Tractats d'Estocolm

Tipus	tractat de pau
Data	1719
Participant	Imperi Suec

Els Tractats d'Estocolm es una consequencia directa de la mort de Carles XII de Suecia el 1718, moment en el qual fou obvi que la Gran Guerra del Nord estava entrant en una fase de tancament. El seu successor Frederic I de Suecia comenca a negociar el Tractats d'Estocolm , aquest nom es refereix als dos tractats signats el 1719 i 1720 que acabaren la guerra entre l' Imperi Suec en un costat, i el Regne de Hannover i el Regne de Prussia en l'altre. Les ultimes restes del conflicte es resolgueren signant el Tractat de Frederiksborg amb Regne de Dinamarca i Noruega el 1720, i el Tractat de Nystad amb l' Imperi Rus el 1721.

Tractat amb Hannover [ modifica ]

Tractat amb Hannover del 9 de novembre, de 1719, en que Suecia cedia el domini de Bremen-Verden .

Tractat amb Prussia [ modifica ]

El 21 de gener de 1720, Suecia cedia la Pomerania Sueca al sud del riu Peene i a l'est del riu Peenestrom a Prussia , incloent-hi les illes d' Usedom i Wollin , i les ciutats de Stettin ( szczecin ), Damm i Gollnow . ^[1] El tractat es formalitzava el 1720, i es tornava eficac quan Frederic Guillem I de Prussia emet una patent que declara l'area cedida com a part de Prussia el 29 de maig, de 1720. ^[1] Les parts de la Pomerania Sueca que havien de romandre amb Suecia estaven sota ocupacio danesa, i foren retornades a Suecia pel Tractat de Frederiksborg el 3 de juliol de 1720. ^[1]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Gerhard , Heitz; Rischer , Henning. Geschichte in Daten. Mecklenburg-Vorpommern (en alemany). Munster: Koehler&Amelang, 1995. ISBN 3733801954 .