio politica
[
modifica
]
Unio Mallorquina al llarg de la seva historia es va veure involucrada en nombrosos casos de corrupcio que acabarien afectant la practica totalitat de la seva direccio politica i durien a la dissolucio final del partit. Aquesta situacio va ser possible per la forma d'entendre la relacio entre el partit i el poder politic que aquest gestionava. L'equidistancia a dreta i esquerra no era, en aquest sentit, una equidistancia politica basada en elements programatics o ideologics, sino que sobretot era la capacitat de pactar en funcio, de manera exclusiva, dels interessos personals i col·lectius del partit. I, un cop repartits els espais de poder, Unio Mallorquina emprava els ressorts a la seva disposicio per a captar recursos economics (tant per al partit com a personalment) i per a establir una xarxa clientelar basada en l'us discrecional dels recursos publics.
La practica corrupta d'Unio Mallorquina tenia les seves arrels en el caciquisme articulat a Mallorca a l'epoca de la Restauracio borbonica pels partits dinastics, amb expressions tan importants historicament com el maurisme o el verguisme. El poder caciquista a Mallorca s'ha estructurat a partir de la distribucio de llocs de feina, concursos i concessions administratives i per l'us del poder per afavorir els interessos propis i dels amics. Tanmateix, el model de caciquisme d'Unio Mallorquina, en relacio al de la dreta conservadora tradicional, presenta algunes singularitats: la desvinculacio respecte a xarxes estatals de poder (que cal no confondre amb regionalisme o nacionalisme politic) i una major intensitat en l'us partidista del poder politic disponible.
Resultats electorals
[
modifica
]
| Any
|
Vots
|
Seats
|
Govern
|
Pos.
|
| #
|
%
|
#
|
±
|
| 1983
|
46,915
|
15.1%
|
|
Nou
|
Suport extern
|
3r
|
| 1987
|
30,247
|
9.0%
|
|
 2
|
Govern
|
4t
|
| 1991
|
Coalicio amb el
PP
|
|
=
|
Govern
|
1r
|
| 1995
|
19,966
|
5.3%
|
|
2
|
Oposicio
|
5e
|
| 1999
|
26,682
|
7.3%
|
|
 1
|
Govern
|
4t
|
| 2003
|
31,781
|
7.4%
|
|
=
|
Oposicio
|
4t
|
| 2007
|
28,178
|
6.7%
|
|
=
|
Govern
|
4t
|
Organitzacio
[
modifica
]
El Congres es l'organ sobira del partit i te la maxima representacio d'aquest segons els estatuts aprovats a tots els congressos. Els acords i resolucions aprovats pel congres tindran caracter vinculant per a tots els organs i membres d'Unio Mallorquina. El congres esta compost per:
a) tots els afiliats, o per tots els seus compromissaris, expressament elegits, basant-se en criteris de proporcionalitat, d'acord amb el seu reglament.
b) pels membres del Consell Politic.
(
article
27).
El
Consell Politic
era el maxim organ entre Congressos. Li corresponen les mes altes facultats de direccio, llevat de les que expressament corresponen al Congres. Estava integrat pel
president
, el
secretari general
, els membres electes i els membres nats.
(article 31)
Les competencies son:
- tenir cura del compliment dels acords i linies politiques decidides pel Congres
- Impulsar l'actuacio general del partit i rebre informacio i propostes del Consell Executiu
- Decidir en ultima instancia els conflictes entre organs de partit o entre els afiliats i qualsevol d'aquests organs
- Ratificar el pressupost del partit i la revisio de comptes de l'exercici anterior que li presentara el comite executiu
- Sancionar les coalicions i acords electorals,
parlamentaris
, o de
govern
pactats pel comite executiu del partit.
- Adoptar resolucions reglamentaries en materia de conflictes i disciplina
- aprovar el reglament de cada congres
- Ratificar les llistes de candidats aprovades pel Comite Executiu a les eleccions generals, europees, autonomiques i locals
- Establir linies generals de politica electoral del partit
- Elegir els 5 membres del comite de disciplina del partit
- Elegir els 5 membres de la comissio de finances del partit
- Elegir d'entre els seus membres per votacio electe i secreta els membres del comite Executiva
- Elaborar el mateix reglament de funcionament
- Dur a terme tot el que li encomani el Congres
S'aixecava acta, que se sotmetia a votacio, de l'acordat durant el
Consell Politic
.
El Comite executiu (Executiva) es l'organ executor del Consell Politic. Esta integrat pel president del partit, el secretari general i 9 membres elegits pel Consell Politic d'entre els seus membres en votacio secreta.
Les seves funcions eren repartides entre els seus membres d'acord amb criteris d'operativitat. Les competencies eren:
- Organitzar i dirigir el partit internament, tot fixant-ne tambe l'estructura administrativa i els serveis permanents a iniciativa de la mateixa executiva o del secretari general.
- Tenir relacions amb altres grups politics i socials
- Ostentar la representacio del partit
- Autoritzar qualsevol pacte politic amb altres forces politiques
- Aprovar els programes electorals del Partit
- Sancionar els reglaments d'organitzacio i funcionament dels comites locals
- Aprovar el mateix reglament de funcionament
- Gestio patrimonial i financera del partit
- Interpretar els
estatuts
- Realitzar totes aquelles activitats i funcions adients per a la consecucio dels objectius del partit i que no siguin atribuides a altres organs, aixi com fixar l'ambit territorial d'actuacio
- Aprovar l'adquisicio de tota casta de bens mobles i immobles destinats al compliment dels fins estatutaris.
(article 36).
Es reunia una vegada al mes de manera ordinaria i es fixava un ordre del dia. El convocava el president del partit. Extraordinariament es podia convocar baix la peticio ⅓ part dels seus membres. Si hi havia absencia del president, el substituia el secretari general, i si aquest tambe era absent el membre de major edat de l'executiva.
(article 37).
El president te les seguents funcions:
- Presideix els actes oficials i les reunions de Consell Politic i Comite Executiu
- Ostenta la representacio legal i politica del partit
- Promou i coordina la seva activitat politica i organitzativa
(article 38).
El secretari General tenia la tasca de coordinacio tot executant els acords dels organs de partit i adoptant les mesures que siguin adients. Dirigia l'actuacio del secretariat permanent i la resta d'organs de treball del partit.
(article 39).
La
Comissio de Disciplina
estava integrat per 5 vocals elegits pel Consell Politic mitjancant candidatures uninominatives, es podia votar un maxim de 3 candidats per cada elector i eren elegits els candidats que sumin mes nombre de vots, en votacio directe i secreta.
La convocatoria era acordada pel Comite Executiu.
Els membres de la Comissio de Disciplina eren incompatibles amb qualsevol altre carrec de partit.
Els membres d'aquesta comissio elegien d'entre ells un responsable que assumia la presidencia.
(article 43).
La Comissio de Finances estava integrada per 5
vocals
elegits pel Consell Politic, en la mateixa forma prevista per a la Comissio de Disciplina.
(article 44).
Era competencia d'aquesta comissio La revisio anual dels comptes d'Unio Mallorquina. Informava el Comite Executiu cada vegada que ho sol·licitava i com a minim una vegada a l'any.
Regim economic administratiu
[
modifica
]
El patrimoni del partit el constitueixen tots els bens mobles i immobles, comptes corrents i diposits dels quals sigui titular podent adquirir bens de tota classe de conformitat amb les lleis i els seus estatuts.
Els recursos economics provenien:
a) de les quotes periodiques dels afiliats. El consell Politic podia revisar la quantitat economica de la qual estaven obligats tots els afiliats.
b) quotes extraordinaries acordades pel Consell Politic per tal de poder cobrir les despeses de caracter extraordinari.
c) del rendiment de bens o venda d'altres productes del partit.
d) de les subvencions, llegats i donacions que es produeixin a favor del partit
e) del percentatge que s'estableixi sobre els havers percebuts dels carrecs publics del partit
(article 50 dels Estatuts aprovats al Nove Congres i article 53 dels Estatuts aprovats al Cinque Congres)
El Comite executiu presentara al Consell Politic la revisio de comptes de l'exercici anterior, informades per la comissio de finances, i el projecte de pressupostos anuals perque aquest l'aprovi o el rebutgi. (article 51).
El partit tenia un
llibre d'actes
, un
llibre de comptes
i un
llibre de socis
.
Joventuts del partit
[
modifica
]
Historicament, des de 1986, la joventut d'Unio Mallorquina fou
Joves d'Unio Mallorquina
(JUM), fins a l'any
1995
en que aquesta organitzacio es fusiona amb
Joventut Nacionalista de les Illes
(JNI) per passar a anomenar-se
Joventut Nacionalista de Mallorca
(JNM).
Presidents d'Unio Mallorquina
[
modifica
]
Secretaris Generals
[
modifica
]
Candidats a la Presidencia del Govern
[
modifica
]
Diputats i Consellers
[
modifica
]
- ↑
Perez de Lama
, Ernesto (dir.).
Manual del Estado Espanol 1999
. Madrid: LAMA, 1998, p. 656.
ISBN 84-930048-0-4
.
- ↑
≪
Unio Mallorquina es dissol i crea un nou partit
≫.
El Punt Avui
, 28-02-2011 [Consulta: 4 juliol 2019].
- ↑
Mallorca
, Redaccion. ≪
Unio Mallorquina se reactiva para ≪sumar por la gente de esta tierra≫
≫ (en castella), 21-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑
4,0
4,1
Consell Insular de Mallorca. Un poc d'historia
- ↑
5,0
5,1
≪
Unio Mallorquina. Historia
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-10-03. [Consulta: 24 setembre 2009].
- ↑
6,0
6,1
Eleccions al Parlament de les Illes Balears i Consells Insulars 1979 - 2007
, en la pagina de processos electorals espanyols de Carles Tek
- ↑
≪
Fitxa d'Unio Mallorquina a la web de la Internacional Liberal
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-06-21. [Consulta: 24 setembre 2009].
- ↑
Flaquer vol donar estabilitat i que UM deixi de ser un "element pertorbador"
, Soitu, 18 de juliol del 2009.
- ↑
≪
Resultats de les eleccions locals de 2007
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-06-05. [Consulta: 24 setembre 2009].
- ↑
Resultats de les eleccions al Parlament de les Illes Balears
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Resultats de las eleccions al Consell Insular de Mallorca
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Unio Mallorquina torna a l’escena politica
≫. IB3, 20-02-2024. [Consulta: 4 marc 2024].
Enllacos externs
[
modifica
]
Partits politics balears
|
|---|
Partits amb
representacio parlamentaria:
| | |
|---|
| Partits amb representacio insular o municipal:
| |
|---|
| Desapareguts:
| |
|---|
|