El
titulus
(plural
tituli
) de les esglesies de
Roma
es el nom que reben alguns temples catolics d'aquesta ciutat pel fet de ser els mes antics i estar destinats sobretot a l'evangelitzacio inicial o missio local.
El
titulus
indicava originariament de marbre, fusta, metall o pergami, que, al costat de la porta d'un edifici, informava el nom del propietari. Aixo es devia al fet que les primeres assemblees dels cristians s'efectuaven a l'interior de cases particulars (
domus ecclesiae
). Despres els
tituli privati
(que, a mes a mes de la sala de culte i les seves dependencies per a l'us liturgic, estava inclos el domicili privat), va neixer com a propietat comunitaria, que va conservar el nom del fundador o dels donants de la casa.
La seva principal funcio era preparar els catecumens per al
baptisme
. Tanmateix, els primers
tituli
mancaven de
baptisteri
, ja que era el bisbe de Roma, en la seva propia esglesia del Latera, qui s'havia adjudicat realitzar personalment els baptismes a la ciutat durant la Vigilia Pasqual.
Amb el temps van anar evolucionant a autentics centres de catequesi i celebracio de sagraments, amb els espais adjacents necessaris per a la realitzacio d'aquestes activitats i per a la lectura de textos
biblics
i
patristics
.
Organitzacio
[
modifica
]
Despres de la progressiva consolidacio i institucionalitzacio de l'esglesia de Roma, el
papa
personalment va promoure la construccio de temples en diversos lloc de la ciutat de manera que fos mes facil l'evangelitzacio de la poblacio. Mes tard les families aristocratiques de Roma van ajudar el papa amb els diners necessaris per a aquestes edificacions. I per aixo mateix el nom d'aquests benefactors fos l'originariament imposat a l'esglesia. Quan aquests temples van voler posar-se sota la proteccio d'algun
martir
o tenia les
reliquies
d'algun d'ells, van prendre el nom d'aquest sant. En alguns casos en mantenien tots dos: San Lorenzo in Damas, significa que l'esglesia esta dedicada a sant Llorenc pero que es tracta del temple manat construir o regalat pel papa
Damas I
.
El nom de
titulus
apareix per primera vegada, als menys als documents que es conserven, l'any 377. Tenia un sentit mes relacionat amb la institucio que amb la construccio:
| ≪
|
En la seva accepcio legal, el terme
titulus
indicava l'acte constitutiu de la fundacio, amb el capital necessari per a la realitzacio de l'aula de culte, la dotacio dels objectes liturgics, la il·luminacio i el manteniment d'un clericat estable
|
≫
|
| ? Bartolozzi (2003) p.7
|
El
Liber Pontificalis
esmenta que el papa
Marcel I
(308-309) va fundar 25
tituli
a manera de diocesis suburbicaries. Tanmateix, es sabut que el redactor d'aquesta obra (
Liber Pontificalis
) acostumava a moure al passat situacions contemporanies de l'esglesia de Roma. L'esmentat a les actes de diversos concilis i sinodes de la ciutat, mostren que el nombre dels
tituli
anava variant amb el temps per motius que es desconeixen. Tambe se sap que algunes vegades en comptes de construir es van usar cases de gent rica que tenien amplis espais, especialment pel
triclini
.
S'han fet estudis per determinar si existia un pla per zones mes habitades o seguint d'altres criteris per a la construccio o acceptacio de cases que servissin d'esglesies titulars. Tanmateix, es dificil doncs pel que sembla eren massa els elements que es tenien en compte: llocs mes habitats, presencia de diverses tradicions liturgiques, disponibilitat d'edificis o terrenys, generositat major o menor dels benefactors, etc. Cap a fins del segle
v
ja tota la ciutat estava organitzada en correspondencia amb aquests
tituli
i els seus habitants en tenien una a 500 m com a maxim des del lloc on visquessin.
Amb el temps i la reorganitzacio de l'esglesia de Roma com a
diocesi
, els
tituli
van passar a ser les esglesies titulars dels
cardenals
de l'ordre dels preveres dintre de l'
Esglesia catolica
.
Aspectes liturgics
[
modifica
]
Com una mena de mostrar la seva comunio amb el bisbe de Roma, en les celebracions eucaristiques d'aquestes esglesies s'introduia en el
calze
una
hostia
consagrada pel papa. A aquesta hostia, traslladada per un
acolit
se l'anomenava
fermentum
.
Des de la segona meitat del segle
iv
consta que a les esglesies de Roma se celebraven baptismes: per tant, va caldre dotar-les de baptisteris adequats i preparar una celebracio propia de la Vigilia Pasqual.
Cap al 410 s'ha datat la presencia de
cementiris
al costat dels
tituli
, especialment d'aquells relacionats amb
martirs
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Bartolozzi Casti
, Gabriele [
et al.
]..
RomArcheologica
.
Roma
: Elio de Roma editore,
2003
.
ISBN 88-7369-046-7
.
- Enciclopedia cattolica del nuevo siglo (versio italiana-grecollatina)
.
Florencia
: Ed. Sansoni,
1951
.