La
teoria de l'eleccio o opcio publica
es una
teoria
economica i politica que tracta de lligar l'
economia
amb la
politica
a traves de l'
estat
, entes com la suma de
voluntats
individuals
, per saber quins son els factors que determinen quines son les politiques que tria l'estat d'entre les diferents opcions que a aquest se li presenten. Es divideix en ≪eleccio publica positiva≫, que estudia les
decisions
col·lectives o publiques dels agents politics, i en ≪economia politica constitucional≫, que preten desenvolupar un marc institucional que disminueixi el
poder politic
davant la
societat civil
.
Partint de l'
individualisme metodologic
, soste la
premissa
que el comportament dels
burocrates
i
politics
es maximitzador del
pressupost public
, ates que principalment tracten de satisfer els seus propis interessos, i despres cerquen el
benestar
social
. A mes, estudia les
eleccions
fora del
mercat
, es a dir, eleccions com a proces social que involucra els individus, independentment de la seva voluntat per prendre decisions col·lectives i publiques.
En general, estudia les "errades del govern" com una resposta davant d'aquells que sostenen que el
govern
ha d'intervenir davant de les denominades
fallades de mercat
; aixi, postula que l'evidencia assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o reduit pel benestar de la societat.
Desenvolupament
[
modifica
]
Segons un economista anomenat
James M. Buchanan
, era possible l'aplicacio i l'extensio de la
teoria economica
a les opcions politiques i governamentals, i estendre l'esmentada teoria a les decisions dels
ciutadans
als efectes de fer possible l'eleccio entre les diverses opcions existents al "mercat politic". L'esmentada
teoria
li va valer el
premi Nobel d'Economia
el
1986
.
A mes, i com a resultat de l'analisi abans esmentada, Buchanan va proposar que les decisions politiques, que son les realitzades pels estaments de l'Estat encarregats del gestionar l'aparell estatal, necessariament generen costos als particulars i a la
societat
en el seu conjunt. Aixi mateix, les decisions politiques no li costen a l'Estat com a tal, sino a tots els que es troben sota el domini de l'esmentat estat. El cost de la presa de
decisio
es convertiria, llavors, en un factor que influeix decididament en l'eficiencia i els efectes de la decisio politica.
Com a resultat de la constatacio referida en els paragrafs precedents, i donats que els Estats administren bens i fons, els quals per definicio son publics, ell creu que el poble hauria de tenir la possibilitat de recorrer a mecanismes previstos per la llei i d'obligatori compliment, que li permetessin de controlar i intervenir en les decisions dels actors publics.
Preten explicar, des del seu punt de vista personal, diversos fenomens politics i juridics que es donen en la
realitat
, la rao per la qual les normes juridiques constitucionals s'han d'elaborar de tal manera que permetin un adequat control del comportament de l'Estat per part de l'
electorat
i, a mes, entendre tambe perque l'esmentat control resulta indispensable.
El rol de la constitucio
[
modifica
]
En aquest ordre d'idees, son les
constitucions
dels Estats les encarregades de fer possible l'esmentat control. Aixo, que tambe sembla una
veritat
evident, no s'ha tingut en compte en la majoria dels paisos en els quals hi ha una norma constitucional mes o menys coherent.
I es que en realitat lluny de configurar i/o de regular adequadament mecanismes de fiscalitzacio entre electors i governs, les constitucions politiques de les diverses nacions elaboren unicament controls a l'interior de l'Estat, emparats en el concepte de
separacio de poders
, concepte que resulta ser un
pressupost
necessari, pero que no resulta ser suficient per conjurar la possibilitat d'un
regim autoritari
.
Comportament del funcionariat
[
modifica
]
Un cop aplicada l'analisi economica al comportament del
funcionari
public, l'autor conclou que aquest, com a esser
racional
, busca maximitzar la
utilitat
del seu carrec, es a dir, obtenir el maxim profit d'aquest. I, com a resultat d'aixo, quan el funcionari es un politic amb un carrec important, aquest buscara crear les condicions adequades per poder ser reelegit, aixi com per procurar elevar la quota de
poder
de la qual gaudeix.
A consequencia d'aixo, creo que pot deduir que l'Estat tendeix necessariament a elevar el poder material de que gaudeix i li sembla una
utopia
, considerar que l'
estat
podra controlar-se a si mateix de manera espontania, encara que hi hagi, en el seu interior, mecanismes de
fiscalitzacio
entre els organs que el componen.
Enllacos externs
[
modifica
]
