Turquesa (mineral)
Turquesa blava en matriu de quars
Formula quimica	Cu(Al,Fe 3+ )?(PO₄)₄(OH)?·4H₂O
Eponim	Turquia
Classificacio
Categoria	Mineral
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DD.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DD.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.08
Dana	42.9.3.1
Heys	19.2.8
Propietats
Sistema cristal·li	triclinic
Estructura cristal·lina	a = 7,409(1) A; b = 7,635(1) A; c = 9,914(2) A; α = 111,356°; β = 114,973°; γ = 69,532°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p 1
Color	blau brillant, blau cel, verd clar, blau verd, blau turquesa, verd poma, gris verdos
Macles	cap valor
Exfoliacio	perfecta en {001}, bona en {010}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fragil
Duresa	5 a 6
Lluissor	subvitria, resinosa, cerosa, mat, terrosa
Color de la ratlla	blau verdos clar a blanca
Densitat	2,6 a 2,8 g/cm 3 (mesurada); 2,91 g/cm 3 (calculada)
Propietats optiques	biaxial (+)
Index de refraccio	n α = 1,610 n β = 1,615 n γ = 1,650
Birefringencia	δ = 0,040
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 40°, calculat: 44°
Dispersio optica	r < v forta
Impureses comunes	Fe, Ca
Mes informacio
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Simbol	Tqu
Referencies	[1]

La turquesa es un mineral de la classe dels fosfats , que pertany i dona nom al grup turquesa de minerals. ^[2] Es anomenada aixi des de l'antiguitat, del frances turquoise que significa 'turc'.

Caracteristiques [ modifica ]

La turquesa es un fosfat de color blau verdos format per fosfat d' alumini hidratat i coure amb grups d' hidroxil , que cristal·litza en el sistema triclinic . Es un mineral criptocristal·li gairebe mai en forma de cristalls simples, i totes les seves propietats son altament variables. Es pot polir i s'utilitza en joieria , i en son utilitzades les de color blau per a ornamentacio des de l' antic Egipte . La seva formula es Cu(Al,Fe ³⁺ )?(PO₄)₄(OH)?·4H₂O. La seva duresa oscil·la entre 5 i 6 en l' escala de Mohs . La lluentor de la turquesa es grassa, i generalment es opaca, encara que pot ser semitranslucida en petites seccions. El color es tan variable com la resta de les seves propietats, i abasta des del blanc fins al blau fosc i el blau cel, i des del blau verdos fins al verd groguenc. El color blau es atribuit al coure, mentre que el verd pot ser el resultat d'impureses de ferro o per la deshidratacio. Es un mineral isoestructural amb la calcosiderita, i l'analeg de coure de la faustita. Forma series de solucio solida amb la calcosiderita i amb la planerita. ^{[3] [4]}

Formacio i jaciments [ modifica ]

Es tracta d'un mineral secundari que es troba a la zona d'alteracio potassica de diposits de porfirs de coure hidrotermal. Tambe es format per l'accio de les aigues meteoriques, generalment en regions arides, sobre roques ignies aluminoses o roques sedimentaries (com filons de farciment en roques volcaniques i sediments fosfatats). Sol trobar-se associada a altres minerals com: al·lofana , calcedonia , caolinita , limonita , montmoril·lonita o pirita . Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de la turquesa ( Cornudella de Montsant , Priorat ), ^[5] aixi com a la mina Elvira i a les mines de Can Tintorer, totes dues a Gava ( Baix Llobregat ). ^[6]

Varietats [ modifica ]

Es coneixen dues varietats de turquesa:

• L' agapita , una varietat vitria de turquesa iraniana . ^[7]
• La rashleighita , una varietat de turquesa ferrica , intermedia en la serie calcosiderita-turquesa. ^[8]

Grup turquesa [ modifica ]

El grup turquesa de minerals esta format per cinc fosfats triclinics: ^[2]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Turquesa