En l' art de la pintura , el disseny grafic , la fotografia , la impremta i en la televisio , la teoria del color es un grup de regles basiques en la mescla de colors per aconseguir l'efecte desitjat combinant colors de llum o pigment . La llum blanca es pot produir combinant el vermell , el verd i el blau , mentre que combinant pigments cian , magenta i groc es produeix un color negre.

Principals teorics [ modifica ]

La teoria del color ha sigut estudiada per diferents cientifics, fisics, matematics, pintors, filosofs, i poetes al llarg de la historia. Les seves aportacions han servit per consolidar una teoria que es aplicada a tots els ambits. Entre els principals teorics, destaquen el matematic, fisic i filosof angles Isaac Newton i el poeta i dramaturg alemany Johann Wolfgang von Goethe .

Newton estableix les bases cientifiques de la teoria del color, la qual mancava de bases quantitatives i experimentals, a traves de la teoria sobre la divisio de la llum blanca en rajos inalterables corresponents a colors simples. Goethe crea les bases i condicions per obrir la subjectivitat del color i estableix les dimensions psicologiques, sensibles i morals del color.

Newton [ modifica ]

La teoria de la llum del matematic, fisic i filosof angles Isaac Newton es remunta al segle XVII amb el desenvolupament del telescopi , el qual necessitava incrementar la seva potencia sense haver d'augmentar la distancia focal i evitar la produccio d'aberracions cromatiques de les propies lents. L'any 1671 Newton crea el seu telescopi de reflexio, establint aixi l'unic model que evitava l'aberracio cromatica abans de la posterior invencio de les lents acromatiques. Aquest aparell l'havia estat confeccionant durant les seves investigacions que mantenia des de mitjans de la decada de 1660 sobre la refraccio de la llum i la llum blanca com a resultat de la suma dels colors primaris.

L'any 1666 va concentrar grans avancos en les lleis del moviment i calcul i va ser llavors quan va realitzar el famos experiment dels prismes. Un experiment per poder estudiar la refraccio de la llum que consistia en deixar entrar una quantitat convenient de llum en una habitacio fosca per tal que aquests rajos de sol passessin per un prisma triangular i que es refractes els colors en la paret oposada. Aquests prismes eren uns instruments que s’utilitzaven fins llavors per crear il·lusions optiques i com a forma d'entreteniment, Newton va aconseguir-los a la fira de Sturbridge . ^[1] Les seves nombroses proves i assajos d'aquest experiment queden recollides en un primer manuscrit titulat Of Colours (1666) i que  tambe inclouria, posteriorment, a la reconeguda carta a Oldenburg amb el titol A new theory about light and colours (1672) on desenvoluparia el seu descobriment en la forma de l'espectre que es generava a partir de la refraccio de la llum a traves del prisma triangular. Les teories existents d'aquell moment il·lustraven que la forma d'aquest espectre era circular, mentre que l'espectre observat per Newton era oblong. ^[2]

En un d'aquests experiments, va afegir un segon prisma sometent als rajos una segona refraccio amb la qual va demostrar la inalterabilitat dels colors basics o primaris, un experiment que agafaria molta importancia en el text de 1672 i posteriorment al seu extens tractat de 1704 amb el titol Opticks , assentant aixi la teoria sobre la divisio de la llum blanca en rajos inalterables corresponents a colors simples i per tant la teoria del color, la qual mancava de bases quantitatives i experimentals fins llavors. ^[3]

Newton troba en el raig de llum, la representacio geometrica de la linia recta com una forma de representar aquest fenomen. I defensa que els colors son propietats originals i connaturals de la llum. L'experiment de la divisio de llum blanca al passar pel prisma descobreix la seva verdadera naturalesa: la llum del sol es una mescla de rajos de diferent color. Per tant, el concepte “color” correspon al grau de refraccio o refrangibilitat diferent dels rajos de llum quan es desvien al passar pel prisma. ^[4]

Tot i semblar assentar aquesta teoria del color i la llum, Isaac Newton va rebre nombroses critiques on posaven en dubte els seus experiments. Entre els seus nombrosos opositors van destacar: Robert Hokk e, tot i reconeixer algunes de les seves investigacions va contradir-lo defensant la difraccio de colors sense la necessitat de fer us de la refraccio; Francis Line , Josh Gascoine i Anthony Lucas pels seus resultats diferents al replicar l'experiment; Edme Mariotte que va publicar De la Nature des couleurs com oposicio directa als pensaments del fisic angles; Christiaan Huygens , el qual va refusar l'explicacio per la formacio dels colors, etc. Isaac Newton publica com a resposta a aquest debat, el seu notable tractat Optica o Tractat de les reflexions, refraccions, inflexions i colors de la llum . ^[1]

Goethe, l'opositor de Newton [ modifica ]

A Isaac Newton no li van faltar critics a la seva teoria de la llum i composicio dels colors: el poeta i dramaturg alemany Johann Wolfgang von Goethe va ser un dels seus maxims opositors posant en dubte la seva optica i la seva manera de concebre la ciencia.

Tot i ser reconegut per la seva obra artistica va desenvolupar una activitat cientifica molt notable. Entre 1790 i 1810 Goethe va treballar intensament amb la seva teoria dels colors que quedaria recollida en el llibre Zur Farbenlehre . Aquest estudi esta dividit en tres parts: la part didactica, en la qual exposa la major part de les seves idees; la part polemica, en la qual s’oposa i desmunta la teoria newtoniana i la seva optica; i la part historica, un recorregut per diferents escrits i documents sobre la llum i els colors. ^[1]

Goethe classifica els colors en fisiologics, fisics i quimics per tal de dividir-los d'una optica fruit d'una disciplina de fenomens objectius reduits a principis matematics centrada en nomes els colors fisics. Goethe investigava els colors i volia descriure les seves qualitats i la seva essencia, quan i en quines condicions sorgien, com els veiem i com ens afecten.

Focalitza la importancia en els colors fisiologics, els quals els genera l'ull huma a traves de la retina que produeix efectes cromatics i al tancar els ulls distingim flaixos de colors recent vistos. Per tant, considera l'ull com “fill de la llum afi al sol” i associa l'organ amb la principal font de lluminositat com a possibilitat de coneixement, idea que ens recorda a Plato. Plato reflexiona que els colors son pures sensacions subjectives, impossibles d'accedir mitjancant l'intel·lecte. ^[5] Segons Goethe, l'esser huma es l'instrument mes precis i manifesta el seu desacord en observar els objectes des d'un punt de vista cientific i per tant s’oposava al que Newton entenia com a experiment. El poeta alemany va basar tota la seva teoria en l'home com a observador, fent-lo particip de l'experiment. Tot acte d'observacio es en si un acte de teoria. Goethe creia que la percepcio sensorial era important i que ens servia d'enllac amb el mon i ens aporta coneixement sobre aquest. Les seves investigacions es limitaven a la realitat que podem veure i sentir. Segons el metode cientific de Goethe: els colors s’han de descriure alli on els observem, per aixo insisteix que nosaltres mateixos som part de l'experiment. ^[1]

Despres es troben els colors fisics, que son aquells generats per la llum quan travessa un mitja de diferent densitat: l'aigua, el vidre o els propis prismes. La constant observacio de Goethe es tradueix en els colors dioptrics, els quals apareixen en determinats fenomens atmosferics com el cel en les primeres i ultimes hores del dia.

Finalment, exposa els colors quimics que tambe anomena corporals, materials o permanents perque es poden originar, fixar i comunicar a altres objectes de manera persistent.

Newton havia deduit que els colors estaven continguts nomes en la llum. Pero Goethe va veure a traves del prisma que els colors nomes sorgien entre el limit entre llum i obscuritat. Es el conjunt de la llum i la foscor, el que crea els colors. La llum es invisible i nomes es fa visible quan xoca amb la materia. En la percepcio de la realitat, espai i materia son inseparables. El mateix passa amb la llum i la foscor, les quals formen una parella d'oposats. Goethe la va anomenar la polaritat de la llum i l'obscuritat. Aquest contrast va fascinar a Goethe i el va portar a l'estudi exhaustiu de la trobada entre llum i obscuritat i el naixement dels colors. ^[4]

Veiem que la polaritat de la llum i la foscor es transforma en la polaritat del color amb el blau i el groc. La llum es el punt de partida del groc i la foscor ho es del blau. Blau i groc formen la base de tots els altres colors del cercle cromatic. Per tant, si els colors son gradacions del contacte de la llum amb la foscor: el groc es la primera variacio i el blau es la darrera, la mes propera a l'ombra. La intensificacio del groc i el brau genera els seus derivats i per tant la resta de colors en la roda cromatica.

Newton va presentar una interpretacio teorica de l'experiment del prisma pero Goethe va decidir explorar la imatge de l'espectre de colors col·locant un quadrat blanc sobre un fons negre en el lloc del sol rodo per tal que es projectes dos espectres de colors: un vermell i groc a un extrem i un de blau pastel i violeta a l'altre. Va observar que en la frontera horitzontal entre la llum i la foscor, naixien els colors i va anomenar a aquests dos espectres: colors fronterers. No obstant, el verd de l'espectre de Newton no apareixia. No obstant, si el quadrat era substituit per una barra, reduint aixi la distancia entre llum i foscor, la franja que separa els colors fronterers era mes petita, el groc i el blau es mesclaven i apareixia el color verd. ^[1]

Newton va descobrir l'espectre de l'obscuritat i Goethe va afegir l'espectre de la llum, el qual esta estructurat pels tres colors clars: cian, groc i magenta. L'espectre de la obscuritat es compon dels tres colors foscos: blau, verd i vermell. Goethe va incorporar tant l'espectre de la llum com el de la obscuritat a la seva roda de colors o cercle cromatic. Com que el poeta associava coneixement amb harmonia la va anomenar roda de colors harmonica. ^[1]

Johann Wolfgang von Goethe crea les bases i condicions per obrir la subjectivitat del color i estableix les dimensions psicologiques, sembles i morals del color. I per tant, la seva empremta s’ha vist reflectida en la propia psicologia de l'escola de la Gestalt o en la historia de la pintura en autors com Delacroix , Delaunay o Kandinsky , el qual exposara la seva teoria dels colors en el llibre De lo Espiritual En el Art . A mes, pensadors com el filosof austriac Rudolf Steiner seran influenciats per Goethe i quedara reflectit en obres com La Naturalesa de los Colores o Goethe i la Visio del Mundo . ^[1]

Model de color RYB [ modifica ]

En el model de color RYB , el vermell , el groc i el blau son els colors primaris , i en teoria, la resta de colors purs (color materia) poden crear-se barrejant pintura vermella, groga i blava. Molta gent apren nocions sobre el color en los estudis d'educacio primaria, barrejant pintura o llapis de colors amb aquests colors primaris.

El model RYB s'utilitza en general en conceptes d'art i pintura tradicionals, i en rares ocasions usat en exteriors en la mescla de pigments de pintura. Encara que s'usi com a guia per a la mescla de pigments, el model RYB no representa amb precisio els colors que haurien de resultar de mesclar els 3 colors RYB primaris. El 2004 , es va reconeixer mitjancant la ciencia que aquest model es incorrecte, pero es continua utilitzant habitualment en art.

Model de color RGB [ modifica ]

La mescla de colors llum, normalment vermell , verd i blau (RGB), es realitza utilitzant el sistema de color additiu , tambe referit com el model RGB o l' espai de color RGB . Tots els colors possibles que poden crear-se por la mescla d'aquests tres llums de color s'al·ludeixen com l'espectre de color d'aquests llums en concret. Quan cap color llum esta present, es percep el negre. Els colors llum tenen aplicacio en els monitors d'un ordinador, televisions , projectors de video i tots els que utilitzen combinacions de materials que fosforegen en el vermell , verd i blau .

Model CMY [ modifica ]

Per a impressio, els colors usats son cian , magenta i groc ; aquest sistema es denomina model CMY . En el model CMY, el negre es crea per mescla de tots els colors, i el blanc es l'absencia de qualsevol color (assumint que el paper sigui blanc). Com que la barreja dels colors es sostractiva, tambe es diu model de color sostractiu . Una mescla de cian , magenta i groc en realitat resulta en un color negre terbol per la qual cosa normalment s'utilitza tinta negra de veritat. Quan s'afegeix el negre, aquest model de color es denomina model CMYK . Fa poc, s'ha demostrat que el model de color CMY es tambe mes precis per a mescles de pigments.

Cal tenir en compte que solament amb alguns colors "primaris" ficticis es pot arribar a aconseguir tots els colors possibles. aquest primaris son conceptes arbitraris utilitzats en models de color matematics que no representen les sensacions de color reals o fins i tot els impulsos nerviosos reals o processos cerebrals . En altres paraules, tots els colors "primaris" perfectes son completament imaginaris, cosa que implica que tots els colors primaris que s'utilitzen en les mescles son incomplets o imperfectes.

El cercle cromatic [ modifica ]

Tradicionalment els colors s'han representat en una roda de 12 colors: tres colors primaris, tres colors secundaris (creats per la mescla de dos primaris), i sis colors terciaris (la mescla dels colors primaris i els secundaris). Els artistes utilitzen un cercle cromatic basat en el model RYB ( vermell , groc i blau ) amb els colors secundaris taronja , verd i violeta . Per a tots els colors basats en un ordinador, s'utilitza la roda RGB; aquesta engloba el model CMY, ja que el cian , el magenta i el groc son colors secundaris del vermell , verd i blau (al mateix temps, aquests son els colors secundaris en el model CMY). A la roda RGB/CMY, el taronja es un color terciari entre el vermell i el groc , i el violeta es un altre terciari entre el magenta i el blau .

Harmonies de color [ modifica ]

Els colors harmonics son aquells que funcionen be junts, es a dir, que produeixen un esquema de color atractiu a la vista. El cercle cromatic es una valuosa eina per determinar harmonies de color. Els colors complementaris son aquells que es contraposen en aquest cercle i que produeixen un fort contrast. Aixi, per exemple, en el model RYB, el verd es complementari del vermell , i en el model CMY, el verd es el complementari del magenta .

Espais de color [ modifica ]

Un espai de color defineix un model de composicio del color. En general un espai de color el defineix una base de N vectors (per exemple, l'espai RGB el formen 3 vectors: Vermell, Verd i Blau), la combinacio lineal genera tot l'espai de color. Els espais de color mes generals intenten englobar la major quantitat possible dels colors visibles per l'ull huma, encara que hi ha espais de color que intenten aillar tan sols un subconjunt d'aquests.

Hi ha espais de color de/d':

• Una dimensio : Escala de grisos , escala Jet, etc.
• Dues dimensions: subespai rg, subespai xy, etc.
• Tres dimensions: espai RGB, HSV, YCbCr, YUV, YI'Q', etc.
• Quatre dimensions: espai CMYK.

Dels quals, els espais de color de 3 dimensions son els mes estesos i els mes utilitzats. Llavors, un color s'especifica usant tres coordenades, o atributs, que representen la seva posicio dins un espai de color especific. Aquestes coordenades no ens diuen quin es el color, sino que mostren on es troba un color dins un espai de color en particular.

Espai RGB [ modifica ]

RGB es conegut com un espai de color additiu (colors primaris) perque quan la llum de dues frequencies diferents viatgen juntes, des del punt de vista de l'observador, aquests colors son sumats per crear nous tipus de colors. Els colors vermell , verd i blau es van escollir perque cada un correspon aproximadament a un dels tres tipus de cons sensitius al color en l' ull huma (65 % sensibles al vermell , 33 % sensibles al verd i 2 % sensibles al blau ). amb la combinacio apropiada de vermell , verd i blau es poden reproduir molts dels colors que poden percebre els humans. Per exemple, vermell pur i verd clar produeixen groc , vermell i blau produeixen magenta , verd i blau combinats creen cian i els tres junts mesclats a maxima intensitat, creen el blanc .

Hi ha tambe l'espai derivat RGBA el qual afegeix el canal alpha (de transparencia) a l'espai RGB original.

Vegeu tambe: Espai de color sRGB

Espai CMY [ modifica ]

CMY treballa mitjancant l'absorcio de la llum (colors secundaris).

Els colors que es veuen son de part de la llum que no es absorbida. A CMY magenta mes groc produeixen vermell , magenta mes cian produeixen blau , cian mes groc generen verd i la combinacio de cian , magenta i groc formen negre . A causa que el negre generat per la mescla de colors primaris sostractius, no es tan dens com el color negre pur (un que absorbeix tot l'espectre visible). Es per aixo que al CMY original s'ha afegit un canal clau (key) que normalment es el canal negre (black) per formar l'espai CMYK o CMYB . Ara com ara les impressores de quatre colors, utilitzen un cartutx negre a mes dels colors primaris d'aquest espai, cosa que genera un millor contrast. aixo no obstant el color que una persona veu en una pantalla de computador difereix del mateix color en una impressora, a causa que els models RGB i CMY son distints. El color en RGB es fa per la reflexio o emissio de llum, mentre que el CMY mitjancant l'absorcio d'aquesta.

Espai YIQ [ modifica ]

Va ser una recodificacio realitzada per la televisio americana ( NTSC ), la qual havia de ser compatible amb la televisio en blanc i negre que solament requereix el component d'il·luminacio. Els noms dels components d'aquest model son Y per luminancia ( luminance ), I fase ( in-phase ) i Q quadratura ( quadrature ). Aquestes ultimes generen la cromaticitat del color. Els parametres I y Q son nomenats en relacio al metode de modulacio utilitzada para codificar el senyal portador. Els valors de RGB, se sumen per produir un unic senyal Y’ que representa la il·luminacio o brillantor general d'un punt en particular. El senyal I despres es crea en restar Y' del senyal blau dels valors RGB originals i despres Q es realitza restant el senyal Y' del vermell.

Espai HSV [ modifica ]

Es un espai cilindric, pero normalment associat a un con o con hexagonal, a causa que es un subconjunt visible de l'espai original amb valors valids de RGB.

• Tonalitat ( H ue): Es refereix a la frequencia dominant del color dins de l' espectre visible . Es la percepcio d'un tipus de color, normalment la que es distingeix en un arc iris, es a dir, es la sensacio humana d'acord amb la qual una area sembla similar a una altra o quan existeix un tipus de longitud d'ona dominant. Incrementa el seu valor mentre ens movem de manera antihoraria en el con, amb el vermell a l'angle 0.
• Saturacio ( S aturation): Es refereix a la quantitat del color o a la "puresa" d'aquest. Va d'un color "neutre" a un color mes viu (blau viu ? blau neutre). Tambe es pot considerar com la mescla d'un color amb blanc o gris.
• Valor ( V alue): Es la intensitat de llum d'un color. Dit d'una altra manera, es la quantitat de blanc o de negre que posseeix un color.

Percepcio del color [ modifica ]

En la retina de l'ull existeixen milions de cel·lules especialitzades a detectar les longituds d'ona procedents del nostre entorn. Aquestes cel·lules fotoreceptores, cons i bastonets , recullen part de l' espectre de llum solar i el transformen en impulsos electrics, que son enviats al cervell a traves dels nervis optics, essent aquests els encarregats de crear la sensacio del color.

Hi ha grups de cons especialitzats a detectar i processar un color determinat, essent diferent el total d'aquests dedicats a un color i a un altre. Per exemple, hi ha mes cel·lules especialitzades a treballar amb les longituds d'ona corresponents al vermell que a cap altre color, per la qual cosa quan l'entorn en que ens trobem ens envia massa vermell es produeix una saturacio d'informacio en el cervell d'aquest color, originant una sensacio d'irritacio en les persones.

Quan el sistema de cons i bastonets d'una persona no es el correcte es poden produir una serie d'irregularitats en l'apreciacio del color, igual que quan les parts del cervell encarregades de processar aquestes dades estan fetes malbe. Aquesta es l'explicacio de fenomens com el daltonisme . Una persona daltonica no aprecia les gammes de colors en la seva justa mesura, i confon els vermells amb els verds.

A causa que el proces d'identificacio de colors depen del cervell i del sistema ocular de cada persona en concret, podem mesurar amb tota exactitud la longitud d'ona d'un color determinat, pero el concepte del color produit per aquesta es totalment subjectiu, depenent de la persona en si. Dues persones diferents poden interpretar un color donat de forma diferent, i pot haver-hi tantes interpretacions d'un color com persones hi ha.

El mecanisme de mescla i produccio de colors produit per la reflexio de la llum sobre un cos no es el mateix al de l'obtencio de colors per mescla directa de raigs de llum.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Color
• Llista de colors HTML
• Llista de colors
• Teoria del proces oposat de la visio en color

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Teoria del color

• Consideraciones generales de la teoria cromatica Arxivat 2010-06-02 a Wayback Machine ., Matias Echenique (castella)
• Colores en los pigmentos y en la Luz Arxivat 2021-06-28 a Wayback Machine ., Alejandra Leon Castella (castella)
• La luz y sus propiedades: el Color d'Educaplus.org (castella)
• Un circulo cromatico interactivo Arxivat 2008-10-10 a Wayback Machine . (castella)
• Teoria del Color de Kueppers Arxivat 2008-02-09 a Wayback Machine . (castella)