 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Mikhail Tukhatxevski
(rus: Миха?л Никола?евич Тухач?вский) (
Slednevo
,
16 de febrer
de
1893
-
Moscou
,
12 de juny
de
1937
), nom complet amb
patronimic
Mikhail Nikolaievitx Tukhatxevski
, fou un militar
sovietic
, cap de l'
Exercit Roig
(
1925
-
1928
), i una de les victimes mes prominents de la
Gran Purga
de
Stalin
de finals de la decada dels 1930.
Tukhatxevski va neixer al petit poble d'Aleksandrovskoie (avui al
districte Safonovski
,
oblast de Smolensk
), en el si d'una familia d'aristocrates d'origen
polones
. Es gradua a l'
Escola Militar Aleksandrovskoie
el 1914, i s'uni al
Regiment de Guardies de Semionovski
. Amb rang de
Tinent de 2a
durant la
Primera Guerra Mundial
, obtingue diverses condecoracions per valentia personal en combat. Despres d'haver estat fet presoner pels alemanys al febrer de 1915, fugi en 4 ocasions dels camps; recapturat cada vegada, finalment fou internat a la fortalesa d'
Ingolstadt
, on coincidi amb un altre pres incorregible, el llavors
capita
Charles de Gaulle
.
La seva cinquena evasio va tenir exit, i torna a
Russia
a l'octubre de 1917. Despres de l'esclat de la
Revolucio Russa
, s'uni al
Partit Bolxevic
.
Guerra Civil
[
modifica
]
Esdevingue oficial de l'
Exercit Roig
i, donada la seva gran capacitat, ascendi rapidament a l'escalafo. Durant la
Guerra Civil Russa
tingue la responsabilitat de defensar
Moscou
. El Comissari de Defensa Bolxevic
Lev Trotski
dona a Tukhatxevski el comandament del 5e. Exercit el
1919
, i dirigi la campanya per capturar
Siberia
a les
Forces Blanques
d'
Aleksandr Koltxak
. Tambe ajuda a derrotar el general
Anton Denikin
a
Crimea
el 1920.
La supressio dels alcaments anti-bolxevics
[
modifica
]
Tant la
Rebel·lio de Kronstadt
com la
rebel·lio camperola de Tambov
van ser suprimides per forces sota el comandament de Tukhatxevski. Sota ordres directes seves, l'
Exercit Roig
empra per primer cop
armes quimiques
, dirigides a la poblacio civil durant la rebel·lio de Tambov.
Guerra Poloneso-Sovietica
[
modifica
]
Tukhatxevski comanda als exercits sovietics durant la
Guerra Poloneso-Sovietica
el 1920, i fou derrotat per
Jozef Piłsudski
als afores de
Varsovia
. Va ser durant la guerra amb Polonia quan Tukhatxevski entra en conflicte per primer cop amb Stalin. Cadascun culpava a l'altre del
fracas sovietic a capturar Varsovia
, que porta a la derrota sovietica a la guerra. Tukhatxevski es sovint criticat pel control inadequat de les seves forces. Les seves ordres eren sovint desobeides, fins i tot pels seus oficials d'alt rang, cosa que porta els exercits sovietics a greus errors durant la campanya. Per un altre costat, Tukhatxevski afirma que no podia triar els seus comandants de divisio o moure el seu quarter general de Moscou per motius politics. L'animositat entre ell i Stalin prossegui durant la decada dels 30.
La reforma de l'Exercit Roig
[
modifica
]
Tukhatxevski servi com a Cap d'Estat Major de l'Exercit Roig (1925-1928), i com a
Vice-Comissari de Defensa
. Intenta transformar els destacaments revolucionaris irregulars de l'Exercit Roig en un cos de militars professionals preparats, i particularment advoca per una modernitzacio industrialitzada de l'Exercit Roig, reemplacant les forces de cavalleria per blindats. En aquestes etapes inicials, les seves idees van ser rebutjades per Stalin, aixi com pels alts comandaments sovietics mes conservadors, i va ser retirat de l'Estat Major i censurat per Stalin per animar el "militarisme roig". Com a resposta, escrigue diversos llibres sobre la guerra moderna i, el 1931, despres que Stalin acceptes la necessitat d'una milicia industrialitzada, s'atorga a Tukhatxevski un paper principal en la reforma de l'exercit. Tambe presenta idees avancades sobre l'estrategia militar, en particular sobre l'us combinat dels tancs i els avions en operacions de combat.
La teoria de les operacions profundes
[
modifica
]
La seva teoria de les
operacions profundes
, on formacions combinades de les diferents armes atacaven profundament darrere de les linies enemigues per destruir la rereguarda enemiga i la seva logistica va rebre l'oposicio de la major part dels alts comandaments (ates que entrava en contradiccio amb les tecniques classiques de combat, vigents al moment), pero finalment va ser adoptada per l'Exercit Roig a mitjans de la decada dels 30. Aquesta teoria es manifesta a les
Regulacions de combat de l'Exercit Roig de 1929
i, mes desenvolupades, a
Instruccions de combat profund de 1935
. El concepte finalment es codifica a l'exercit el 1936 a les
Regulacions provisionals de combat de 1936
. Un exemple inicial de l'efectivitat del potencial de les operacions profundes s'observa a la
Batalla de Khalkhin Gol
(agost i setembre de 1939), on un cos sovietic sota el comandament de
Gueorgui Jukov
derrota una forca japonesa superior.
Amb la Gran Purga del cos d'oficials de l'Exercit Roig entre 1937 i 1939, les operacions profundes van caure en desgracia, i nomes foren readoptades despres de l'empantanament de l'Exercit Roig durant la
Guerra d'Hivern
de 1939-40, quan la Unio Sovietica envai
Finlandia
. Es van emprar amb gran exit durant la
Gran Guerra Patriotica
en victories com
Stalingrad
i a l'
Operacio Bagration
.
El 1935, Tukhatxevski va ser promogut a
Mariscal de la Unio Sovietica
, amb nomes quaranta-dos anys. El gener de 1936, Tukhatxevski visita
Gran Bretanya
,
Franca
i
Alemanya
. Durant aquestes visites contacta amb russos exiliats antiestalinistes i comenca a conspirar contra Stalin.
Tukhatxevski va ser arrestat el 22 de maig de 1937, acusat de "conspiracio militar trotskista" i d'espionatge per l'
Alemanya Nazi
. Despres d'un judici secret, conegut com el
Cas de l'Organitzacio Militar Trotskista Anti-Sovietica
, Tukhatxevski i 8 alts comandants militars mes van ser condemnats i executats el 12 de juny de 1937.
El 31 de gener de 1957, Tukhatxevski i els seus companys van ser declarats innocents de tots els carrecs contra ells i van ser rehabilitats. Posteriorment, i ja abans de la caiguda de la Unio Sovietica, hi hague autors que van suggerir que realment havia existit una conspiracio militar contra Stalin, i en la qual Tukhatxevski realment havia estat involucrat.
Al seu llibre
The Great Terror
, l'historiador britanic
Robert Conquest
afirma que agents alemanys, sota la iniciativa de
Heinrich Himmler
, generaren documents que implicaven Tukhatxevski en una conspiracio amb l'Estat Major alemany, per tal que Stalin sospites d'ell, i s'afeblis la capacitat de defensa de la Unio Sovietica. Aquests documents (com diu Conquest), van passar al President de
Txecoslovaquia
Edvard Bene?
, que els envia de bona fe a Stalin.
Al llibre
The Black Book of Communism: Crimes, Terror, Repression
, s'afirma que la confessio de Tukhatxevski (escrita per ell mateix) estava tacada de sang. Es ben versemblant que tant ell com molts altres oficials van ser torturats abans que els executessin.