El text teatral o text dramatic es en les arts esceniques el conjunt de paraules i frases que poden apareixer, directament en llenguatge verbal, en un espectacle . El text pot ser pla o en forma de dialeg, en poesia o prosa, pot ser dit en directe pels personatges que estan a escena , apareixer en forma de veu en off , en un suport audiovisual o en forma escrita de diverses maneres, a l'escenografia, en subtitols , en fulletons o material de suport, etc. El text pot ser d'un o mes autors, escollit pel director o els interprets de la companyia, que tambe en poden ser els creadors. Una obra teatral pot tenir text o no tenir-ne. Altres elements dramatics, a mes del text, son el gest, el moviment, els desplacaments, la musica i altres efectes sonors, els objectes, l'espai escenic, el vestuari, l'escenografia i la il·luminacio, per exemple.

Des del punt de vista de la literatura , el text teatral se n'ha considerat un genere, tot i que al contrari que la prosa , per exemple, ha estat estudiat unicament com una petita "incrustacio, amb prou feines". ^[1] El fet que l'obra nomes adquireixi plena vigencia en la representacio determina a mes el caracter distintiu de l'escriptura dramatica respecte a altres generes literaris. La majoria dels grans dramaturgs de tots els temps, des dels classics grecs a figures del renaixement i del barroc com William Shakespeare , Moliere i Pedro Calderon de la Barca , o mes modernament Bertolt Brecht , van basar les seves creacions en un coneixement directe i profund dels recursos escenics i interpretatius.

Sovint els estudis teorics teatrals han separat el text teatral del conjunt de l'espectacle, sent parts d'estudis filosofics , filologics , semiotics , antropologics o sociologics , per exemple. ^[1]

Tipus de textos teatrals [ modifica ]

Els textos dramatics classics s'escriuen usualment en forma de dialeg directe en primera persona, podent-se afegir acotacions, mencionant entrades, sortides o algunes accions, en cursiva o entre parentesis . En la tradicio occidental, el text s'ha considerat en epoques passades la peca essencial del teatre, anomenat "l'art de la paraula", i s'han escrit algunes peces per a ser llegides, no presentades. En les cultures orientals tampoc es sempre el text el centre d'una obra teatral. Un text representat, sense res mes, no es teatre, ni l'interpret es un actor sino en tot cas un orador.

Existeixen diverses classes de dialegs als textos teatrals:

• Col·loqui : Es un dialeg entre diversos interlocutors, en el que els discursos solen ser oposats.
• Monoleg : Es un dialeg en el qual parla una sola persona. Des del punt de vista literari nomes hi ha una persona que pren la paraula. Des del punt de vista escenic, alguns corrents consideren que perque sigui monoleg, en una representacio, cal que la persona que parla sigui l'unic personatge a escena (tecnicament, una escena unipersonal), ja que la comunicacio entre personatges va mes enlla de la paraula pura, podent haver-hi personatges muts, amordacats, malalts, silenciosos o que en aquell moment no parlin per qualsevol motiu. Una actuacio d'un actor sol, sense paraules, pot dir-se un "monoleg mut" o, mes tecnicament, una escena unipersonal sense text, o sense paraules.
• Soliloqui : Es un monoleg on un personatge parla amb si mateix. A la comedia dramatica dels segles  xvi i xvii era un recurs perque un personatge pogues comunicar el seu pensament o sentiments al public.
• Apart : Petit monoleg que se sostreu convencionalment de la percepcio dels altres personatges. Qui el pronuncia se sol dirigir al public (tot i que no sempre es aixi) per expressar idees que no vol que altres personatges sentin.
• Apel·lacio : Es un discurs adrecat directament al public , trencant l'anomenada " quarta paret ".

El text a l'escena contemporania [ modifica ]

Igual que a les arts plastiques , a partir dels anys seixanta del segle XX les arts esceniques a Europa van viure una revolucio que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l' estetica realista que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts esceniques. ^[2]

La dansa es va renovar totalment, incorporant accions fisiques i text dramatic en diverses formes, incloent-hi la veu . Els directors teatrals tambe van comencar a experimentar amb la relacio dels interprets amb el text, que pot ser independent del cos, per exemple en l'us de la veu en off . Els dramaturgs van establir noves relacions dels personatges amb l'espai, el temps i el llenguatge escenics, van deslligar el gest de la paraula, van valorar els silencis i les paraules no dites, van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer mes ritual , en van buscar l'essencia, la musicalitat, el ritme i tambe el van desconstruir. A mes, a partir del 1968 els espectacles de creacio col·lectiva es produien sense un text inicial. Les arts audiovisuals s'hi van anar incorporant i prenent protagonisme, a mes de tota mena de tecnologia, influint en les maneres de mostrar el text, la seva forma i la relacio amb l'espai, les maquines, els interprets i el public. ^[2]

Globalitzacio [ modifica ]

D'altra banda, cada vegada es mes habitual que algunes produccions es presentin en diferents paisos, utilitzant subtitols i traduccions , o amb espectacles sense paraules, o amb paraules que no necessiten ser enteses per a comprendre l'espectacle.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Lectura dramatitzada
• Test de Bechdel

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Textualitat contemporania Articles sobre el text teatral actual. Revista (Pausa.) . Sala Beckett