Tractat de Payne's Landing

30° N, 83° O  /  30°N , 83°O  / 30; -83
Tipus	tractat internacional
Data	9 maig 1832
Localitzacio	Territori de Florida (EUA)
Estat	Estats Units d'America
Participant	Estats Units d'America representant
Signatari	James Gadsden
Obra completa a	babel.hathitrust.org…

El Tractat de Payne's Landing (Tractat amb el seminoles, 1832) va ser un acord signat el 9 de maig de 1832 entre el govern dels Estats Units i diversos caps seminola a l'estat actual de Florida .

Antecedents [ modifica ]

Pel Tractat de Moultrie Creek de 1823, els seminoles havia renunciat a totes les reclamacions a la terra en el territori de Florida a canvi d'una reserva al centre de la peninsula de Florida i alguns pagaments, subministraments i serveis que els proporcionaria el govern dels Estats Units, garantits durant vint anys. Despres de l'eleccio d' Andrew Jackson com a president dels Estats Units en 1828, el moviment per transferir tots els amerindis dels Estats Units a l'oest del riu Mississipi va creixer, i en 1830 el congres dels Estats Units va aprovar l' Indian Removal Act . ^[1]

Decidit a traslladar els seminoles l'oest, el Departament de Guerra dels Estats Units nomena James Gadsden per negociar un nou tractat amb ells. A la primavera de 1832 els seminoles de la reserva van ser cridats a una reunio a Payne's Landing al riu Oklawaha . Les negociacions es van dur a terme en la foscor, si no en secret. No es van prendre notes, ni s'han publicat tots els comptes detallats de les negociacions. Aixo provocaria problemes mes endavant. ^[2]

El govern dels Estats Units volia traslladar els seminoles a la Reserva Creek en el que llavors era part del territori d'Arkansas (que mes tard es va convertir en part del Territori Indi ), per convertir-se en part de la Nacio Creek , i retornar tots els esclaus fugitius als seus legitims propietaris. Cap d'aquestes demandes eren agradables als Seminoles. Havien sentit que el clima a la Reserva Creek era mes dur que a la Florida. Els seminoles de Florida no es consideraven part dels creeks. Encara que molts dels grups de Florida procedien del que els blancs anomenaven tribus creek, no sentien cap connexio. Alguns dels grups a la Florida, com choctaws , yamasees i yuchis mai havia estat agrupats amb els creeks. Finalment, els esclaus fugitius, tot i que sovint eren mantinguts com a esclaus pels seminoles (en condicions molt mes suaus que amb els blancs), eren bastant ben integrats a les bandes, sovint per matrimoni, i arribant a posicions d'influencia i lideratge. ^{[2] [3] [4]} (vegeu seminoles negres .)

Continguts del tractat [ modifica ]

El tractat negociat a Payne's Landing cridava als Seminoles a moure's a l'oest si es trobava la terra adequada. La delegacio de set caps que van anar a inspeccionar la nova reserva no va deixar Florida fins a octubre de 1832. Despres de recorrer la zona durant diversos mesos i de consultar amb els creeks que ja s'hi havien establert, els set caps signaren el 28 de marc de 1833 a Fort Gibson ( Oklahoma , aleshores Territori d'Arkansas) un comunicat dient que la nova terra era acceptable. Al seu retorn a Florida, pero, la majoria dels caps van renunciar a la declaracio, al·legant que no havien signat, o que s'havien vist obligats a signar-la, i en tot cas, que no tenen el poder de decidir per totes les tribus i bandes que residien a la reserva. ^[5] Fins i tot alguns oficials de l'Exercit dels Estats Units van assenyalar que als caps "els havien entabanat i assetjat per signar." A mes, "hi havia evidencia d'engany dels blancs en la forma en que el tractat esta redactat." ^[6]

A diversos pobles se'ls havia permes romandre en l'area del riu Apalachicola despres de 1823, quan la resta dels seminoles s'havia vist obligat a marxar a la nova reserva. Gadsden va ser capac de persuadir els caps d'aquests pobles de moure's, pero, i marxaren a l'oest en 1834. ^[7] Finalment el Senat dels Estats Units ratifica el Tractat de Payne's Landing l'abril de 1834. ^[8]

Rebuig a traslladar-se [ modifica ]

El tractat havia donat als seminoles tres anys de termini per traslladar-se a l'oest del Mississipi. El govern va interpretar els tres anys a partir de 1832, i espera que els Seminoles es traslladessin en 1835. Fort King , en el que avui es Ocala es va tornar a obrir en 1834. En 1834 tambe fou nomenat un nou agent indi seminola, Wiley Thompson , i la tasca de persuadir els seminoles que es traslladessin va caure sobre ell. Va convocar tots els caps a Fort King l'octubre de 1834 per parlar amb ells sobre la marxa cap a l'oest. Els seminoles informaren Thompson que no tenien cap intencio de moure's, i que no se sentien obligats pel Tractat de Payne's Landing. Aleshores Thompson va demanar reforcos de Fort King i Fort Brooke, informant que, "els indis despres d'haver rebut l'anualitat, havien comprat una inusual quantitat gran de polvora i plom." El general de brigada Duncan L. Clinch de l' Exercit dels Estats Units , comandant de Florida, tambe va advertir Washington que els seminoles no tenia intencio de moure's, i que caldria mes tropes per obligar-los a marxar. En marc de 1835 Thompson va cridar tots els caps per llegir-los una carta d'Andrew Jackson adrecada a ells. En la seva carta, va dir Jackson, "Si ... us negueu a marxar, llavors m'he dirigit a l'oficial al comandament de treure-us per la forca." Els caps van demanar trenta dies per respondre. Un mes mes tard, els caps seminoles van dir Thompson que ells no es traslladaven a l'oest. Thompson i els caps van comencar a discutir, i el general Clinch va haver d'intervenir per evitar el vessament de sang. Finalment, vuit dels caps van acordar traslladar-se cap a l'oest, pero va demanar que s'ajornes el trasllat fins al final de l'any, i Thompson i Clinch accediren. ^[8]

Cinc dels caps mes importants dels seminola, incloent Micanopy dels Seminoles d'Alachua, no havien acordat el trasllat. En represalia, Thompson va declarar que aquests caps serien remoguts dels seus carrecs. Com les relacions amb els seminoles es deterioraren, Thompson prohibi la venda d'armes i municions als seminoles. Osceola , un jove guerrer que comencava a ser conegut pels blancs, estava particularment molest per la prohibicio, sentint que equiparava els seminoles amb els esclaus i va dir: "L'home blanc no em fara negre. Deixare l'home blanc roig de sang; i despres el deixare al sol i la pluja... i el falco viura en la seva carn." Tot i aixo, Thompson considerava Osceola un amic i li va donar un rifle. Mes tard, pero, quan Osceola estava causant problemes, Thompson el va tancar al Fort King una nit. L'endema, amb la finalitat d'assegurar el seu alliberament, Osceola va acordar acatar el Tractat de Payne's Landing i portar-hi els seus seguidors. ^[9]

La situacio va empitjorar. L'agost de 1835 Private Kinsley Dalton (a qui deu el seu nom Dalton (Georgia) ) va ser assassinat pels seminoles perque era ell qui portava el correu des de Fort Brooke a Fort King. En novembre el cap Charley Emathla, que no volia saber res de guerres, va acceptar traslladar-se a l'oest i va vendre tot el seu bestiar. Aquest fet va ser considerat com a alta traicio pels altres seminoles. Osceola es va trobar amb Emathla al cami i el va matar. ^[10] Comencava la Segona Guerra Seminola .

Signataris [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• John Missall i Mary Lou Missal. 2004. Seminole Wars: America's Longest Indian Conflict . Gainesville, Florida: University Press of Florida. ISBN 0-8130-2715-2
• Edwin C. McReynolds: The Seminoles . University of Oklahoma Press, Norman OK 1957 ( The civilization of the American Indian series 47), (5. Print: ebenda 1988, ISBN 0-8061-1255-7 ).
• Sean Michael O'Brien: In bitterness and in tears. Andrew Jackson's destruction of the Creeks and Seminoles . Praeger, Westport CT u. a. 2003, ISBN 0-275-97946-6 .
• Francis Paul Prucha: American Indian Treaties. The History of a Political Anomaly . University of California Press, Berkeley CA u. a. 1997, ISBN 0-520-20895-1 .
• John Missall, Mary Lou Missall: Seminole Wars. America's Longest Indian Conflict . University Press of Florida, Gainesville FL u. a. 2004, ISBN 0-8130-2715-2 ( Florida History and Culture Series ).

Enllacos externs [ modifica ]

• Text original del Tractat de Payne's Landing
• Treaty of Payne's Landing original text Arxivat 2006-10-05 a Wayback Machine . from the Oklahoma State University Library