Tujies

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de grup humàTujies

Modifica el valor a Wikidata
Tipus etnia Modifica el valor a Wikidata
Poblacio total 8.353.912 (2010) Modifica el valor a Wikidata
Llengua tujia Modifica el valor a Wikidata
Religio Nuo Modifica el valor a Wikidata
Part de pobles sinotibetans Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribucio
Modifica el valor a Wikidata

Els Tujies ( Tujia septentrional : Bifjixkhar / Bifzixkar , IPA : /bi?? d?i? k?a??/ /pi?? tsi? k?a??/ ; /bi?? d?i? k?a??/ /pi?? tsi? k?a??/ meridional: Mongrzzir /mo?? dzi??/ ; xines: 土家族), amb una poblacio total de mes de 8 milions, es la vuitena minoria etnica en nombre de persones de la Republica Popular de la Xina . Viuen a les muntanyes de Wuling , al voltant dels limits de les provincies de Hunan , Hubei i Guizhou i el municipi de Chongqing .

L' endonim Bizika significa “habitants nadius”. En xines, Tujia significa tambe "de la regio", diferenciant-los dels Hakka (客家) el nom del qual implica "nomada". [1]

Origens [ modifica ]

Tot i que hi ha diferents relats sobre els seus origens, els tujies poden rastrejar la seva historia al llarg de dotze segles i, possiblement mes enlla, dels antics habitants de Ba que van ocupar fa uns 2.500 anys la zona dels voltants de l'actual Chongqing . El regne de Ba va assolir el zenit del seu poder entre el 600 aC i el 400 aC, pero fou derrocat per Qin el 316 aC. Despres d'esser anomenats al llarg de la historia amb una llarga llista de noms diferents en documents antics, apareixen documentats com a Tujia, a partir del segle  xiv aproximadament .

Dinasties Ming i Qing [ modifica ]

Els tusi , caps tribals dels tujies, van assolir el zenit del seu poder sota la dinastia Ming (1368-1644), quan van se'ls va atorgar un estatus relativament alt a la cort imperial. Van aconseguir-ho gracies a la reputacio com a subministradors de soldats ferotges i altament disciplinats, que van ser emprats per l'emperador per suprimir les revoltes d'altres minories. En nombroses ocasions, van ajudar a defensar la Xina contra els invasors externs, com els wak? (pirates japonesos) que van assolar la costa durant el segle  xvi .

Els Manxus van envair i conquerir els Ming el 1644 i van establir el Gran Imperi Qing, conegut a la Xina com a dinastia Qing . Sempre recelosos dels governants locals, els emperadors Qing solien intentar substituir els funcionaris Han per funcionaris manxus sempre que podien. Al comencament del segle  xviii , la cort de Qing finalment es va sentir prou segura per establir un control directe sobre les zones minoritaries. Aquest proces, conegut com a gaituguiliu (literalment "substituir el governant local, tornar al convencional [poder central]"), es va dur a terme a tot el sud-oest de la Xina de forma gradual i, en general, pacificament. La cort va adoptar la tecnica del basto i la pastanaga amb pensions generoses per als caps tribals docils, i una mostra de forca militar enorme a les fronteres dels seus territoris.

La majoria de les zones tujia van retornar al control central durant el periode 1728-1735. Si be els camperols tujia preferien probablement el govern mesurat dels oficials Qing al despotisme arbitrari dels caps tribals Tujia a qui havien substituit, molts estaven molestos amb els intents de la cort dels Qing d'imposar-los la cultura i els costums nacionals. Amb l'afebliment del govern central de Qing, es van produir molts aixecaments a gran escala que van culminar amb la Rebel·lio dels Taiping que va afectar greument la zona.

Historia recent [ modifica ]

Poble Tujia a l'actual Yichang
Brocant de Tujia

Despres de la caiguda del Qing, els Tujia es van trobar atrapats entre diversos senyors de la guerra competidors. Cada cop es van dedicar mes terres al conreu d' opi amb grans guanys per les exigencies dels propietaris rics i es va estendre el bandolerisme . Despres de la fundacio de la Republica Popular Xina el 1949, les zones de Tujia van passar sota control comunista i el bandolerisme va ser rapidament erradicat. El Gran Salt Endavant va provocar una epoca de fam a les comunitats tujia.

Els Tujia van ser reconeguts oficialment com una de les 55 minories etniques el gener de 1957, i despres es van establir diverses prefectures i xians autonoms .

El conseller d'estat, Dai Bingguo , un dels maxims responsables de la politica exterior de la Xina, es el tujia mes destacat de l'administracio xinesa.

Cultura [ modifica ]

Avui dia, els costums tradicionals dels tujies nomes es poden trobar a les zones mes remotes.

Els tujies son reconeguts per les seves habilitats en el cant i la improvisacio i per la seva tradicio del ball Baishou (?手 舞), una dansa col·lectiva de 500 anys que utilitza 70 gestos rituals per representar la guerra, l'agricultura, la caca, el festeig i altres aspectes de vida tradicional Tambe son famosos pel seu brocat ricament estampat, conegut com a xilankapu , un producte que en epoques passades figurava regularment en els seus tributs a la cort xinesa. Per al festival de primavera preparen pastissos d'arros glutinos fets a ma anomenats ciba . Envolten el foc per cantar cancons populars i menjar ciba a la brasa. [2]

Pel que fa a la religio, la major part dels tujies veneren el totem del tigre blanc, tot i que alguns tujia a l'oest de Hunan veneren un totem de tortugues. [3]

Llengua [ modifica ]

El tujia es una llengua sinotibetana i se sol considerar un element aillat dins d'aquest grup, tot i que presenta similituds gramaticals i fonologiques amb Nuosu (encara que el seu vocabulari es molt diferent). [4]

Actualment, hi ha 70.000 parlants nadius de la llengua tujia, la majoria dels quals viuen a les parts del nord de la Prefectura Autonoma Tujia i Miao de Xiangxi al nord-oest de la provincia de Hunan .

La gran majoria dels tujies parlen varietats de xines , [3] principalment del mandari sud-occidental ; tambe n'hi ha una part mes petita que parlen llengues hmong (o llengues miao). Queden pocs parlants monolingues de Tujia; gairebe tots son bilingues en algun dialecte del xines. Els infants actualment aprenen xines des de petits i molts joves tujia prefereixen utilitzar el xines per comunicar-se entre ells. Els parlants habituals de tujia fan servir molts manlleus xinesos i fins i tot estructures oracionals manllevades.

Distribucio [ modifica ]

Per provincies [ modifica ]

Furong, una antiga ciutat situada al comtat de Yongshun, a Xiangxi, Hunan

El Cinque Cens Nacional de Poblacio del 2000 va registrar 8.028.133 Tujia a la Xina.

Distribucio provincial dels tujies
Provincia Poblacio Tujia % del total
Hunan 2.639.534 32,88%
Hubei 2.177.409 27,12%
Guizhou 1.430.286 17,82%
Chongqing 1.424.352 17,74%
Guangdong 135.431 1,69%
Zhejiang 55.310 0,69%
Sichuan 41.246 0,51%
Fujian 29.046 0,36%
Altres 95.519 1,19%

A Chongqing, els tujies representen el 4,67% de la poblacio; a Hunan, un 4,17%; a Guizhou, 4,06%; a Hubei, 3,66%; i a Guangdong, 0,16%.

Per xians [ modifica ]

Distribucio dels tujies per divisio administrativa de nivell de xian

(Nomes inclou xians o equivalents de xian que contenen mes del 0,5% de la poblacio tujia de la Xina)

Provincia Prefectura Xian Poblacio Tujia % del total de poblacio tujia de la Xina
Chongqing el mateix Youyang 462,444 5.76%
Hunan Zhangjiajie Cili 399,906 4.98%
Hubei Enshi Lichuan 388,035 4.83%
Hunan Changde Shimen 387,480 4.83%
Guizhou Tongren Xian Autonom Tujia de Yanhe 383,499 4.78%
Chongqing el mateix Shizhu 348,790 4.34%
Hunan Xiangxi Yongshun 342,570 4.27%
Hunan Zhangjiajie Yongding 319,330 3.98%
Guizhou Tongren Dejiang 300,432 3.74%
Hubei Enshi Xianfeng 276,394 3.44%
Hubei Enshi Enshi 270,753 3.37%
Chongqing el mateix Qianjiang 261,327 3.26%
Hunan Zhangjiajie Sangzhi 260,092 3.24%
Hunan Xiangxi Longshan 251,007 3.13%
Guizhou Tongren Yinjiang 233,802 2.91%
Hubei Enshi Badong 212,424 2.65%
Hubei Yichang Changyang 211,129 2.63%
Chongqing el mateix Xiushan 197,570 2.46%
Hubei Yichang Wufeng 174,546 2.17%
Hubei Enshi Jianshi 173,984 2.17%
Guizhou Tongren Sinan 160,089 1.99%
Hunan Xiangxi Baojing 148,291 1.85%
Hubei Enshi Hefeng 142,805 1.78%
Hubei Enshi Xuan'en 140,837 1.75%
Hunan Xiangxi Jishou 103,242 1.29%
Hunan Huaihua Yuanling 102,636 1.28%
Hubei Enshi Laifeng 93,471 1.16%
Guizhou Tongren Jiangkou 77,791 0.97%
Chongqing el mateix Pengshui 74,591 0.93%
Guizhou Tongren Tongren 70,286 0.88%
Hunan Xiangxi Fenghuang 64,727 0.81%
Hunan Xiangxi Guzhang 47,162 0.59%
Guizhou Zunyi Wuchuan 46,253 0.58%
Hunan Huaihua Xupu 45,900 0.57%
Hunan Zhangjiajie Wulingyuan 41,910 0.52%
Hunan Xiangxi Luxi 40,643 0.51%
Altres ? ? 771,985 9.62%
Perfil de regions tuija amb poblacions significatives a la Galeria Qingjiang

Arees Autonomes Designades per als tujies [ modifica ]

Divisio de nivell de provincia Nom
Hunan Prefectura Autonoma Tujia i Miao de Xiangxi
Hubei Prefectura Autonoma Tujia i Miao de Enshi
Xian Autonom Tujia de Changyang
Xian Autonom Tujia de Wufeng
Chongqing Xian Autonom Tujia de Shizhu
Xian Autonom Tujia i Miao de Pengshui
Xian Autonom Tujia i Miao de Xiushan
Xian Autonom Tujia i Miao de Youyang
Districte de Qianjiang (antic Xian Autonom Tujia i Miao de Qianjiang)
Guizhou Xian Autonom Tujia del Yanhe
Xian Autonom Tujia i Miao de Yinjiang

Persones tujia celebres [ modifica ]

  • He Long
  • Dai Bingguo
  • Liao Guoxun
  • Shang Chunsong
  • ADuo 阿 ?, cantant / artista

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Copia arxivada ≫. Xinhua . Arxivat de l' original el 2016-03-04. [Consulta: 13 novembre 2019].
  2. ↑ [ enllac sense format ] https://www.youtube.com/watch?v=1-eObWLjzLs
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ Tujia Ethnic Minority ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2021-03-02. [Consulta: 13 novembre 2019].
  4. ↑ ≪ Brief Introduction to the Tujia Language ≫. Arxivat de l' original el 2006-08-30. [Consulta: 13 novembre 2019].

Bibliografia [ modifica ]

  • Brown, M.J. (2001). "Ethnic Classification and Culture: The Case of the Tujia in Hubei, China," Asian Ethnicity 2(1): 55-72.
  • Brown, M.J. (2004). "They Came with Their Hands Tied behind Their Backs" - Forced Migrations, Identity Changes, and State Classification in Hubei. Is Taiwan Chinese? (pp. 166?210). Berkeley: University of California Press.
  • Brown, M.J. (2007). "Ethnic Identity, Cultural Variation, and Processes of Change - Rethinking the Insights of Standardization and Orthopraxy". Modern China. 33(1): 91-124. Sage Publications.
  • ---- 2002. "Local Government Agency: Manipulating Tujia Identity," Modern China.
  • Ch'en, J. (1992). The Highlanders of Central China: A History 1895-1937 . New York: M.E. Sharpe.
  • Dong, L. (1999). Ba feng Tu yun?Tujia wenhua yuanliu jiexi (Ba Manners, Tu Charm?An Analysis of the Origins of Tujia Culture). Wuhan: Wuhan Daxue Chubanshe.
  • Dong, L., Brown, M.J., Wu, X. (2002). Tujia. Encyclopedia of World Cultures - Supplement . C. Ember, M. Ember & I. Skoggard (eds.), NY: Macmillan Reference USA, pp. 351?354.
  • Huang B. (1999). "Tujiazu Zuyuan Yanjiu Zonglun" ("A Review of Research on Tujia Ancestral Origins"). In Tujia zu lizhi wenhua lunji (A Colloquium on Tujia History and Culture), edited by Huang Baiquan and Tian Wanzheng. 25-42. Enshi, Hubei: Hubei Minzu Xueyuan.
  • Li, S. (1993). Chuandong Youshui Tujia (Tujia of the Youshui River in East Sichuan). Chengdu: Chengdu Chubanshe.
  • Peng, B., Peng, X. et al. (1981). Jishou University Journal, Humanities Edition #2: Special Issue on Tujia Ethnography [in Chinese]. Jishou: Jishou University.
  • Shih C. (2001). "Ethnicity as Policy Expedience: Clan Confucianism in Ethnic Tujia-Miao Yongshun," Asian Ethnicity 2(1): 73-88.
  • Sutton, D. (2000). "Myth Making on an Ethnic Frontier: The Cult of the Heavenly Kings of West Hunan, 1715-1996," Modern China 26(4): 448-500.
  • Sutton, D. (2003). "Violence and Ethnicity on a Qing Colonial Frontier: Customary and Statutory Law in the Eighteenth-Century Miao Pale". In: Modern Asian Studies 37(1): 41?80. Cambridge University Press.
  • Sutton, D. (2007). "Ritual, Cultural Standardization, and Orthopraxy in China: Reconsidering James L. Watson's Ideas". In: Modern China 33(1): 3-21. Sage Publications.
  • Tien, D., He, T., Chen, K., Li, J., Xie, Z., Peng, X. (1986). Tujiayu Jianzhi (A Brief Chronicle of the Tujia Language). Beijing: Minzu Chubanshe.
  • Wu, X. (1996). "Changes of chieftains' external policy in the Three Gorges Area in the late Ming and early Qing dynasties [1630s-1660s]". In: Ethnic Forum , (3): 88-92. (Hunan, China)
  • Wu, X. (1997). "Tujia's food-getting pattern in west Hubei in the Qing Dynasty". In: Journal of Hubei Institute for Nationalities , (2): 33-35. (Hubei, China)
  • Wu, X. (1997). "On the Tage Dance". In: Journal of Chinese Classics and Culture , (2): 22-29. (Beijing, China)
  • Wu, X. (2003). "Food, Ethnoecology and Identity in Enshi Prefecture, Hubei, China". (Doctoral Dissertation, University of Alberta, 388 pages).
  • Wu, X. (2003). "Turning Waste into Things of Value": Marketing Fern, Kudzu and Osmunda in Enshi Prefecture, China. In: Journal of Developing Societies , 19(4): 433-457.
  • Wu, X. (2004). "Ethnic Foods" and Regional Identity: the Hezha Restaurants in Enshi. In: Food and Foodways , 12(4): 225-246.
  • Wu, X. (2005). "The New Year's Eve Dinner and Wormwood Meal: Festival Foodways as Ethnic Markers in Enshi". In: Modern China , 31(3): 353-380.
  • Wu, X. (2006). "Maize, Ecosystem Transition and Ethnicity in Enshi Prefecture, China". In: East Asian History , 31(1): 1-22.
  • Wu, X. (2010). "Tujia National Minority". Berg Encyclopedia of World Dress and Fashion .
  • Ye, D. (1995). Tujiayu yanjiu (Studies of the Tujia Language). Jishou, Hunan: Hunan Chu Wenhua Zhongxin, Jishou Daxue.

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tujies&oldid=33396679 ≫