El
Tractat de Baiona
va ser signat el
9 de maig
de
1462
a la ciutat de
Baiona
entre el rei de la
Corona d'Arago
Joan II el Sense Fe
(qui el signa a
Saragossa
el 21 de maig) i el rei
Lluis XI de Franca
(que al seu torn el signa el 15 de juny a
Chinon
). Per mitja d'aquest tractat, Joan renunciava als
comtats de Rossello i Cerdanya
a canvi que Lluis li prestes ajuda militar per tal de sotmetre la resta de Catalunya durant la
Guerra Civil Catalana
.
[1]
Les negociacions
[
modifica
]
Amb l'esclat de la
Guerra Civil Catalana
,
Joan el Sense Fe
va buscar el suport de
Lluis XI de Franca
per tal de sufocar la revolta dels estaments.
[2]
El
3 de maig
de 1462 te lloc l'
Entrevista de
Salvatierra
entre els dos monarques: inicialment, pel
Tractat de Saragossa
Lluis XI oferi ajut militar a Joan II a canvi d'un pagament pel qual les rendes del Rossello i la Cerdanya quedaven empenyorades per un valor de 200.000 escuts.
[3]
Finalment, pero, al tractat de Baiona les condicions foren encara mes dures.
[3]
Finalment el tractat va consistir que fins que no es retornes el deute, Joan II cedia temporalment al rei frances els drets sobirans sobre Els Comtats, aixi com llur jurisdiccio i emoluments.
[1]
[4]
La xifra total del deute es va quantificar en 300.000 escuts d'or.
[5]
[6]
Quedaren especificament inclosos en aquesta cessio els
castells de Perpinya
i
de Cotlliure
[4]
i tambe
Puigcerda
, places fortes a on s'instal·laren les noves guarnicions franceses.
Cal remarcar que formalment no es tractava d'una annexio dels comtats al regne de Franca: ho deixava clar el mateix Lluis XI en llur correspondencia amb
Gasto IV de Foix
(cap dels exercits francesos al Llenguadoc i gendre de Joan II).
[6]
Consequencies
[
modifica
]
El rei frances s'apodera dels comtats en pocs dies l'agost de 1462.
[6]
Pero a partir de llavors l'auge de la resistencia nord-catalana va obligar-lo a enviar-hi un exercit frances comandat pel duc de Nemours
Jaume d'Armanyac
el gener de 1463.
[6]
I com que
de facto
l'havia de conquerir va voler assumir-ne fins i tot la possessio formal arguint que Joan II havia estat renegat pels catalans i que, per tant, si el territori no tenia senyor podia ser conquerit per qualsevol.
[6]
Paral·lelament, la noticia que Joan II havia hipotecat una part del pais als francesos va enfurismar els catalans i fou molt mal rebuda a Barcelona, cosa que va convencer encara mes les autoritats catalanes (amb el
Consell del Principat
al capdavant) de la necessitat de la revolta contra el rei.
[1]
Recuperacio dels comtats el 1473
[
modifica
]
L'ocupacio francesa fou molt mal acceptada pels rossellonesos. Quan Joan II i el seu exercit recuperen Perpinya, l'1 de febrer de 1473, es troben amb les portes obertes de la poblacio. Al marc els francesos contraataquen
assetjant Perpinya
i saquejant el Rossello. El 17 de setembre fou signat el
Tractat de Perpinya
segons el qual els comtats esdevenien territori neutral fins al reemborsament del deute contret per Joan II.
[6]
Amb tot, cal dir que el tractat no fou respectat i les tropes franceses tornaren immediatament als comtats, posant setge a Perpinya i apoderant-se d'Elna.
El reembossament del deute de Joan II no es va produir mai; i com que els Comtats es mostren molt dificils de governar per la constant resistencia dels rossellonesos i, en particular, dels perpinyanesos,
[6]
Lluis XI va decidir de restituir-los a
Ferran II
. El retorn es va produir amb el
Tractat de Barcelona
el 19 de gener de 1493, entre Ferran II i Carles VIII de Franca.
[7]
La restitucio per part de Carles VIII es feu amb la intencio d'obtenir la neutralitat de la Corona d'Arago quan el rei frances inicies la conquesta de Napols.
[6]
- ↑
1,0
1,1
1,2
Mestre i Campi
, Jesus (director).
Diccionari d'Historia de Catalunya
. Edicions 62, 1998, p. 86, entrada: "Baiona, tractat de".
ISBN 84-297-3521-6
.
- ↑
(angles)
H. J. Chaytor,
A History of Aragon and Catalonia
- ↑
3,0
3,1
≪
Tractat de Baiona (1462)
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
4,0
4,1
≪
Tractat de Baiona (1462)
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Lacarra
, Jose Maria.
Historia del reino de Navarra en la Edad Media
(en castella). Caja de Ahorros de Navarra, 1975, p.495.
ISBN 8450074657
.
- ↑
6,0
6,1
6,2
6,3
6,4
6,5
6,6
6,7
Marcet Juncosa
, Alicia ≪
L'establiment de la frontera entre Franca i ≪Espanya≫, del 1462 al 1715
≫.
Pedralbes. Revista d'Historia Moderna
. Edicions Universitat Barcelona, 18, part II, 1998, pag. 8 i 9.
ISSN
:
0211-9587
[Consulta: 3 maig 2012].
- ↑
Bolos, Jordi:
Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)
. Edicions 62, Col·leccio El Cangur / Diccionaris, num. 284.
Barcelona
,
abril
del 2000.
ISBN 84-297-4706-0
, plana 39.