Tractat de Ceprano

Tipus	tractat internacional
Data	29 juny 1080 (Gregoria)
Estat	Estats Pontificis i Ducat de la Pulla i Calabria

El Tractat de Ceprano fou signat el 29 de juny del 1080 entre el papa Gregori VII i Robert Guiscard . Conformement a l'acord, els Estats Pontificis reconeixien les conquestes normandes a la Italia meridional i el titol de duc de la Pulla i Calabria , mentre que aquests ultims juraven fidelitat i proteccio al pontifex. ^[1]

Context historic [ modifica ]

L'arribada dels primers Hauteville a la Italia meridional es produi a la primera meitat del segle  xi . Emigraren de les seves terres natals a Normandia empesos per factors demografics i economics. A la Italia meridional ho tingueren facil per sobreposar-se als representants de l' Imperi Roma d'Orient , que havien suscitat l'animadversio de la poblacio local. En poc temps, els primers mercenaris normands a desembarcar a Italia (entre els quals destaquen Guillem d'Hauteville , dit ≪Brac de Ferro≫, i els seus germans Drogo i Umfred ) reeixiren a imposar-se en el panorama dels senyors que es bregaven per aprofitar el malcontentament contra els romans d'Orient en pro de les seves ambicions.

Ja el 1059, amb el Tractat de Melfi , els normands havien rebut el reconeixement papal de les seves conquestes i el nomenament com a duc de la Pulla i Calabria de Robert Guiscard, germanastre de Guillem, que havia arribat a Italia amb un seguici petit, pero que en poc temps ja destacava per la seva astucia i els seus exits militars a Calabria . Tanmateix, en els anys seguents tornaren a apareixer friccions entre les parts, tant per les ambiguitats i imprecisions del tractat com per l'hostilitat dels normands, que penetraven en territoris que pertanyien de iure i de facto als Estats Pontificis, violant les disposicions del tractat.

Els Hauteville, en conflicte amb els romans d'Orient, que els havien repres ciutats importants, tenien pressa per consolidar les seves conquestes, alhora que emprenien la conquesta de Sicilia: Guiscard conqueri Amalfi el 1076, prengue Salern el 1076 i assetja Benevent el 1077. ^[2] Tanmateix, les conquestes distaven molt d'unificar el territori a causa de les frequents revoltes dels barons locals i de les lluites intestines entre els normands, ^[3] atiades per la manca de legitimacio oficial del poder que Guiscard havia obtingut al camp de batalla.

El papat, alhora, vivia un periode de tensio amb el Sacre Imperi Romanogermanic per la Lluita de les Investidures , que havia culminat en l'eleccio de l' antipapa Climent III i l' excomunicacio de l'emperador d' Enric IV . El papa Gregori VII mirava de preparar-se per la probable guerra incipient contra l'imperi i, alhora, de pacificar el seu flanc meridional per evitar trobar-se encaixonat entre dos enemics. A tal fi, es presenta la possibilitat de concloure una nova alianca amb Guiscard, ja excomunicat tres vegades pel pontifex.

Tractat [ modifica ]

Gregori VII encarrega a l' abat de Montecassino , Desideri (el futur papa Victor III ), un conegut amic dels normands, l'organitzacio d'una trobada que s'acaba celebrant el 29 de juny del 1080 a l'esglesia de Sant Paternia de Ceprano. ^[4]

Segons el cronista Guillem de la Pulla , el guerrer normand, alt i orgullos, es posa de genolls i besa devotament els peus del pontifex, repetint el jurament prestat el 1059 al papa Nicolau II i que havia violat una vegada i una altra. ^[4] Entre les condicions del tractat hi havia de fet la promesa de fidelitat de Robert al papat, cosa que implicava l'obediencia al pontifex i el suport en cas de peticio d'auxili, aixi com el pagament de tributs. ^[2] Els territoris normands abastaven la major part de la Italia meridional, excloent-ne Amalfi, Salern i la part de la Marca de Fermo situada al sud del riu Tronto , que el papa defini com a injustament sostretes a l'Esglesia:

Aixi mateix, Guiscard reconeixia la sobirania de la Santa Seu sobre Benevent , ja cedida al papat despres de la batalla de Civitate del 1053, ^[5] aleshores reduida a ciutat d'importancia secundaria respecte a l'esplendor del Ducat de Benevent al segle  viii . ^[6]

Per contra, Gregori VII reconeixia les conquestes normandes a la Italia meridional i concedia a Robert Guiscard el titol de duc de la Pulla i Calabria, segellant el seu poder i donant una justificacio moral a les seves ambicions expansionistes; per la mateixa ocasio, retira l'excomunicacio imposada el 1074 per l'atac normand a la ciutat de Benevent.

Consequencies [ modifica ]

Gregori VII queda molt satisfet amb l'acord, creient que s'havia assegurat un aliat important i poderos. Convencut de la fidelitat del normand, el papa no triga a promulgar una enciclica per a una croada encapcalada per Robert en auxili de l' emperador roma d'Orient Miquel VII , que havia estat deposat pel seu general Nicefor , a la qual Robert no respongue.

En altres aspectes, les relacions entre les dues parts tambe foren bastant agres. De fet, Guiscard tenia altres intencions i el tractat responia nomes a un objectiu personal, incloent-hi el pretext per a la invasio normanda de l'Imperi Roma d'Orient . Robert feu la guerra a Nicefor i conqueri Dirraquion , Corfu i Aulona amb l'excusa de defensar els interessos de Constanti Ducas , amb qui havia estat promesa Olimpia , filla de Robert. Constanti havia estat exiliat despres de la deposicio del seu pare.

Per altra banda, el normand no volia enfangar-se pel papa, especialment en els conflictes amb Enric IV. Finalment, el 1084, despres de les seves accions militars a Orient, Guiscard sorti en auxili del papa, assetjat per les tropes de l'emperador alemany, pero arriba tard per impedir el saqueig de Roma i la deposicio de Gregori VII.

Aquesta historia amb alts i baixos acaba el 1085, quan els dos signataris del tractat moriren amb pocs mesos de diferencia.

Referencies [ modifica ]