Thomas Gainsborough
(
Sudbury
,
Suffolk
,
14 de maig
de
1727
-
Londres
,
2 d'agost
de
1788
) fou un
pintor
angles
considerat com un dels grans mestres del retrat i del paisatge.
Blue boy
pintat el 1770
Des de ben jove, va mostrar habilitats artistiques i, als quinze anys, va anar a estudiar dibuix i gravat a
Londres
amb el gravador frances
Hubert Francois Gravelot
. Mes tard, va estudiar pintura amb
Francis Hayman
, pintor de temes historics.
Mitjancant Gravelot (que havia estat deixeble del gran pintor frances
Antoine Watteau
), va rebre la influencia de Watteau i, mes endavant, tambe la d'artistes de l'escola flamenca i del pintor holandes
Antoni van Dyck
.
Entre
1745
i
1760
va viure i va treballar a
Ipswich
. Entre 1760 i
1774
va viure a Bath, balneari costaner de moda, on va pintar nombrosos retrats i paisatges.
El
1768
va ser elegit membre de la
Royal Academy of Arts
i, el 1774, el rei
Jordi III del Regne Unit
el va convidar a pintar el seu retrat i el de la reina consort:
Carlota
.
Aquell mateix any va fixar la seva residencia a Londres. Va ser el pintor favorit de l'aristocracia britanica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats.
L'obra de Gainsborough
El Sr. i la Sra. Andrews
(1748-49), a la
National Gallery
a Londres, es l'obra mes coneguda del seu periode de Suffolk
El Sr. i la Sra. William Hallett
(1785) exemplifica l'estil de maduresa de Gainsborough
Realitza mes de mig miler d'obres, de les quals mes de 200 son retrats. Es caracteritzen per la noble i refinada elegancia de les figures, l'encant poetic i els colors freds, principalment verds i blaus, de pinzellada solta, prima i llarga en el trac.
Les seves obres estan imbuides de malenconia poetica, efecte aconseguit amb una llum molt tenue, clara reminiscencia dels paisatges flamencs del
segle
xvii
que tant el van influir.
Moltes vegades, va situar els seus retrats a l'aire lliure, per exemple: el d’
El Senyor i la Senyora Andrews
(c. 1750,
National Gallery de Londres
, Anglaterra) mostra les figures en un paisatge i es un dels primers exemples de la capacitat de Gainsborough per fusionar dos generes diferents creant una obra d'art harmoniosa.
El mateix pot dir-se del
Retrat de les germanes Linley
(1772, Galeria de Pintura de Dulwich), en el qual els calids colors tardorals del bosc es fonen amb els colors dels vestits de les germanes de tal manera que els rostres semblen emergir de l'escenari que els envolta.
S'ha arribat a afirmar que aquesta relacio entre els essers humans i la natura deriva de l'obra literaria de
Henry Mackenzie
, que descriu la
persona de sentiments
, i de
Jean-Jacques Rousseau
, que descrivia un amor apassionat per la natura i les idees del qual serien adoptades i posades en practica amb fervor pels poetes i pintors romantics.
Gainsborough va pintar tambe paisatges sense figures, sobretot boscos o camps oberts i agrestos, entre els quals destaquen
Bosc de Cornard
(1748),
L'abeurador
(c. 1777), i
La carreta del mercat
(
1786
), tots aquests a la
National Gallery de Londres
.
Altres dels seus retrats importants son
Sara Buxton
(1776-1777,
Museu Thyssen-Bornemisza
,
Madrid
,
El metge Isaac Henrique Sequeira
(
Museu del Prado
, Madrid),
La familia Baillie
(1784),
La senyora Siddons
(
1785
) i
El passeig matinal
(1785-
1786
), aquests ultims a la National Gallery.
De la senyora Siddons, tambe existeix un famos retrat,
La senyora Siddons
en el seu paper de musa tragica (1784) de
Joshua Reynolds
, retratista contemporani de Gainsborough. Destaquen tambe
Perdita Robinson
(1781, Wallace collection, Londres),
L'honorable Francis Duncombe
(c. 1777, col·leccio Frick, Nova York),
La senyora Tenant
(1786-1787
Museu Metropolita d'Art
,
Nova York
), i n'hi ha molts en col·leccions privades, entre els quals s'inclou
El nen blau
(c. 1779, Col·leccio Huntington,
San Marino
,
California
).
Tambe va realitzar nombrosos dibuixos i gravats a l'aiguafort. L'artista va treballar igualment la litofania: un sistema de "projeccio" d'imatges amb pantalles de cera recoberta de porcellana, a traves de la qual es filtrava la llum.