The Rolling Stones

The Rolling Stones
	; Mick Jagger, Ronnie Wood, Keith Richards, Charlie Watts saluden al finalitzar un concert el 22 de maig de 2018 a Londres.
Simbol oficial	Rolling Stones logo (en)
Eponim	Rollin' Stone (en)
Dades
Sobrenom	World's Greatest Rock 'n' Roll Band , World's Greatest Rock and Roll Band i World's Greatest Rock Band
Tipus	grup de musica ; grup de rock ; article de Viquinoticies
Historia
Creacio	1962, Dartford
Fundador	Brian Jones
Activitat
Activitat	1962 ?
Utilitza	Nanker Phelge ; The Glimmer Twins ; Rolling Stones logo (en)
Segell discografic	Polydor Records ; ABKCO Records (en) ; Rolling Stones Records ; Decca Records ; Interscope Records ; Warner Music Group ; Atlantic Records ; Virgin Records ; Columbia Records ; London Records
Genere	Rock , blues rock , rock psicodelic , rhythm and blues , rock and roll i blues
Moviment	Contracultura dels anys 60
Influencies	The Beatles , Robert Johnson , Chuck Berry , Elmore James , Muddy Waters i John Lee Hooker
Governanca corporativa
Gerent/director	Patrick Stansfield (en) ; Glyn Johns ; Andrew Loog Oldham (1963?1967)
Format per	Brian Jones , Multiinstrumentalista (1962?1969) ; Ian Stewart , Teclista (1962?1963) ; Ricky Fenson , Baixista (1962?1963) ; Dick Taylor , Q855091, Q12360214 (1962?1962) ; Keith Richards , Q855091, Q901192, Q61045547 (1962?) ; Mick Jagger , Vocalista (1962?) ; Colin Golding (en) , Baixista (1962?1962) ; Bill Wyman , Baixista (1962?1993) ; Charlie Watts , Bateria (1963?2021) ; Mick Taylor , Q855091, Q901192, Q61045547 (1969?1974) ; Ron Wood , Q855091, Q901192, Q61045547 (1975?) ; Darryl Jones , Baixista (1993?)
Part de	British Invasion
Altres
	Premis (2013) Premi Grammy del Salo de la Fama , per l'obra Honky Tonk Women ; (2011) Premi Grammy del Salo de la Fama , per l'obra Exile on Main Street ; (2004) Premi Grammy del Salo de la Fama , per l'obra Let It Bleed ; (1998) Premi Grammy del Salo de la Fama , per l'obra Sticky Fingers ; (1998) Premi Grammy del Salo de la Fama , per l'obra Beggars Banquet ; (1997) Premi Grammy del Salo de la Fama ; (1995) MTV Video Music Award a la millor fotografia ; (1995) MTV Video Music Award als millor efectes visuals ; (1994) Grammy al millor album de rock , per l'obra Voodoo Lounge (en) ; (1994) Michael Jackson Video Vanguard Award ; (1994) Premi Grammy al millor curt musical ; (1991) Juno Award for International Entertainer of the Year (en) ; (1989) Rock and Roll Hall of Fame ; (1986) Premi Grammy a la carrera artistica ; (1985) Premi Grammy a la carrera artistica ;
Lloc web	rollingstones.com

The Rolling Stones es un grup de rock angles format a Londres el 1962. Actius durant set decades, son una de les bandes mes populars i duradores de l'era del rock. A principis de la decada de 1960, la banda va ser pionera en el so descarnat i ritmic que va arribar a definir el rock dur . La seva primera formacio estable estava composta pel vocalista Mick Jagger , el multiinstrumentista Brian Jones , el guitarrista Keith Richards , el baixista Bill Wyman i el bateria Charlie Watts . Durant els primers anys, Jones va ser el lider principal de la banda. Despres que Andrew Loog Oldham es convertis en manager del grup el 1963, els va animar a escriure les seves propies cancons. Jagger i Richards es van convertir en els compositors i principals forces creatives de la banda, allunyant Jones, que va desenvolupar una addiccio a les drogues que, el 1968, va interferir en la seva capacitat per contribuir de manera significativa.

Arrelats al blues i al rock and roll inicial, els Rolling Stones van comencar tocant versions i van estar a l'avantguarda de la Invasio Britanica el 1964, arribant a identificar-se amb la contracultura juvenil i rebel dels anys seixanta. A continuacio van aconseguir un major exit amb el seu propi material, ja que " (I Can't Get No) Satisfaction " (1965), "Get Off of My Cloud" (1965) i "Paint It Black" (1966) es van convertir en exits internacionals numero u. Aftermath (1966), el seu primer album totalment original, sol considerar-se el mes important dels seus primers discos. El 1967, van tenir l'exit de doble cara "Ruby Tuesday"/"Let's Spend the Night Together" i van experimentar amb el rock psicodelic a Their Satanic Majesties Request . A finals dels 60, van tornar al seu so rock basat en el rhythm and blues , amb els exitosos senzills "Jumpin' Jack Flash" (1968) i "Honky Tonk Women" (1969), i els albums Beggars Banquet (1968), amb " Sympathy for the Devil " i "Street Fighting Man", i Let It Bleed (1969), amb "You Can't Always Get What You Want" i "Gimme Shelter".

Jones va deixar la banda poc abans de la seva mort el 1969, sent substituit pel guitarrista Mick Taylor . Aquell any es van presentar per primera vegada a l'escenari com The Greatest Rock and Roll Band in the World. Sticky Fingers (1971), que va incloure "Brown Sugar" i "Wild Horses" i el primer us del logotip de la llengua i els llavis, va ser el primer dels seus vuit albums d'estudi consecutius numero u als Estats Units. Exile on Main St. (1972), amb "Tumbling Dice", i Goats Head Soup (1973), amb "Angie", tambe van ser exits de vendes. Taylor va abandonar la banda a finals de 1974 i va ser substituit per Ronnie Wood . La banda va llancar Some Girls el 1978, amb "Miss You", i Tattoo You el 1981, amb "Start Me Up". Steel Wheels (1989) va ser ampliament considerat un album de retorn i va ser seguit per Voodoo Lounge (1994). Ambdos llancaments es van promocionar amb grans gires per estadis i grans recintes, ja que els Stones van continuar sent una gran atraccio de concerts; el 2007 havien registrat tres vegades la gira de concerts mes taquillera de tots els temps, i en data tan recent com el 2021 van ser l'acte en directe amb mes ingressos de l'any. Despres de la marxa de Wyman el 1993, la banda va continuar com un nucli de quatre membres, amb Darryl Jones convertint-se en el seu baixista habitual, i despres com un nucli de tres membres despres de la mort de Watts el 2021, amb Steve Jordan convertint-se en la bateria habitual. El seu album de 2016, Blue & Lonesome, es va convertir en el seu dotze album numero 1 al Regne Unit.

Les vendes de discos dels Rolling Stones, estimades en 200 milions, els converteixen en un dels artistes musicals mes venuts de tots els temps. La banda ha guanyat tres premis Grammy i un Grammy Lifetime Achievement Award. Van entrar al Salo de la Fama del Rock and Roll el 1989 i al Salo de la Fama de la Musica del Regne Unit el 2004. La revista Billboard i Rolling Stone han classificat la banda com una de les millors de tots els temps.

Historia [ modifica ]

El grup es va formar l'any 1962 quan encara anaven al col·legi i segueix en actiu. Els membres originals eren Mick Jagger , Keith Richards , Brian Jones i Ian Stewart al piano. El pianista va incorporar al bateria Charlie Watts . Posteriorment va entrar al grup el baixista Bill Wyman , ja que disposava d'un amplificador propi. Van fer la seva primera actuacio en public al Marquee Club de Londres el 12 de juliol de 1962. ^[1]^[2] El 7 de juny de 1963 publicaren el seu primer disc, el single amb la canco Come on , i el 15 d'abril de 1964 el primer llarga durada. Amb It's all over now aconseguiren el seu primer exit de vendes, arribant al numero u el 18 de juliol de 1964 . El manager del grup, Andrew Loog Oldham, va decidir que Ian Stewart no donava la imatge pel grup i va decidir prescindir del pianista com a membre oficial. Stewart va continuar tocant per la banda i sent el primer road manager del grup. Va morir el 1985.

El seu estil musical va estar influit per la musica nord-americana especialment el blues i el Rock and Roll que ells van fusionar en un so basat en dues guitarres ritmiques i prototip del Rhythmic and blues . Si haguessim de triar un dels seus discs que reculli les influencies de la musica d'arrel nord-americana adaptat cap a un estil amb so i missatge propi, aquest seria el monumental disc doble Exile on Main Street , publicat el 1972. Fou gravat a la Villa Nellcote a Vilafranca de Mar (Provenca, Franca), al soterrani de la casa que havia llogat Keith Richards. Els Stones van haver de fugir d'Anglaterra per la pressio fiscal abusiva que els feia tributar praticamente el 100% del que guayaven. Aquest disc va ser la culminacio de quatre discs que per molts dels seus seguidors defineixen l'epoca d'or de la banda. Els discs Beggars Banquet (1968), Let it Bleed (1969), Sticky Fingers (1971) i el ja citat Exile on Main Street (1972) son considerats albums classics on el grup es defineix musicalment i assoleix la seva maduresa.

El grup era d'una aparenca visual i sonora mes dura que la dels Beatles amb qui van rivalitzar musicalment encara que sempre han mantingut una bona relacio personal. De fet, un dels primera exits dels Stones va ser una canco composta per Lennon - Mc Cartney. Es tracta de "I wanna be your man". Publicada com a segon single l'1 de novembre de 1963, la versio dels Rolling Stones va arribar al num. 12 de les llistes britaniques.

La seva canco mes reconeixible del grup es (I can't get no) Satisfaction , que arriba al numero u l' 11 de setembre de 1965 . Famosa pel "riff" de guitarra electrica inicial, ha esdevingut un patro d'introduccio de moltes cancons. Keith Richards explica que va somiar el riff inicial. Es va despertar, el va gravar i se'n va tornar a dormir.

La decada dels 70 va ser molt productiva pels Stones. Es en aquesta decada quan van gravar els seus millors albums. Des del ja mencionat Exile on main Street, passant del Black and blue amb filtreig jazzisitcs de cancons com Melody ^[3] i amb la nova incorporacion de Ron Wood substituint a Mick Taylor a la guitarra, fins al "discotequero" Some Girls que inclou himnes com Miss You ^[4] gravat en plena efervescencia de la musica disco. Els Stones van saber adaptar-se a la moda sense perdre la seva identitat.

Pero els Rolling Stones son, sobretot, els reis dels concerts en directe. Durant els any 60 i els 70 van rodar constantment per tot el mon fent honor al seu nom. Des dels petits clubs anglesos dels 60, passant per la conquesta dels Estats Units seguint el cami obert pels Beatles, fins a les gires eternes per Europa, Japo, Australia, Sud-america i, sobretot, els Estats Units. En una epoca en que les pantalles gegants simplement no existien, Mick Jagger s'espavilava per a captar l'atencio de milers de fans durant les dues hores de concert. Segurament gracies al fet que el seu pare havia sigut professor d'educacio fisica, Jagger sempre ha mantingut un estar de forma envejable. Els excessos amb les drogues i la beguda els deixava per al seu col·lega Keith Richards.

La decada dels 80 va comencar amb la publicacio de l'album Tatto You amb les restes de les sessions de Some Girls i Emocional Rescue . Start me up va ser un exit brutal i els va servir per comencar la majoria de concerts de la gira americana i europea. L'album Still Life gravat en directe las Estats Units, comenca amb els acords de piano de Duke Ellington interpretant Take the A Train . ^[5] La passio del jazz del bateria Charlie Watts hi va tenir molt a veure. A l'acabar l'extenuant gira va esclatar el que Keth Richards defineix com "The third world war". Mick Jagger introdueix una clausula al nou contracte multimilionari de la banda amb la CBS per la qual te dret a gravar tres discs en solitari. El primer disc es el mediocre She's the boss . Jagger s'allibera de la cotilla dels Rolling Stones i fantaseja amb competir en solitari amb Michael Jackson o la Madonna. Al concert benefic Live Aid del 1985, Jagger actua al marge dels Stones fent un show amb Tina Tuner cantant It's only rock'nd roll . ^[6] Per la seva banda Keith Richards i Ron Wood actuen al costat de Bob Dylan cantant Blowin in the Wind. Richards i Wood s'obliden de la lletra de l'himne de Dylan i el resultat es una de les actuacions mes patetiques dels ultims anys dalt d'un escenari. ^[7] El grup sembla trencat. El 1986 publiquen l'album Dirty Work en compliment del contracte amb la CBS. Les sessions de gravacio son un infern. Jagger i Richards no coincideixen mai a l'estudi. El bateria Charlie Watts, fins aquell moment net com una patena, comenca a tontejar amb la heroina. Al videoclip de la canco One hit to the body ^[8] es pot veure claramente la tensio entre els dos amics.

Altres cancons conegudes son: Get off of My Cloud (1965), Paint It Black (1966), Let's Spend the Night Together (1967), Jumpin' Jack Flash (1968), Sympathy for the Devil (1968), Honky Tonk Women (1969), Gimme Shelter (1969), Brown Sugar (1971), Tumbling Dice (1972), Angie (1973), It's Only Rock N'Roll (1974), Miss You (1978), Beast of Burden (1978), Start Me up (1981) i Waiting on A Friend (1981).

Membres [ modifica ]

Membres actuals [ modifica ]

Mick Jagger veu principal i secundaries, harmonica, guitarra ritmica, percussio, teclats (1962?present) ^[9]^[10]
Keith Richards veus secundaries i principal, guitarra ritmica, baix electric (1962?present) ^[9]^[10]
Charlie Watts bateria, percussio, veus secundaries (1963?m. 2021) ^[9]^[10]
Ronnie Wood guitarra ritmica, baix electric, veus secundaries (1975?present) ^[9]^[10]

Membres de gira [ modifica ]

Chuck Leavell teclats, veus secundaries (1982?present) ^[10]
Bernard Fowler veus secundaries, percussio (1989?present) ^[10]
Matt Clifford teclats, French horn, integrador musical (1989?1990, 2012?present) ^[10]
Darryl Jones baix electric (1993?present) ^[10]
Tim Ries saxofon, teclats (1999?present) ^[10]
Karl Denson saxofon (2014?present) ^[10]
Sasha Allen veus secundaries, veus a " Gimme Shelter " (2016?present) ^[11]

Altres membres de la formacio [ modifica ]

Brian Jones guitarra ritmica i principal, harmonica, teclats, sitar, percussio, veus secundaries (1962?1969; died 1969) ^[9]^[10]
Ian Stewart teclats, piano (1962?1963; contract player 1964?1985; died 1985) ^[9]^[10]
Mick Taylor guitarra principal, baix electric, veus secundaries (1969?1974; guest 1981, 2012?2014) ^[9]^[10]
Bill Wyman baix electric, teclats, piano, veus secundaries (1962?1993; guest 2012) ^[9]^[10]

Anteriors membres [ modifica ]

Dick Taylor baix electric (1962) ^[12]
Ricky Fenson baix electric (1962?1963) ^[13]
Colin Golding baix electric (1962?1963) ^[13]
Mick Avory bateria (1962) ^[12]
Tony Chapman bateria (1962?1963) ^[12]
Carlo Little bateria (1962?1963; died 2005) ^[14]

Altres membres de gira [ modifica ]

Jack Nitzsche piano, arrranjaments (1965?1971; died 2000)
Bobby Keys saxofon (1969?1973; 1981?2014; died 2014) ^[15]
Jim Price trompeta (1970?1973) ^[16]
Lisa Fischer veus secundaries, veus a " Gimme Shelter " (1989?2015) ^[10]
Billy Preston teclats, veus secundaries (1973?1977; died 2006) ^[17]
Nicky Hopkins teclats (1971?1973; died 1994) ^[18]
Ernie Watts saxofon (1981) ^[19]^[20]
Ian McLagan teclats (1978?1981; died 2014) ^[21]^[22]
Blondie Chaplin guitarres addicionals, veus secundaries (1997?2007) ^[23]
Ollie E. Brown percussio (1975?1976) ^[24]^[25]

Linia temporal [ modifica ]

Discografia [ modifica ]

? The Rolling Stones (1964)

Cara 1

Route 66 (Bobby Troup): 2:20
I Just Want to Make Love to You (Willie Dixon): 2:17
Honest I Do (Jimmy Reed): 2:09
I Need You Baby (Mona) (Bo Diddley): 3:33.
Now I've Got a Witness (Like Uncle Phil and Uncle Gene) (Nanker Phelge): 2:29.
Little by Little (Nanker Phelge, Phil Spector): 2:39

Cara 2

I'm a King Bee (James Moore): 2:35
Carol (Chuck Berry): 2:33
Tell Me (You're Coming Back) (Mick Jagger, Keith Richard): 4:05
Can I Get a Witness (Brian Holland, Lamont Dozier, Eddie Holland): 2:55
You Can Make It if You Try (Ted Jarrett): 2:01
Walking the Dog (Rufus Thomas): 3:10

? 12 x 5 (1964)

Around and Around ( Chuck Berry ) ? 3:03
Confessin' the Blues (Jay McShann/Walter Brown) ? 2:47
Empty Heart ( Nanker Phelge ) ? 2:37
Time Is on My Side (Norman Meade) ? 2:53
Good Times, Bad Times (Mick Jagger/Keith Richards) ? 2:30
It's All Over Now (Bobby Womack/Shirley Jean Womack) ? 3:26
2120 South Michigan Avenue (Nanker Phelge) ? 3:38
Under the Boardwalk (Arthur Resnick/Kenny Young) ? 2:46
Congratulations (Mick Jagger/Keith Richards) ? 2:29
Grown Up Wrong (Mick Jagger/Keith Richards) ? 2:05
If You Need Me (Robert Bateman/ Wilson Pickett ) ? 2:04
Susie Q (Eleanor Broadwater/Stan Lewis/Dale Hawkins) ? 1:50

? The Rolling Stones, Now! (1965)

Everybody Needs Somebody to Love ( Solomon Burke /Bert Russell/ Jerry Wexler ) ? 2:58
Down Home Girl (Jerry Leiber/Arthur Butler) ? 4:12
You Can't Catch Me ( Chuck Berry ) ? 3:39
Heart of Stone (Mick Jagger/Keith Richards) ? 2:49
What A Shame (Mick Jagger/Keith Richards) ? 3:05
I Need You Baby (Mona) ( Ellas McDaniel ) ? 3:35
Down The Road Apiece (Don Raye) ? 2:55
Off the Hook (Mick Jagger/Keith Richards) ? 2:34
Pain in My Heart (Naomi Neville) ? 2:12
Oh Baby (We Got a Good Thing Goin') (Barbara Lynn Ozen) ? 2:08
Little Red Rooster ( Willie Dixon ) ? 3:05
Surprise, Surprise (Mick Jagger/Keith Richards) ? 2:31

? Out of our heads (1965)

Ordre en la versio pel Regne Unit:

She Said Yeah (Sonny Christy/Roddy Jackson): 1:34
Mercy, Mercy (Don Covay/Ronnie Miller): 2:45
Hitch Hike ( Marvin Gaye /William Stevenson/Clarence Paul): 2:25
That's How Strong My Love Is (Roosevelt Jamison): 2:25
Good Times ( Sam Cooke ): 1:58
Gotta Get Away ( Mick Jagger / Keith Richards ): 2:06
Talkin' 'Bout You ( Chuck Berry ): 2:31
Cry To Me (Bert Russell): 3:09
Oh Baby (We Got A Good Thing Goin') (Barbara Lynn Ozen): 2:08
Heart Of Stone (Mick Jagger/Keith Richards): 2:50
The Under Assistant West Coast Promotion Man ( Nanker Phelge ): 3:07
- Va ser l'ultima canco que els Stones van firmar amb el pseudonim de Nanker Phelge .
I'm Free (Mick Jagger/Keith Richards): 2:24

? December's Children (And Everybody's) (1965)

Cara 1

She Said Yeah (Sonny Christy/Roddy Jackson) ? 1:34
Talkin' About You ( Chuck Berry ) ? 2:31
You Better Move On ( Arthur Alexander ) ? 2:39
Look What You've Done ( McKinley Morganfield ) ? 2:16
The Singer Not the Song ? 2:22
Route 66 ( Bobby Troup ) en vivo ? 2:39

Cara 2

Get off of My Cloud ? 2:55
I'm Free ? 2:23
As Tears Go By (Mick Jagger/Keith Richards/ Andrew Loog Oldham ) ? 2:45
Gotta Get Away ? 2:07
Blue Turns to Grey ? 2:29
I'm Moving On ( Hank Snow ) en vivo ? 2:14

? Aftermath (1966)

Tots els temes van ser composts per Jagger/Richards. L'ordre es el mateix que en la versio pel Regne Unit:

Mother's Little Helper (2:45)
Stupid Girl (2:55)
Lady Jane (3:08)
Under My Thumb (3:41)
Doncha Bother Me (2:41)
Going Home (11:13)
Flight 505 (3:27)
High and Dry (3:08)
Out of Time (5:37)
It's Not Easy (2:56)
I Am Waiting (3:11)
Take It or Leave It (2:47)
Think (3:09)
What to Do (2:32)

? Between the buttons (1967)

Tots els temes van ser escrits per Mick Jagger i Keith Richards. L'ordre es el mateix que en la versio pel Regne Unit:

Yesterday's Papers ? 2:04
My Obsession ? 3:17
Back Street Girl ? 3:27
Connection ? 2:08
She Smiled Sweetly ? 2:44
Cool, Calm And Collected ? 4:17
All Sold Out ? 2:17
Please Go Home ? 3:17
Who's Been Sleeping Here? ? 3:55
Complicated ? 3:15
Miss Amanda Jones ? 2:47
Something Happened to Me Yesterday ? 4:55

? Flowers (1967)

Tots els temes van ser escrits per Mick Jagger i Keith Richards, excepte els assenyalats.

Cara 1:

Ruby Tuesday ? 3:17
Have You Seen Your Mother, Baby, Standing in the Shadow? ? 2:34
Let's Spend the Night Together ? 3:36
Lady Jane ? 3:08
Out of Time ? 3:41
My Girl ( Smokey Robinson / Ronald White ) ? 2:38

Cara 2

Back Street Girl ? 3:26
Please Go Home ? 3:17
Mother's Little Helper ? 2:46
Take It or Leave It ? 2:46
Ride On, Baby ? 2:52
Sittin' On A Fence ? 3:03

? Their Satanic Majesties Request (1967)
Sing This All Together Citadel In Another Land 2000 Man Sing This All Together (See What Happens) She's a Rainbow The Lantern Gomper 2000 Light Years from Home On With the Show

? Beggar's banquet (1968)

Cara A

Sympathy for the Devil (6:27)
No Expectations (4:02)
Dear Doctor (3:26)
Parachute Woman (2:23)
Jigsaw Puzzle (6:17)

Cara B

Street Fighting Man (3:18)
Prodigal Son (2:55)
Stray Cat Blues
Factory Girl (2:12)
Salt of the Earth (4:51)

? Let it bleed (1969)

Cara A

Gimme Shelter
Love In Vain (Robert Johnson) (4:22)
Honky Tonk Women (3:10)
Live With Me (3:36)
Let It Bleed (5:34)

Cara B

Midnight Rambler (6:57)
You Got the Silver (2:54)
Monkey Man (4:15)
You Can't Always Get What You Want (7:30)

? Sticky fingers (1971)

Totes les cancons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards , excepte les assenyalades:

Cara A

Brown Sugar (3:50)
Sway (3:52)
Wild Horses (5:44)
Can't You Hear Me Knocking (7:15)
You Gotta Move ( Fred McDowell / Reverend Gary Davis ) (2:34)

Cara B

Bitch (3:37)
I Got The Blues (3:54)
Sister Morphine (Jagger/Richards/ Marianne Faithfull ) (5:34)
Dead Flowers (4:05)
Moonlight Mile (5:56)

? Exile on Main Street (1972)

Totes les cancons van ser compostes per Mick Jagger i Keith Richards, excepte les assenyalades:

Cara 1

Rocks Off ? 4:32
Rip This Joint ? 2:23
Shake Your Hips ( Slim Harpo ) ? 2:59
Casino Boogie ? 3:33
Tumbling Dice ? 3:45

Cara 2

Sweet Virginia ? 4:25
Torn and Frayed ? 4:17
Sweet Black Angel ? 2:54
Loving Cup ? 4:23

Cara 3

Happy ? 3:04
Turd on the Run ? 2:37
Ventilator Blues (Jagger, Richards, Mick Taylor ) ? 3:24
I Just Want to See His Face ? 2:52
Let It Loose ? 5:17

Cara 4

All Down the Line ? 3:49
Stop Breaking Down ( Robert Johnson ) ? 4:34
Shine a Light ? 4:14
Soul Survivor ? 3:49

? Goat's head soup (1973)
Dancing With Mr. D ? 4:53 100 Years Ago ? 3:59 Coming Down Again ? 5:54 Angie ? 4:33 Silver Train ? 4:27 Hide Your Love ? 4:12 Winter ? 5:31 Can You Hear The Music? ? 5:31 Star Star ? 4:25

? It's only rock'n roll (1974)
If You Can't Rock Me Ain't Too Proud To Beg It's Only Rock 'N Roll (but I Like It) Till The Next Goodbye Time Waits For No One Luxury Dance Little Sister If You Really Want To Be My Friend Short And Curlies Fingerprint File

? Black and Blue (1976)