Tomas Becket, o
Tomas de Canterbury
Esmalt de Llemotges, s. XII, amb la mort del bisbe a l'altar (Paris, Louvre)
|
| Nom original
| (en)
Thomas Becket
 |
|---|
|
| Naixement
| Thomas Becket
c.
21 desembre 1119
Cheapside (Regne d'Anglaterra)
|
|---|
| Mort
| 29 desembre 1170
(51 anys)
catedral de Canterbury (Regne d'Anglaterra)
|
|---|
| Causa de mort
| Homicidi
|
|---|
| Sepultura
| St. Duntan's (
Canterbury
); entre 1220 i 1538, a la Trinity Chapel de Canterbury; restes profanades i perdudes en 1538
|
|---|
|
|
|
|
|
| Religio
| Esglesia Catolica
|
|---|
| Formacio
| Universitat de Bolonya
|
|---|
|
| Ocupacio
| bisbe catolic
(1162–)
,
sacerdot catolic
(1162–)
,
jutge
,
teoleg
|
|---|
| Activitat
| (
Floruit
: segle
XII
)
|
|---|
| Consagracio
| Henry of Blois
|
|---|
|
| Celebracio
| Esglesia Catolica Romana
,
Esglesia Anglicana
|
|---|
| Canonitzacio
| 21 de febrer
de
1173
,
Segni
nomenat per
Alexandre III
|
|---|
| Pelegrinatge
| St. Dunstan's
(Canterbury)
|
|---|
| Festivitat
| 29 de desembre
|
|---|
| Iconografia
| Com a bisbe (bacul i mitra); essent mort davant un altar; amb una espasa
|
|---|
| Patro de
| Portsmouth
, clergat secular,
Orde dels Hospitalers de Sant Tomas
|
|---|
|
| Pare
| Gilbert Becket
(en)
 |
|---|
|
|
|
|
 |
Thomas Becket
(
Londres
,
21 de desembre
de
1118
-
Canterbury
,
29 de desembre
de
1170
) va ser un eclesiastic angles,
canceller d'Anglaterra
amb
Enric II
el
1154
i
arquebisbe de Canterbury
i primat de l'esglesia anglesa el
1162
. Va oposar-se a les intencions del rei de limitar els privilegis eclesiastics i va ser mort (probablement per ordre del sobira) el
1170
. El
1173
va esser proclamat
sant
i
martir
per
Alexandre III
; es venerat com Sant Tomas Becket,
Tomas de Canterbury
o
Tomas Canturienc
.
Nascut a
Londres
al si d'una familia de comerciants d'origen
normand
que s'havia establert a Anglaterra amb
Guillem el Conqueridor
. Aviat va comencar la carrera eclesiastica, formant-se a l'abadia de
Merton
i a
Paris
. En tornar a Anglaterra, va entrar al servei de l'arquebisbe de
Canterbury
Theobald de Bec.
Canceller d'Anglaterra
[
modifica
]
Theobald va reconeixer les capacitats del jove i el va convertir en un dels seus col·laboradors mes propers; el va enviar a aprofundir els seus estudis de
dret canonic
a
Bolonya
i
Auxerre
, i va fer que l'acompanyes al concili de
Reims
del
1148
. El
1154
, va ser ordenat
diaca
i nomenat
prebost
de
Beverley
i
ardiaca
de la
Catedral de Canterbury
.
Enric II havia succeit
Esteve de Blois
com a rei d'Anglaterra el 1154; assessorat pel clergat, nomena Becket com a canceller del regne, immediatament despres de la coronacio. Com a canceller, era la persona mes propera al rei, el seu home de confianca i guardia del segell reial. Arran d'aquest carrec, Becket va ser acusat de deixar de banda els seus deures d'arxidiaca de
Canterbury
. A mes, en contra de les expectatives de l'episcopat i els barons que havien donat suport al seu nomenament, el nou canceller va fer seva la gran obra de reforma del sobira, que tenia l'objectiu de limitar la independencia dels
senyors feudals
i de restablir l'ordre i l'autoritat
reial
. Enric va fer servir els coneixements juridics del jove per crear una administracio centralitzada i controlada per la curia reial.
Arquebisbe de Canterbury
[
modifica
]
L'amistat del rei va influir perque fos nomenat, tot i que ell mateix hi era reticent,
arquebisbe de Canterbury
el
1162
(Theobald de Bec havia mort l'abril del
1161
); el rei volia evitar nous conflictes i pensava que aixi s'asseguraria el suport de l'arquebisbe i primat d'Anglaterra i, amb ell, el de tota l'Esglesia. El nou carrec, pero, va fer canviar l'actitud de Thomas Becket, que des de llavors i en coherencia amb la tasca que li pertocava, va donar prioritat a la defensa dels interessos de l'Esglesia anglesa, amb independencia dels projectes politics i els desitjos del sobira.
El conflicte amb el rei va comencar amb una disputa sobre si un tribunal secular podria processar un clergue que havia comes un delicte. Enric II va intentar imposar-se als prelats fent-los jurar l'obediencia als costums del regne, pero va creixer la controversia al voltant d'aquests costums i l'Esglesia, al
concili de Westminster
(octubre de
1163
) no s'hi sotmete. Abans d'acabar l'any, Enric aconsegui que alguns bisbes reconsideressin la seva actitud; a mes, va fer que el papa
Alexandre III
convences Becket de prometre el seu consentiment als costums, tot i que amb la reserva
salvo ordine nostro et juris Ecclesiae
(llevat que anessin contra l'ordre i dret de l'Esglesia).
Al concili de Clarendon, a prop de
Salisbury
, el gener de
1164
), Becket va aprovar els costums, pero no va voler signar el document on s'havien escrit, en no estar d'acord amb alguns dels setze articles de les
Constitucions de Clarendon
. Amb aquest
document, el rei volia disminuir els poders de l'Esglesia a Anglaterra: entre les clausules hi havia que els eclesiastics fossin jutjats no nomes per tribunals eclesiastics, sino tambe civils; a mes, els carrecs mes importants (bisbes, arquebisbes, etc.) havien d'esser aprovats pel rei.
-
Tomas Becket entronitzat com a arquebisbe de Canterbury; relleu d'alabastre de Nottingham, s. XIII (Londres, Victoria & Albert Museum)
-
Vitrall de la catedral de Canterbury, s. XIII
-
Vitrall del Freiburger Munster (taller de Rapstein Werkstatt), ca. 1520
-
Disputa entre el bisbe i Enric II, manuscrit d'una cronica anglesa, ca. 1307
Exili a Franca
[
modifica
]
La resistencia de l'arquebisbe va desfermar la ira del rei. Despres d'una discussio acalorada
[1]
i sentint-se amenacat a la cort, Thomas Becket va buscar refugi a
Franca
i va demanar personalment el suport del papa Alexandre, que tambe era a Franca, exiliat arran d'una disputa amb el col·legi cardenalici. Va partir de
Sandwich (Kent)
el
2 de novembre
de
1164
i va ser acollit per
Lluis VII de Franca
, que estava interessat a afeblir el poder d'Enric II que, per matrimoni, controlava
Aquitania
i un terc de l'actual Franca i tenia la intencio d'ampliar els seus dominis a les terres dels
comtes de Tolosa
). Degut a la seva precaria situacio, el papa es va mantenir neutral en el debat, encara que va donar suport a Becket. Aquest va viure primer al monestir
cistercenc
de
Pontigny
(
Borgonya
) i despres a l'abadia
benedictina
de
Sens
.
Fins i tot des de l'exili Becket va continuar intentant impedir els intents d'Enric II de fer complir les constitucions de Clarendon.
Mort a la catedral
[
modifica
]
Van haver de passar anys abans que hi hagues signes de distensio entre l'arquebisbe i el rei. El
6 de gener
del
1169
, Enric era a Franca per una reunio amb Lluis VII; Becket va reunir-se amb ell a
Montmirail
, pero no va poder obtenir garanties sobre la seva seguretat en cas de repatriar-se ni va mostrar signes de voler sotmetre's a la voluntat reial.
El
1170
, a
Freteval
(Normandia), el 22 de juliol van arribar a una mena de reconciliacio, acceptant que es convocaria un concili per a resoldre les questions pendents. Becket va tornar a Anglaterra l'1 de desembre d'aquest any. Va tornar a enfrontar-se al rei arran de la coronacio d'
Enric el Jove
com a corregent, i que va fer el bisbe de
York
Roger (rival seu que aspirava a la primacia), quan era una prerrogativa dels arquebisbes de Canterbury des de temps immemorials. Enric II es va comprometre a reparar l'ofensa, pero es va negar a donar-li el peto de la pau; Becket va demanar la suspensio de tots els prelats que van assistir a la coronacio i el dia de
Nadal
, a la
catedral de Canterbury
, va denunciar tots els seus enemics, especialment els s'havien aprofitat de la seva absencia.
La tradicio ha transmes les paraules, probablement apocrifes del rei demanant: "Qui em deslliurara d'aquest capella turbulent?" Quatre cavallers van prendre la paraula al rei
[2]
) i es van dirigir immediatament a Canterbury, on van assassinar Becket a la catedral, mentre resava l'
ofici divi
el
29 de desembre
del
1170
.
L'arquebisbe de Sens va publicar, el
25 de gener
del
1171
, un interdicte contra el rei Enric II que li prohibia l'entrada a qualsevol esglesia, i l'excomunio dels bisbes que s'havien revoltat contra Thomas Becket. El papa Alexandre III va confirmar les condemnes l'abril i fins al 21 de maig del
1172
, a
Avranches
, no va donar l'absolucio al rei.
-
Segell de l'abadia d'Arbroath, amb l'assassinat de Becket; data de 1178
-
Miniatura d'un manuscrit angles de ca. 1190 (Ms. Harley)
-
Frescos a
Santa Maria de Terrassa
, ca. 1180, amb la consagracio, mort i enterrament del sant
-
Retaule flamenc del s. XV (St. Maria zu Waase)
-
Fragment de retaule alemany anonim, ca. 1420 (Hamburg, Kunsthalle)
-
Pintura de Tomasz Dolabella, s. XVII
L'emocio suscitada per l'esdeveniment, fa fer que de seguida hi hague un culte al voltant del bisbe mort, de manera que el papa es veie induit a canonitzar-lo com a
martir
el
21 de febrer
de
1173
, en una cerimonia a l'esglesia de San Pietro de
Segni
. La catedral de Canterbury es va convertir en el desti de nombrosos pelegrinatges (que son el motiu narrat a
Els contes de Canterbury
de
Geoffrey Chaucer
). Aixo obliga Enric II a sotmetre's a una penitencia publica el
12 de juliol
de
1174
, per tal d'allunyar les sospites de la seva partipacio a l'assassinat.
El bisbe va ser sebollit a l'esglesia de St. Dunstan's, a Canterbury, desti dels pelegrinatges. El 1220 van traslladar-ne les restes a la Trinity Chapel de la
catedral de Canterbury
, on van ser fins al 1538, que van ser, arran de la supressio dels monestirs, destruits per ordre expressa d'
Enric VIII d'Anglaterra
, qui ordena que no se'n fes cap mencio. Avui, al paviment del lloc on hi havia la tomba hi ha una espelma encesa.
Thomas Becket es va convertir en un simbol de la resistencia de l'Esglesia a l'
absolutisme
del poder politic. La festa liturgica del sant es fixa l'aniversari de la seva mort, el
29 de desembre
.
-
Lloc on el bisbe va esser mort, a la Catedral de Canterbury
-
Restes de St. Dunstan's a Canterbury, primer lloc d'enterrament del sant
-
Trinity Chapel de Canterbury, on hi hague la tomba de Becket entre 1220 i 1538
-
Espelma que marca el lloc on hi hague la tomba fins a la seva destruccio
-
Un dels 44 reliquiaris de Llemotges, del s. XIII, que queden i que havien tingut reliquies del sant i mostren el seu martiri (Lio, Musee des beaux-arts).
La difusio del seu culte va ser rapida i s'estengue per tot Europa. Fora d'Anglaterra, es troben esglesies dedicades al sant martir i representacions artistiques a
Palerm
(1170-1180) o
Soria
(els reis de Sicilia i Castella van casar-se amb dues filles d'Enric II, que hi portaren el culte a Becket), o a
Santa Maria de Terrassa
, els frescos d'una absidiola de la qual, datats el 1180, son el cicle pictoric sobre el sant mes antic conservat fora d'Anglaterra. Mostren la consagracio, mort i enterrament del bisbe, molt fidels a la narracio dels testimonis del fet.
Tomas Becket com a motiu artistic
[
modifica
]
La historia de Thomas Becket va inspirar l'escriptor angles
Thomas Stearns Eliot
al seu drama
Murder in the Cathedral
(1935), com tambe al frances
Jean Anouilh
per al drama
Becket ou l'honneur de Dieu
(1959). Sobre la primera obra es va basar el llibret de l'opera d'
Ildebrando Pizzetti
Assassinio nella catedrale
(1958) i la pel·licula del mateix titol de Georg Hoellering (1951). En l'obra d'Anouilh es va basar la pel·licula
Becket
(1964), dirigida per
Peter Glenville
i protagonitzada per
Peter O'Toole
i
Richard Burton
.
Ken Follett
en la seva obra mestra
Els pilars de la Terra
relata l'assassinat de Thomas Becket en l'ultim llibre.
- ↑
El rei va demanar comptes a Becket de certes sumes de diners gestionades quan era canceller, i en demana la condemna als bisbes, que es van limitar a demanar al papa que el destituis per perjuri, ja que havia dit que aprovaria els costums.
- ↑
Mai no va quedar clar si els soldats havien actuat sota les ordres del sobira o havien pres la iniciativa amb l'esperanca de congraciar-se amb el rei. En tot cas, el rei nega la seva participacio, tot i l'evident benefici que li reportava la mort del bisbe.
Bibliografia
[
modifica
]
- Duggan, Anne.
Thomas Becket
, London: Hodder Arnold, 2005.
- Walberg, Emanuel
.
La tradition hagiographique de Saint Thomas Becket
, Genf: Slatkine Reprints, 1975.
- Milagros Guardia. "Sant Tomas Becket i el programa iconografic de les pintures murals de Santa Maria de Terrassa",
Locus amoenus
(1998-1999), num. 4, p. 37-58.
- Sanchez, Carles, "An Anglo-Norman at Terrassa? Augustinian Canons and Thomas Becket at the end of the twelfth century",
Romanesque Patrons and Processes Design and Instrumentality in the Art and Architecture of Romanesque Europe
, Edited By Jordi Camps, Manuel Castineiras, John McNeill, Richard Plant, Routledge, Taylor & Francis Group, 2018, p. 219-234.
- Sanchez, Carles, "Culte i iconografia de Tomas Becket a les canoniques augustinianes del segle XII",
Revista Terme
, 32, 2017, p. 57-75.
- Sanchez, Carles, "Becket o el martiri del millor home del rei. Les pintures de Santa Maria de Terrassa, la congregacio de Sant Ruf i l'anomenat Mestre d'Espinelves",
Pintar fa mil anys. El colors i l'ofici del pintor romanic
, ed. M. Castineiras, J. Verdaguer, Universitat Autonoma de Barcelona, Bellaterra, 2014, p. 87-106.
- Sanchez, Carles,
Una tragedia pintada. El martiri de Tomas Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusio del culte a la peninsula iberica
, Anem Editors, 2020.
ISBN 978-84-121359-2-3
.
Enllacos externs
[
modifica
]