한국   대만   중국   일본 
Terra cremada - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Terra cremada

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article (o seccio) es manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposicio de conceptes o idees sigui coherent, o com a minim sigui un esborrany amb una estructuracio acceptable. ≪manquen exemples des del segle XVII cap endavant≫
Pous petrolers cremant a Kuwait despres de la retirada de les forces iraquianes al 1991

Politica de terra cremada es una estrategia militar consistent en destruir tot allo que li pugui ser util a l'enemic mentre que avanca o es retira per una zona. [1] L'origen historic del terme "terra cremada" prove segurament de la practica de cremar els camps de cereals durant les guerres i conflictes. Es una estrategia en la qual tots els actius que puguin ser emprats per l'enemic son considerats com a objectius, tals com fonts de menjar, transport, comunicacions, recursos industrials i fins i tot la poblacio de la zona. La practica es portada a terme per un exercit tant al territori enemic com al propi. Pot solapar-se, tot i que no es el mateix, amb la destruccio punitiva dels recursos enemics, que es fa purament per estrategia politica mes que no pas operacional. Entre les mes famoses trobem les realitzades per Sherman contra el Sud durant la Guerra Civil Americana , per Lord Kitchener contra els Boers , i tant per Iossif Stalin i com per Adolf Hitler durant la Segona Guerra Mundial .

L'estrategia de destruir els subministraments alimentaris de la poblacio civil en una zona de conflicte esta prohibida per l'Article 54 del I Protocol de la Convencio de Ginebra de 1977. El passatge en questio diu:

≪ Esta prohibit d'atacar, destruir, eliminar o en convertir en inutils objectes indispensables per a la supervivencia de la poblacio civil, com els aliments, les zones agricoles per a la produccio d'aliments, collites, bestiar, instaŀlacions d'aigua potable i subministraments i instaŀlacions de regadiu amb el proposit especific de negar-los pel seu valor de subsistencia per a la poblacio civil o per la part adversa, sigui quin sigui el motiu, ja sigui per causar fam entre la poblacio civil, per obligar-los a desplacar-se, o per qualsevol altre motiu. [2] ≫

Malgrat estar prohibida, encara es una practica militar habitual. El protocol nomes s'aplica a aquells paisos que l'han ratificat, encara que hi ha absencies notables com els Estats Units , Israel , l' Iran , l' Iraq o el Pakistan .

Us d' agent taronja per part de les Forces Armades dels Estats Units d'America durant la Guerra del Vietnam

La tactica de terra cremada es una accio que vincula els aspectes militars amb els economics i fins i tot psicologics d'una estrategia militar. Aquestes accions destructives tenen l'avantatge que no requereixen avencos tecnologics ni una especialitzacio particular per part dels combatents que l'apliquen. Quan s'empra a territori enemic es preten destruir la voluntat de resistir del mateix mitjancant la intimidacio, provocant el patiment a les poblacions locals en destruir les seves propietats i mitjans de subsistencia. Si s'aplica al territori propi en retirar-se, l'objectiu es retardar i fins i tot aturat l'avanc enemic en deixar-lo sense recursos que aprofitar o entorpint el seu avanc.

La terra cremada ha estat historicament molt eficac per a faccions que, d'altra forma, no haurien estat capaces de resistir l'avenc d' exercits millor organitzats i mes poderosos, tot i que a la guerra moderna la seva utilitat es menor, car tot contingent armat acostuma a carregar amb els seus propis subministraments, en lloc de viure del terreny, com es feia abans. En aquest context, tambe s'ha emprat la politica de terra cremada en la lluita contra moviments guerrillers , a fi de dificultar als insurgents el subministrament i l'ocultacio entre la poblacio civil.

Edat Antiga [ modifica ]

Els escites van fer servir metodes de terra cremada contra el rei Darios el Gran de Persia . Pastors nomades, els escites es retiraren a les profunditats de les estepes, destruint els magatzems de menjar i emmetzinant els pous. Com a resultat, Darios va haver de reconeixer la derrota. Un gran nombre dels seus homes van morir de fam i de set. [3]

El general grec Xenofont escriu a l' Anabasi que els armenis cremaren els seus cultius i magatzems de menjar a mesura que es retiraven davant l'avanc dels Deu Mil . [4]

El mercenari grec Memno de Rodes suggeri als satrapes perses de fer servir politiques de terra cremada contra Alexandre a mesura que aquest avancava per l' Asia Menor . [5]

Epoca romana [ modifica ]

Durant la Segona Guerra Punica al 218-202 aC, els cartaginesos usaren aquest metode mentre que avancaven per Italia . Al final de la Tercera Guerra Punica al 146 aC, el Senat roma tambe tria aquest metode per destruir permanentment la capital cartaginesa, Cartago : els edificis van ser enderrocats, les pedres van ser triturades perque ni tan sols en quedessin les runes, i els conreus van ser cremats. La historia que abocaren sal sobre la terra es apocrifa . [6]

El sistema de destruccio punitiva de la propietat i de subjugacio del poble que acompanyava una campanya militar s'anomenava vastatio . [7] Dos dels primers usos de la terra cremada de que es tenen noticies van tenir lloc durant la Guerra de les Gal·lies : la primera va tenir lloc quan els celtes helvecis van ser forcats a abandonar les seves llars al sud d'Alemanya i a Suissa a causa de les incursions d'altres tribus germaniques. Per afegir incentius a la marxa, els helvecis destruiren tot allo que no podien portar amb ells. Despres que els helvecis fossin derrotats per una forca combinada gal·loromana, els helvecis van haver de reconstruir els seus poblats alla on abans els havien destruit. [8]

El segon cas mostra el seu valor militar actual: durant la Gran Guerra Gal·lica els gals comandats per Vercingetorix planejaven atraure els exercits romans dins de la Gal·lia per atrapar-los i destruir-los alla. Amb aquesta finalitat van destruir tots els conreus de Franca i del Benelux actuals. Efectivament aixo causa grans problemes als romans, pero el triomf roma sobre els gals mostra que aixo no va ser prou per salvar la Gal·lia del jou roma. [9]

Al 363 dC, la invasio de Persia per l'emperador Julia l'Apostata va ser derrotada mitjancant una politica de terra cremada:

≪ L'extensa regio que s'esten entre el riu Tigris i les muntanyes de Media... tenien un estat molt millorable dels conreus... Julia podia esperar, com a conqueridor, que qui tingues els dos instruments de persuasio a la forca, el ferro i l'or, disposaria facilment d'una absoluta subsistencia davant els temors o l'avaricia dels nadius. Pero, en apropar-se els romans, aquella rica esperanca s'esvai de cop i volta. Alla on anessin... s'havien emportat el bestiar, l'herba i el blat estaven consumits pel foc; i, tan aviat les flames havien desaparegut interrompent l'avanc de Julia, es descobri la melancolica imatge d'un desert nu i fumejant. Aquest metode desesperat pero efectiu de defensa nomes es pot executar mitjancant l'entusiasme d'un poble que prefereix la seva independencia a la seva propietat; o pel rigor d'un govern arbitrari, que consulta la seguretat publica sense sotmetre's a les seves inclinacions de la llibertat d'escollir. [10] ≫

L'Edat Mitjana [ modifica ]

Periode viking [ modifica ]

Durant la gran invasio vikinga d'Anglaterra, a que va fer front Alfred el Gran i diversos governants mes saxons i gal·lesos, el cabdill viking Hasting a finals del 893 marxa amb els seus homes fins a Chester per a ocupar la fortalesa romana en runes, la qual seria una base excel·lent per atacar el nord de Mercia , pero els habitants de la zona van destruir totes les collites de la zona per tal que els danesos morissin de fam. [11]

Massacre del nord [ modifica ]

A la massacre del nord , la brutal conquesta i subjugacio del nord d'Anglaterra feta per Guillem el Conqueridor , els homes de Guillem cremaren pobles sencers entre els rius Humber i Tees , esclavitzant-ne els habitants. Els graners i magatzems van ser destruits de manera que els supervivents a la matanca inicial moris de fam durant l'hivern, quedant aquests reduits al canibalisme . [12] Entre 100.000 i 150.000 persones van morir, i costa segles recuperar-se dels danys.

Baixa Edat Mitjana [ modifica ]

Robert the Bruce

Durant la Guerra dels Cent Anys , tant anglesos com francesos portaren a terme atacs chevauchee sobre el territori enemic per malmetre les seves infraestructures. Robert the Bruce aconsella emprar aquests metodes per aturar la invasio d'Escocia de les tropes d' Eduard I d'Anglaterra , d'acord amb un poema anonim del segle XIV: [13]

...in strait places gar keep all store,
And byrnen ye plainland them before,
That they shall pass away in haist
What that they find na thing but waist.
...This is the counsel and intent
Of gud King Robert's testiment.

El 1336, els defensors de Pilenai , a Lituania , calaren foc al seu castell i se suicidaren en massa per tal que l'atac dels cavallers teutonics fos una victoria pirrica . [14] L'estrategia va ser ampliament emprada als principats romanesos de Valaquia i Moldavia . El Princep Mircea I de Valaquia l'usa contra els otomans el 1395, [15] i el princep Esteve III de Moldavia ho feu mentre que l'exercit otoma avanca al 1475 i 1476. [16]

Inicis de l'era Moderna [ modifica ]

Els britanics tornaren a fer servir tactiques de terra cremada al segle  xvi a Irlanda, amb comandants com Walter Devereux o Richard Bingham . El mes infame d'ells va ser Humphrey Gilbert durant les guerres a Munster a finals de 1560 i 1570. [17]

El 1630, el General Mariscal de Camp Torquato Conti estava al capdavant de les forces imperials durant la Guerra dels 30 anys . Forcat a retirar-se davant l'avanc de l'exercit suec del rei Gustau Adolf , Conti ordena a les seves tropes que cremessin cases, destruissin pobles i causaren tants danys a les propietats com fos possible. Les seves accions van ser recordades aixi: [18]

≪ Per venjar-se del duc de Pomerania, el general imperial va permetre les seves tropes, en retirar-se, que portessin a terme qualsevol barbaritat sobre els desafortunats habitants de Pomerania, que ja havien patit massa severament a causa de la seva avaricia. En pretendre eliminar els recursos als suecs, es va robar i saquejar a tot el pais; i sovint, quan els imperialistes ja no podien mantenir mes temps una placa, era reduida a cendres, per tal de no deixar a l'enemic res mes que les runes. ≫

Durant la Gran Guerra del Nord , Russia destrui el pais davant les forces del rei Carles XII de Suecia . [19]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Terra cremada
  1. ↑ ≪ terra cremada ≫. Gran Enciclopedia Catalana . [Consulta: 2 maig 2024].
  2. ↑ ≪ PART IV: CIVILIAN POPULATION. Section 1: General Protection Against Effects of Hostilities. Chapter I: Basic Rule and Field of Application ≫ (en angles). Protocol I Additional to the Geneva Convention, 1977 , 14-05-1954 [Consulta: 23 marc 2011].
  3. ↑ Cunliffe , Barry. The Scythians: Nomad Warriors of the Steppe (en angles). Oxford University Press, 2019, p. 257. ISBN 978-0-19-882012-3 .  
  4. ↑ Xenophon . ≪ Anabasis ≫ (en angles). [Consulta: 2 maig 2024].
  5. ↑ Memnon a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology . Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1028-1029
  6. ↑ Ridley , R. T. ≪ To Be Taken with a Pinch of Salt: The Destruction of Carthage ≫ (en angles). Classical Philology , 81, 2, 1986, pag. 140?146. JSTOR : 269786 .
  7. ↑ Rose , Gregory. ≪ Environmental Terrorism: Not Yet a Crime in International Law ≫. A: Bharat H. Desai (ed.). Envisioning Our Environmental Future: Stockholm+50 and Beyond (en angles). Amsterdam: IOS Press, 2022-08-24. DOI   10.3233/stal220026 . ISBN 978-1-64368-318-8 .  
  8. ↑ Billows , Richard A. Julius Caesar: The Colossus of Rome (en angles). Routledge, 2008-11-28. ISBN 978-1-134-31832-2 .  
  9. ↑ ≪ Vercingetorix ≫. penelope.uchicago.edu . [Consulta: 12 novembre 2022].
  10. ↑ Gibbon , Edward. The Decline and Fall of the Roman Empire , 1788, p. 158.  
  11. ↑ Chapter 2. Alfred, King of the Anglo-Saxons . Amsterdam University Press, 2017-12-31, p. 33?72. DOI   10.1515/9781942401292-005 . ISBN 978-1-942401-29-2 .  
  12. ↑ Florence of Worcester. The Chronicle of Florence of Worcester: With the Two Continuations; Comprising Annals of English History, from the Departure of the Romans to the Reign of Edward I. (en angles). H. G. Bohn, 1854, p. 174.  
  13. ↑ Fraser , George MacDonald. The Steel Bonnets (en angles). Knopf, 1972. ISBN 978-0-394-47049-8 .  
  14. ↑ dhwty . ≪ Mass suicide at Pilenai: Lithuanian Defenders Choose Death over Enslavement ≫ (en angles). Ancient Origins, 03-04-2015. Arxivat de l' original el 2024-02-18. [Consulta: 2 maig 2024].
  15. ↑ Angell , Norman. Peace Theories and the Balkan War (en angles). Kessinger Publishing, 2004-06-01. ISBN 978-1-4191-4050-1 .  
  16. ↑ Eagles , Jonathan. Stephen the Great and Balkan Nationalism: Moldova and Eastern European History (en angles). Bloomsbury Publishing, 2013-10-25. ISBN 978-0-85773-458-7 .  
  17. ↑ Manning , Roger B. The Irish wars (en angles). 1. Oxford University PressOxford, 2006-05-25, p. 3?23. DOI   10.1093/acprof:oso/9780199261499.003.0001 . ISBN 978-0-19-926149-9 .  
  18. ↑ Schiller , Friedrich. History of the Thirty Years' War (en angles). Harper, 1846.  
  19. ↑ Tucker , Spencer. A Global Chronology of Conflict [6 Volumes : From the Ancient World to the Modern Middle East ] (en angles). Bloomsbury Academic, 2010, p. 704. ISBN 978-1-85109-667-1 .  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Terra_cremada&oldid=33451977 ≫