De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
teoria ergodica
es una branca de les
matematiques
que va sorgir de l'estudi del fisic
Ludwig Boltzmann
el 1871 per a la seva
teoria cinetica dels gasos
. Ha tingut molts desenvolupaments en estreta relacio amb la teoria dels
sistemes dinamics
i la
teoria del caos
.
Teorema ergodic de Birkhoff
[
modifica
]
Aquest teorema relaciona la mitjana temporal i la mitjana en l'espai d'una funcio. Per a aixo es necessari definir previament aquests conceptes:
- Considereu la
mitjana en el temps
d'una funcio
f
de "
bon-comportament
" (
well-Behave
), definit com la mitjana (si existeix) sobre iteracions de
comencant en algun punt inicial
:
- Considereu tambe la
mitjana en l'espai
de
f
, que es defineix com:
on μ es una mesura en l'espai de probabilitat.
En general, la mitjana en el temps i la mitjana en l'espai no son necessariament iguals.
Pero si la transformacio es ergodica, i la
mesura
es
invariant
, llavors la mitjana en el temps es igual a la mitjana en l'espai excepte potser per a un conjunt de mesura 0. Aquest es el famos
Teorema ergodic
en forma abstracta, elaborat per
George David Birkhoff
.
El
Teorema de Weyl
es un cas especial del
Teorema ergodic
, que es basa en la
distribucio de probabilitat
en l'interval unitari [0,1].
Ergodicitat es la propietat resultant de la
Teoria Ergodica
d’un proces estocastic en que tots els parametres probabilistics es poden determinar (amb probabilitat
1
) d’una unica funcio qualsevol resultant del proces.
Aquesta propietat normalment s’expressa, tambe, dient que les mitjanes probabilistiques coincideixen amb les temporals. En sentit ampli hom parla d’ergodicitat respecte a la mitjana, desviacio tipica o qualsevol altre parametre d’interes. Els processos ergodics son importants en el sentit que hom pot fer facilment mesures sobre una unica funcio resultant d’un fenomen fisic, i aplicar els valors resultants a la teoria matematica dels processos estocastics.