De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La tecnica de
tunneling
consisteix a encapsular un
protocol de xarxa
sobre un altre (protocol de xarxa encapsulat) creant un tunel dins d'una
xarxa d'ordinadors
. L'establiment d'aquest tunel s'implementa incloent una
PDU
determinada dins d'una altra PDU amb l'objectiu de transmetre des d'un extrem a l'altre del tunel sense que sigui necessaria una interpretacio intermedia de la PDU encapsulada. D'aquesta manera s'encaminen els paquets de
dades
sobre nodes intermedis que son incapacos de veure en clar el contingut d'aquests paquets. El tunel queda definit pels punts extrems i el protocol de comunicacio emprat, que entre altres, podria ser
SSH
.
[1]
L'us d'aquesta tecnica persegueix diferents objectius, depenent del problema que s'estigui tractant, com ara la comunicacio d'illes en escenaris
multicast
, la redireccio de transit, etc.
Un dels exemples mes clars d'utilitzacio d'aquesta tecnica consisteix en la redireccio de transit a escenaris
IP Mobil
. En escenaris d'IP mobil, quan un node-mobil no es troba en la seva xarxa base, necessita que el seu
home-agent
realitzi certes funcions en el seu lloc, entre les quals hi ha la de capturar el trafic dirigit al node-mobil i redirigir cap a ell. Aquesta redireccio del transit es realitza usant un mecanisme de tunneling, ja que cal que els paquets conservin la seva estructura i contingut originals (
adreca IP
d'origen i destinacio,
ports
, etc.) Quan siguin rebuts pel node-mobil.
