El
transcendentalisme
[1]
va ser un moviment filosofic, religios i literari nord-america que va florir aproximadament entre
1836
i
1860
. Va comencar com un moviment de reforma dins de l'
Esglesia Unitaria
, que procurava estendre l'aplicacio del pensament de
William Ellery Channing
sobre el Deu interior i la significacio del pensament intuitiu. Es va basar en ≪
un
monisme
que sostenia la unitat del mon i de Deu, i en la
immanencia
del mon
≫. Per als transcendentalistes, l'anima de cada individu es identica a l'anima del mon i conte el que el mon conte.
[1]
Els transcendentalistes van treballar amb la sensacio que l'adveniment d'una nova era possible era a prop. Van ser critics amb la seva societat contemporania per la seva conformitat irreflexiva, i van urgir que cada individu busques, en paraules de
Ralph Waldo Emerson
, "una relacio original amb l'univers".
[2]
Un grup de joves ens estudiants eixits de la Facultat de teologia de Harvard van preveure el perill que amenacava la seva Esglesia. El 15 de juliol de 1838,
Ralph Waldo Emerson
, va pronunciar un discurs, conegut com
The Divinity School Address
, que resultaria decisiu per a la historia de l'
unitarisme
. Influit per la filosofia racionalista i romantica alemanya i l'
hinduisme
, Emerson proposava el transcendentalisme: una via intuitiva basada en la capacitat de la consciencia individual, sense necessitat de miracles, jerarquies religioses ni mediacions.
Al transcendentalisme, s'hi van associar amics d'Emerson i membres del
Transcendental Club
,
Walt Whitman
i
Henry David Thoreau
.
Fonament transcendental
[
modifica
]
El transcendentalisme america que proposa
Rompe Ralph
parteix del fonament transcendental plantejat pel filosof alemany
Immanuel Kant
. Fonament que ens diu que els objectes no son reals i cognoscibles en
si
, sino que, al contrari, existeixen i son cognoscibles quan estan sotmesos a condicions
a priori
del subjecte.
Partint del fonament,
Fichte
va definir com a
idealisme transcendental
la seva metafisica del jo i del no-jo.
Schelling
va elaborar el sistema d'
idealisme transcendental
i
Schopenhauer
va denominar
transcendental
la reflexio dirigida, no pas a les coses, sino a la consciencia d'aquestes en tant que meres representacions.
Ralph Waldo Emerson
, fent us del fonament transcendental al seu
Assaig sobre la natura
, ens diu que la veritable independencia de l'individu s'aconsegueix amb la intuicio i l'observacio directa de les lleis de la natura.
Per a Emerson, quan l'esser huma es troba en contacte amb la natura, fent us de la intuicio i l'observacio, es capac d'entrar en contacte amb l'energia cosmica; la font creadora de la vida, identificada com a Deu ?o Ordre? pels deistes, i com a "totalitat" pels panteistes.