De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El tosca dins les parles d'Italia
El
tosca
es un
continu dialectal
que, en la seva modalitat florentina, esdevingue la base de l'
italia
que coneixem avui. La
Toscana
, per condicionaments geografics i historics, conserva un
llati
poc contaminat;
[1]
per aixo el tosca es, entre les llengues italianes, la que menys s'ha distanciat del llati.
Aquesta variant linguistica de l'italia, que te uns 3 milions de parlants nadius, ha evolucionat d'una manera linear i homogenia, sense majors influencies de llengues estrangeres. El tosca es la base de l'idioma italia gracies als escrits de
Dante Alighieri
,
Francesco Petrarca
i
Giovanni Boccaccio
, pero tambe dels de
Nicolau Maquiavel
i
Francesco Guicciardini
, que li van conferir la dignitat de ser la ≪llengua literaria≫ de la peninsula italiana.
En el moment de la unificacio d'Italia, el
1861
, el tosca va ser seleccionat com a llengua d'us, entrant en una discussio centenaria en la qual havia participat tambe Dante,
[2]
que veia dues faccions principals: una que sostenia el naixement d'una llengua italiana sobre la base d'una de les llengues de la peninsula italica i una altra que es proposava crear una nova llengua que prengues caracteristiques de diverses d'aquestes llengues. Amb el suport d'
Alessandro Manzoni
, va ser elegida la versio literaria del tosca.
Viccionari
