Un tocadiscs ^[1] es un sistema de reproduccio de so, fill del fonograf , ja que utilitza el mateix tipus de tecnologia, substituint el cilindre del fonograf per un disc . El tocadiscs tambe ha estat conegut com a platina giradiscs , giradiscs , ^[2] , fono-xassis , plat o pickup . Cap d'aquestes quatre ultimes nomenclatures te massa acceptacio. Va ser inventat el 1925 amb la idea de reproduir els discs en forma electrica, portant beneficis com major qualitat en el so, menys desgast del disc i la pua i posseir el control del volum. A mes va donar a lloc a noves velocitats per als discs. Generalment els tocadiscs reprodueixen a 33 RPM i 45 RPM .

Aquest artefacte es convertiria en el sistema reproductor de so que es mantindria per mes temps fins a l'actualitat, tant per a la venda com per a l'us. Cap al 1950 apareixen els anomenats "combinats", generalment tocadiscs amb radio. ^[3] el 1958 es van comencar a publicar els primers discos en so estereo . ^[4]

Historia [ modifica ]

El tocadiscs va apareixer per primera vegada el 1925 , just quan tambe apareixen els primers amplificadors de valvules i sorgeix el "pick-up" o brazofonocaptor. ^[5]

A mes, els tocadiscs van sorgir amb la idea de reproduir els discs (i els d' acetat tambe), de forma electrica i no mecanica, la reproduccio electrica dels discs portava molts avantatges: com poder tenir el control de volum de la reproduccio, el tocadiscs ara tenia un motor electric que feia que el plat giradiscos rotara a una velocitat constant de 78 RPM o 33 RPM , aconseguint aixi millor qualitat i menor desgast del disc pel pes del brac, entre altres beneficis.

Mes tard van apareixer tocadiscs mes sofisticats: Els semiautomatics: quan s'acabava el disc eren capacos de retornar el brac fonocaptor automaticament al seu lloc i apagar el motor i el corrent de l'aparell. Els automatics eren capacos de moure el brac per si mateixos per reproduir el disc, aixi tambe si es posaven diversos discos al mateix temps es podia reproduir diversos discs (nomes una cara), i acabar automaticament la reproduccio de tots. No obstant aixo, aquests tocadiscs es van retirar del mercat perque gastaven el disc a causa del pes del brac. A aquests tocadiscs se'ls deia Wincofono en alguns paisos, ja que WinCE era la marca que els produia. ^{[ cal citacio ]}

Disseny [ modifica ]

Els plats de vinil solen ser de forma rectangular amb el plat al mig i un brac que incorpora l'agulla a una cantonada del suport. normalment estan pensats per la seva posicio en horitzontal i nomes tenen un boto de play/pause pero tambe se'n poden trobar de 2 botons per posar-los en vertical i ocupar menys espai i tenir mes espai lateral pel treball del dj en el que es coneix com a turntablism . Solen tenir 2 velocitats de reproduccio 33rpm o 45rpm i alguns poden fins i tot anar a 78rpm. Podem trobar plats que incorporen una palanca per regular la velocitat gradualment anomenat pitch on aquest va en els habituals -+16% i es pot variar a 8,25 o 50% en rangs de velocitat. Tambe hi ha plats que incorporen una llum estroboscopica per mirar que el plat gira en la correcta velocitat gracies a una serie de punts situats a la vora del plat rotatori.

Parts [ modifica ]

Fono-xassis [ modifica ]

Es coneix com fono-xassis al conjunt format pel plat giradiscos, la capsula i el brac fonocaptor, que componen l'esquelet de qualsevol tocadiscs. Tambe fa la perfecta conjugacio d'aquests elements. Perque la capsula nomes reculli la informacio del disc de vinil , i que no sigui victima de les vibracions parasites tant interiors com del mateix fono-xassis o el motor , o exteriors com dels altaveus o vibracions d'alguna maquina, per a resoldre aquest problema el fono-xassis ha de posseir un sistema de suspensio el mes adequat possible. Es important tambe una altra part del fono-xassis, que es una coberta de plastic per evitar que la pols entri al disc i provocar falses lectures en la capsula fonocaptora.

Els fono-xassis, depenent del sistema de lectura de discs, es poden dividir en: semiautomatics, automatics i manuals.

• El sistema semiautomatic te un sistema perque quan s'acabi el disc el brac s'aixequi, torni al seu lloc, i es talli el corrent del motor , fent que el tocadiscs deixi de funcionar i sigui mes comode per a l'usuari poder guardar el disc, i no haver de correr els riscos de poder ratllar el disc o trencar l'agulla.
• El sistema automatic es un sistema mes complex que el fa capac de reproduir diversos discos (pero nomes una cara ), canviar de disc, i comencar o acabar automaticament la reproduccio d'un disc. Aquest sistema esta en desus, ja que per ser el brac molt pesat desgastava el disc, es el que estava en les Radiola (mobles equipats amb tocadiscs i radio) i els equips de so estereo 3 a 1 (tocadiscs, radio i gravadora de casset).
• El sistema manual es el de la majoria dels tocadiscs: l'usuari s'ha d'encarregar d'apagar o activar el motor, de posar el brac sobre el disc perque el toc, o treure'l per acabar amb la reproduccio. Els sistemes semiautomatics i els manuals son els mes usats en l'actualitat.

Suspensio [ modifica ]

La suspensio te com a objectiu esmorteir i evitar que les vibracions parasites, tant internes, produides pel motor, com externes, produides per retroalimentacio, arribin a la capsula i siguin amplificades i escoltades. Per reduir o eliminar aquestes vibracions a traves d'elements solids o mes elastics, el mes vist i recomanat ha estat posar el fono-xassis sobre un suport el mes pesat possible, com ara una carcassa de metall gruixut, i posar-li a aquest suspensions per esmorteir les vibracions.

Una solucio es basa a col·locar tacs de cautxu a manera de suspensio. En aquest metode de suspensio, el brac, la plataforma i el plat estan units al socol de fusta, de manera que l'unica suspensio es troba en les potes.

Plat giradiscs [ modifica ]

La part del plat giradiscos en que el disc dona voltes es la que es coneix com a rotor. No obstant, el rotor no es l'unica part del plat giradiscos, ja que aquest tambe engloba el motor encarregat de proporcionar l'energia al rotor. La velocitat amb que el motor faci girar el rotor ha de ser ajustada, per permetre el fregament precis de l'agulla amb el solc del disc. Si aquesta velocitat no es correspon, el so no sera correctament reproduit.

Alguns dels nous tocadiscs, tenen a la vora del plat giradiscos fileres de punts, tantes com siguin les diferents velocitats a les que el plat pot girar. Al costat del plat hi ha una llum estroboscopica, i, quan el plat gira, una de les fileres de punts hauria de produir la sensacio que aquesta filera esta aturada o, si no en veure una determinada fila fa la sensacio que gira molt a poc a poc. Si passa aixo, vol dir que el plat gira fidelment a la velocitat indicada, depenent de la velocitat 16, 45, 33 o 78 RPM, dependra la filera. Aquest sistema es fa servir per saber que el sistema de traccio del tocadiscs esta funcionant correctament, aixo es basa en l' estroboscopi .

El petit eix per ajustar el disc al plat pot variar, ja que si el tocadiscs ve amb un plat molt petit, tindra l'eix molt mes gran (de la mida dels discs de 7 " a 45 RPM ), i en el cas que el plat sigui mes gran i tingui com a minim dues velocitats ( 33 i 45 RPM), el plat tindra l'eix de mida normal. Existeixen en el mercat adaptadors per a poder usar tocadiscs amb el plat gran i adaptar-lo a l'eix comu, clar si el tocadiscs te la velocitat de 45 RPM.

Motors [ modifica ]

Els tocadiscs poden tenir 3 tipus de motors:

• Motor asincron o d'induccio: L'energia magnetica necessaria per fer girar el rotor es induida per dos o mes electroimants, la polaritat canvia 100 vegades per segon. La constancia de la velocitat depen de la mateixa xarxa que l'alimenta, i per aixo no sempre resulta fiable (poden donar-se baixades de tensio, etc.). Com que no era massa fiable, no es feia servir en massa fono-xassis.
• Motor sincron: L'energia magnetica necessaria per fer girar el rotor es induida pel grup d'electroimants que posseeix (sempre en major quantitat que el motor asincron, generalment 12, 16, 24, 48 i 120), de manera que la velocitat ja no dependra de la tensio d'alimentacio rebuda. La velocitat de rotacio en els motors sincrons dependra del nombre d'electroimants, a major nombre de pols menor velocitat, i de la frequencia de la xarxa d'alimentacio.
• Motor de corrent continu: L'energia que alimenta el rotor ja no es magnetica sino electrica. La transmissio d'aquesta energia electrica des del motor al rotor es pot realitzar de tres maneres diferents:

Tipus de traccio [ modifica ]

• Per politges: en desus. Una roda amb vora de goma o politja d'arrossegament s'encarrega d'impulsar el rotor. Aquesta roda va lligada al sistema mecanic de canvi de velocitats del tocadiscs, el qual situa la roda sobre algun punt de l'eix del motor, que te diferents gruixos disposats en forma d'escala. Els diferents gruixos corresponen a les variades velocitats en que el motor transmet per contacte seva energia a la politja, que al seu torn la transmet a la vora del rotor, fent-lo girar.
• Per corretges: una corretja connecta directament el motor al rotor. Aquest tipus de traccio arriba a les velocitats de rotacio mes altes, alhora que les vibracions del motor son esmorteides eficacment. Va entrar en decadencia quan va fer la seva aparicio el motor de traccio directa.
• Per traccio directa: el mateix eix del motor transmet la velocitat de gir del disc al rotor. En aquest cas es ineludible que la velocitat de gir s'ajusti a la de gravacio del disc ( gravacio mecanica analogica ), aixo crea mes forca en el rotor.

La traccio directa ha estat el sistema que s'ha acabat implantant.

Brac fonocaptor [ modifica ]

Es una part essencial de tot tocadiscs, ja que ha de tenir una gran mobilitat per poder recorrer be el disc. La finalitat fonamental del brac es la de servir de suport a la capsula, fent que aquesta segueixi els solcs del disc el mes tangencialment possible al radi d'aquest. Els bracos han d'estar dissenyats de manera que s'adaptin a la major part de les capsules.

Els bracos actuals estan fabricats de materials lleugers, pero al mateix temps rigids per evitar les vibracions invasores, i en la mesura possible de materials no ferromagnetics, com per exemple: fusta , alumini , plastic, etc. S'han investigat diversos tipus de bracos, els de fibra de carboni van resultar bons, pero se'ls va descartar perque transmetien vibracions a la capsula.

Te uns tres contrapesos, (depen del tocadiscs) que serveixen per calibrar el pes de l'agulla amb la capsula fonocaptora i el suport. Ha de tenir dispositius per evitar que el brac llisqui molt lliurement, aixo requereix un balanceig. La forma del brac tambe es important per evitar l'error tangencial. Els bracos rectes son propensos a l'error tangencial, han de tenir el suport de la capsula torcat en un angle de 70 º, en canvi s'han dissenyat els bracos en forma de "S" per minimitzar l'error tangencial i que el suport de la capsula estigui mes recte respecte al radi del disc.

Capsula fonocaptora [ modifica ]

A la capsula, un transductor , en concret un transductor electromecanic , converteix l'energia mecanica (produida pel moviment de l'agulla sobre el relleu del solc del disc) en variacions de voltatge (energia electrica) que l'altaveu ( transductor electroacustic ) converteix novament en vibracio sonora.

Hi ha tres tipus de capsula:

• Capsules de vidre o piezoelectriques: basades en les propietats de certs cristalls en els quals, en ser sotmesos a pressio o esforcos mecanics, apareix una tensio en els seus extrems (efecte piezoelectric).
• Capsules magnetiques: es basen en la variacio del flux magnetic produit pel moviment de l'agulla sobre el solc, sobre un conjunt imant-bobina que conte. Els corrents induides en les bobines son el senyal recuperada del solc. El mes normal es que sigui d'imant mobil, en que el moviment de l'agulla es trasllada als imants, i aquests els que es mouen. Tambe hi ha de bobina mobil, en els quals la que es mou es una diminuta bobina. Ets son les que ofereixen mes qualitat reproductora, pero son cares i presenten el desavantatge que el brac de l'agulla es troba solidariament adherit a la bobina, la qual cosa dificulta la seva substitucio quan aquesta s'ha desgastat.
• Capsules de condensador: consta d'una part metal·lica fixa, i, molt a prop, (pero no tocant), una altra placa metal·lica, mes fina i tova, perque es pugui moure. Aquesta ultima esta enganxada al fill, al qual esta enganxada l'agulla. Quan l'agulla recorre el disc, aquesta placa es mou, produint aixi, una diferencia de potencial. Com el microfon de condensador , aquesta capsula tambe requerira un corrent continu, ja que aquesta no la pot generar, nomes modulara el corrent que li envii el preamplificador .

Aixi doncs, a la capsula hi ha l'agulla, que es la que entra en contacte directe amb el disc. Les agulles es fabriquen en diamant o safir, a les primeres les propies de les capsules fonocaptores de tipus magnetic i les segones les de capsules fonocaptores de tipus vidre.

Agulles [ modifica ]

Un dels elements mes importants de la capsula es l'agulla. Aquesta es l'encarregada de llegir les sinuositats contingudes en el solc, i ha d'estar en contacte permanent amb el disc i sempre hauria d'existir una superficie gran de contacte entre aquests dos. Es aqui on es produeix el major inconvenient en aquest tipus d'artefactes, el desgast d'un d'aquests dos al llarg del temps. Hi ha diversos factors que influeixen en la vida de l'agulla, com el material amb que esta fabricada, si l'agulla es de safir la vida util del disc seria menor, tambe influeix l'estat en que estiguin conservats els discs, el pols o la bruticia poden danyar l'agulla, el pes que exerceix la capsula sobre el disc, si aquest pes es molt excessiu l'agulla pot gastar o l'esparrec es pot trencar, la forma del brac; error tangencial.

Segons la seva forma trobem tres tipus d'agulles:

• Agulla de punta conica o esferica: es deficient perque produeix distorsions per contacte. Aixo es deu al fet que la gravacio es realitza amb una agulla de punta triangular, de manera que l'encaix entre agulla i solc no es el mes adequat.
• Agulla de punta el·liptica: millora la reproduccio del so respecte a la de punta conica o esferica, ja encaixa mes amb el solc. Aixo es degut al fet que la superficie de contacte es mes petita, de manera que disminueix el soroll i millora la reproduccio del so, pel que fa a l'agulla conica.
• Agulla de punta multiradial: de forma de piramide invertida amb les vores arrodonides, de manera que s'adapta millor a les parets del solc que les agulles el·liptiques convencionals, i reprodueix el so de forma mes fidel i amb menys soroll.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Historia de l'enregistrament del so
• Fonograf
• Taula de mescles
• Gramofon

Bibliografia [ modifica ]

• MARTINEZ ABADIA, Jose Introduccion a la tecnologia audiovisual. Television, video, radio. Paidos Comunicacion. 2003. Edicion Revisada y ampliada. (1993, primera edicio).
• ROYS, H. E. (ed.) Disk recording and reproduction . Dowden, Hutchinson & Ross. 1978.
• RUMSEY, Francis & McCORMICK, Tim Sonido y grabacion. Introduccion a las tecnicas sonoras. IORTV. 2004 (2a edicio).
• VV.AA. Disk recording - An Anthology AES (Audio Engineering Society). Briths Standards Office. 1981.
• Registro del Sonido (en castella). Nueva Lente, 1987, p. 7-9. ISBN 84-7534-159-4 .  
• Electronica Magnetofonos y gira discos (en castella). Nueva Lente, 1987, p. 143. ISBN 84-7534-159-4 .  
• Sanna i Useri , Josep. Diccionari catala de l'Alguer . L'Alguer/Barcelona: Fundacio del II Congres de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9 .