Tobias Barreto de Meneses
(
Vila de Campos do Rio Real
,
7 de juny
de
1839
-
Recife
,
26 de juny
de
1889
) va ser un
poeta
,
filosof
,
jurista
i
critic literari
brasiler
.
[1]
Es famos per crear el moviment literari brasiler anomenat "
condorisme
" i revolucionar el
romanticisme
i la poesia del pais. Es patro de la catedra 38 de l'
Academia Brasilera de Lletres
.
[2]
Barreto va neixer a Vila de Campos do Rio Real (el municipi va ser reanomenat "Tobias Barreto" en el seu honor, l'any
1909
), un poble de la part sud de
Sergipe
. Va aprendre les primeres lletres amb Manuel Joaquim de Oliveira Campos, i tambe va estudiar
llati
amb el
sacerdot
Domingos Quirino. Barreto s'hi va dedicar tant que, anys despres, esdevindria professor de llati a
Itabaiana
.
[2]
El
1861
va marxar a
Bahia
per anar al
seminari
; tanmateix, despres d'haver-se adonat aviat que aquella no era la seva vocacio, va renunciar-hi. Va tornar a Sergipe i, d'alla, va marxar a Recife, capital de
Pernambuco
. Entre
1864
i
1865
esdevingue professor particular de diverses assignatures. Tambe va intentar ser professor de llati (i mes tard de
Filosofia
) al
Ginasio Pernambucano
, pero no va tenir exit a la institucio.
[3]
Va ser un entusiasta de la cultura
alemanya
, sobretot despres d'haver llegit a
Ernst Haeckel
i
Ludwig Buchner
. Despres d'estudiar a Haeckel, va convertir-se en un dels primers
darwinians
del Brasil.
[1]
[2]
[4]
Per aquest motiu va crear un diari en
llengua alemanya
,
Der Deutsche Kampfer
(en
alemany
,
El lluitador alemany
). El projecte va tenir curta durada i poca influencia.
[5]
Va entrar en politica, sent escollit per l'Assemblea Provincial de Pernambuco. Fou un gran defensor de l'
abolicionisme
i defensava l'aperturisme politic, la implementacio de
politiques redistributives
i es mostrava preocupat per l'encarcarament causat per l'
statu quo
monarquic.
[3]
[6]
Es va traslladar a Escada, localitat propera a la capital pernambucana i es va casar amb la filla d'un
coronel
. Hi va passar deu anys abans de tornar a Recife. Despres d'unt temps de penuria economica i amb una malaltia cronica, va morir l'any 1889 quan residia acollit a casa d'un amic.
[7]
L'any 1897, el seu deixeble
Silvio Romero
va ser un dels fundadors de l'
Academia Brasileira de Letras
i va promoure que Barreto fos un dels patrons de la institucio, sent-li atorgat el patronat de la cadira nº 38.
[2]
En virtut de la Llei Federal nº 13.927 de 2019, el jurista va entrar a formar part del
Llibre dels Herois i Heroines de la Patria
.
[8]
- Brasilien, wie es ist
(1876)
- Ensaio de Pre-Historia da Literatura Alema
(1879)
- Filosofia e Critica
(1879)
- Estudios Alemaes
(1879)
- Dias e Noites
(1881)
- Menores i Loucos
(1884)
- Discursos
(1887)
- Polemicas
(1901; postum)
- ↑
1,0
1,1
Lopes
, Nei.
Dicionario escolar afro-brasileiro
(en portugues brasiler). Sao Paulo: Selo Negro, 2015, p. 163.
ISBN 9788587478955
.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
Biografia
≫ (en portugues brasiler). Academia Brasileira de Letras. Arxivat de l'
original
el 2016-09-13. [Consulta: 4 agost 2016].
- ↑
3,0
3,1
Franco
, Albano ≪
Ata da 73a Sessao, em 7 de Junho de 1989
≫ (pdf).
Diario do Congresso Nacinal
, 08-06-1989.
- ↑
Glick
, Thomas F. ≪Darwinism in Latin America≫. A:
The Cambridge Encyclopedia of Darwin and Evolutionary Thought
(en angles). Cambridge: Cambridge University Press, 2013 [Consulta: 4 agost 2016].
Arxivat
2020-05-12 a
Wayback Machine
.
- ↑
Vieira Marques
, Juliana ≪
Cultura Germanica, uma preocupacao social evidenciada pelo Sergipano Tobias Barreto nos anos de 1869-1876
≫.
Revista Eletronica Expedicoes: Teoria da Historia e Historiografia
, 2014.
- ↑
Tavares de Jesus
, Jadson ≪
Tobias Barreto: critica politica e social ao Brasil
≫.
Araucaria: Revista Iberoamericana de Filosofia, Politica, Humanidades y Relaciones Internacionales
, 15, 30, 2013, pag. 191?214.
ISSN
:
2340-2199
.
- ↑
≪
Tobias Barreto de Meneses
≫ (en portugues brasiler). Academia Brasileira de Direito do Trabalho. Arxivat de l'
original
el 2024-05-27. [Consulta: 9 setembre 2022].
- ↑
≪
Sancionada lei que inscreve Tobias Barreto no Livro dos Herois e Heroinas da Patria - Noticias - UFPE
≫ (en portugues brasiler). Universidade Federal de Pernambuco, 12-12-2019. Arxivat de l'
original
el 2022-09-09. [Consulta: 9 setembre 2022].