Txantrea
(en castella
Chantrea
) es un barri de la ciutat de
Pamplona
, capital de la
Comunitat Foral de Navarra
. Te una poblacio de 20.785 habitants (cens de 2008).
[1]
Limita al nord amb
Antsoain
i
Ezkaba
, al sud amb el
Nucli Antic
a l'oest amb el
riu Arga
, a l'est amb la Magdalena i a l'oest amb
Burlada
. Aquest barri es conegut pel seu caracter popular i reivindicatiu. La paraula "
auzolan
" (treball de barri, o entre veins en
basc
) hi te molt significat, ja que va ser construit amb la ma d'obra dels veins. Esta situat al nord del nucli antic de Pamplona, entre el
riu Arga
, que forma diversos meandres donant origen a les hortes d'
Aranzadi
i Magdalena, i la faldilla de l'
Ezcaba, abans San Cristobal
.
Origen del nom
[
modifica
]
El terme Txantrea prove de
Xantre
, que era la dignitat exercida per un canonge de la catedral que estava carrec de dirigir el cor. Els terrenys on es van edificar el barri van pertanyer a la catedral i per aixo se li va posar el nom de Txantrea.
Avui dia el nom mes generalitzat es el nom en basc: Txantrea. Per si no n'hi hagues prou, el barri te unes cases caracteristiques (construides per la gent del barri en l'epoca del franquisme). Molts ho denominen com a poble, en comptes de barri, ja que el sentiment que te la gent que viu en ell, que es mes tipica d'un poble.
[
Cal aclariment
]
Les festes del barri comencen a la fi d'abril i acaben a principis de maig. L'any 2013 van comencar el dia 30 d'abril i van acabar el 5 de maig. L'ultim dissabte de festes es fa un menjar en "Alemanys", per quadrilles, "calderetes"; i l'ultim diumenge, normalment ultim dia de festes, a la placa de la Txantrea, "paellada".
El cap de setmana anterior al fet que comencin les festes els txantreanos s'ajunten per repartir per totes les cases del barri el programa de festes (d'aquesta manera, recapten diners -la voluntat que cadascun vulgui donar quan rep el programa- per preparar i financar les festes). Si no, el programa, tambe es pot aconseguir en qualsevol comerc del barri -aquest tambe per la voluntat-.
En un context es va produir una forta emigracio (coneguda com a
exode rural
) cap a les zones urbanes, aixo implicaria una falta important d'habitatges, que va portar al llavors
Ministeri de l'Habitatge
a adoptar mesures especials. Entre aquestes es trobaria la de proporcionar mitjancant patronats la creacio de zones que esmorteissin aquesta demanda, aixi com el creixent descontentament social.
El barri de Txantrea va ser construit als anys 1950 del segle
xx
pel
Patronat Francisco Franco
. En la seva primera fase la ma d'obra la van aportar els que despres serien els inquilins i el Patronat va estimar el preu dels habitatges adjudicats en un total de 47.840
pessetes
de l'import de la qual va descomptar la ma d'obra aportada pels treballadors, estimada en 13.840 pessetes segons pressupost de l'
Instituto Nacional de la Vivenda
(Institut nacional de l'Habitacio), el que corresponia al 31% de les 44.000 pessetes fixades per aquest organisme. Es va fixar una amortitzacio mensual de 95 pessetes durant 20 anys amb una quota addicional de 3,98 pessetes revisable en previsio de futures variacions per ≪diversos conceptes≫.
Els beneficiaris van comencar a prendre possessio del seu habitatge el 18 de juliol de 1952 segons clausules establertes per l'esmentat patronat. Aquests habitatges disposaven d'un petit hort i una baixada destinada a galliner.
Aquesta primera fase composta per uns 300 habitatges, tenia uns locals destinats al cap de Joventuts, Llar del Productor, la denominada Casa Bressols o guarderia, a mes de farmacia, peixateria, carnisseria i altres petites tendes d'alimentacio, merceria, etc. Es va construir la Parroquia de San Jose i el seu centre parroquial amb sala de cinema i despatx parroquial, escola de les
Mares Salesianes
i casa parroquial.
Creixement del barri
[
modifica
]
Despres d'acabar el nucli antic en resposta a la demanda es van ampliar diversos carrers i comencarien les obres de les Orvinas i la Cooperativa Santa Teresa, aixi fins a anar aconseguint el barri el seu aspecte actual.
El creixement de poblacio va obligar a construir una nova
parroquia
(
Parroquia de Santiago
). Aquesta parroquia va coneixer un important impuls en la seva vida social creant, entre diverses activitats, la Coral de Santiago, qui va tenir la seva primera actuacio multitudinaria en la processo a
Sant Fermin
de
1977
, amb la seva famosa "Jota ofrenda a San Fermin" i que avui dia malgrat estar dissolta, es reuneix tots els
7 de juliol
per cantar al sant.
La placa Ezkaba, sorgida d'aquestes edificacions, tindra gran rellevancia en la vida social d'aquest barri. Simultaniament, es veu la necessitat de crear una nova parroquia i, per decret arquebisbal, es crea la nova parroquia de San Cristobal que es caracteritzaria pel compromis amb les lluites de la classe obrera i el desig de promocio cultural del barri.
Les
Orvinas
(terme procedent d'Organitzacio d'Habitatges de Navarra) van ser construccions d'edificis que es van fer per petites agrupacions. Cap a l'any
1968
es veu acabada la 1a agrupacio d'Orvina. L'any 1970, en un solar que era ocupat per dues cases de pagesos i el convent de Sant Antonio, es comenca a construir la 2a Agrupacio Orvina, amb un estil d'alts edificis o torres. Aleshores 1.200 families ja havien comprat els edificis en construccio. En 1972 comenca a construir-se la 3a Agrupacio Orvina, que es conclou en 1974, amb un estil d'habitatges similar al de la 2a. Els edificis van ser innovadors perque van ser construits amb una facana de panells de formigo prefabricat amb camera i aillament de poliureta.
El
1974
l'Ajuntament va aprovar el Pla d'Alemanys per a la construccio de 1.170 habitatges, que no reunia les minimes condicions de respecte a l'entorn i equipament social. Va tenir variades versions com una exposicio, assemblea, recollida de signatures, festes reivindicatives. Es va retardar fins a la seva final aprovacio en 1994.
Amb la mort recent de
Franco
i en un panorama sociopolitic incert i un moviment obrer en auge, les reivindicacions giraven entorn de demandes veinals, a protestes laborals i tambe a reivindicacions politiques. Va ser en aquesta epoca quan van tenir un important paper les
Associacions de Veins
.
Les Associacions de Veins van sorgir en la decada de 1970 i actuaven en la clandestinitat. Estaven formats per membres de diferents partits i associacions d'
esquerra
i la seva activitat girava en els problemes socials i laborals de l'epoca.
En 1975 es constitueix l'
Associacio de Veins Txantrea
, que va haver de superar nombrosos obstacles fins a aconseguir la seva legalitzacio.
Les Associacions de Veins es van estendre per tots els barris de
Pamplona
i van comencar a coordinar-se entre si. A mitjan decada de 1980, sorgeix l'
Associacio de Veins Ezkaba
, malgrat que ja feia anys que l'
Associacio de Pares Garcia Galdeano
assumia la dinamitzacio social d'Orvina.
Un barri
"conflictiu"
[
modifica
]
Durant la decada de 1980 els conflictes politics existents van portar al barri a ser considerat
barri conflictiu
. Eren habituals les manifestacions, els enfrontaments amb la policia, les barricades, les detencions i empresonaments. Per aixo, el grup de rock
Barricada
va dedicar al barri una canco titulada "Barrio Conflictivo".
Des dels seus primers anys de vida fins a l'actualitat, la Txantrea ha existit una gran activitat social i cultural, un treball de desenes de col·lectius i veins que han anat construint el barri que existeix avui dia.
Personatges famosos
[
modifica
]
- Enrique Villareal Armendariz,
El Drogas
, cantant del grup
Barricada
.
- Kako (Sergio Iribarren), cantant del grup Banda Batxoki (En basca seria "batzoki" pero les sigles per la qual es coneix el barri amb: "TX" i per aixo van canviar la forma d'escriure-ho)
- Mikel Idoate
, pilotari.
- Iker Muniain
, futbolista.
- Gorka Iraizoz
, futbolista.
- Borja Ekiza
, futbolista.
Resultats electorals
[
modifica
]
Resultats electorals a les
eleccions municipals de 2007
:
| Candidatura
|
Vots
|
%
|
| NaBai
|
3.284
|
31,8
|
| UPN
|
2.851
|
27,6
|
| PSN
|
2.000
|
19,4
|
| EAE-ANV
|
1.320
|
12,8
|
| IUN-NEB
|
538
|
5,2
|
| Altres
|
319
|
3,1
|
| Suma
|
10.312
|
100
|
Comunicacions
[
modifica
]
Linies del
Transport Urba Comarcal
que comuniquen el barri amb la resta de la
ciutat
i la
Conca de Pamplona
.
| Linia
|
Trajecte
|
Horari
|
Frequencia
|
 |
Circular Oeste ? Centro Antsoain
|
06:29 - 22:21
|
10´
|
 |
Orvina 3 - Universitat de Navarra
|
06:30 - 22:15
|
15´
|
 |
Villaga- Txantrea-Baranain
|
06:25 - 22:30
|
10-12´
|
 |
Ezkaba-Edificio El Sario ? C.C. Galaria ? P. Mutilva
|
06:35 - 22:25
|
15´
|
 |
Circular Oeste ? Centro Antsoain
|
06:30 - 22:26
|
10´
|
 |
Ps. Sarasate ? San Jorge ? Txantrea ? Cl. Cortes de Navarra
|
23:00 - 0:10
|
35´
|
Enllacos externs
[
modifica
]