La teologia moral es el mandat i el compliment de la veu de la consciencia en el cor de cada esser huma , de la inspiracio de la naturalesa i, en definitiva (per als creients), ^[1] de la veu de Deu que es la Llei divina que fa que la relacio entre les persones humanes sigui la millor (per als creients) ^[1] " per assolir la gloria de Deu ". Es, dit d'una altra manera, la part de la Teologia que estudia les accions humanes d'acord amb la seva bondat o maldat, en la mesura que fa be al mon (com Gandhi o Mare Teresa de Calcuta o fa mal ).

Aquest es sens dubte, un tema molt controvertit. Hi ha molts corrents d'interpretacio on dificilment es troben punts comuns. El que si cal considerar es, que la societat no podria sobreviure en un entorn on cadascu fes el que troba correcte devant els seus propis ulls: Mentir o enganyar (o fer trampa), "acceptable mentre no siguis atrapat".

Sense fonament comu de veritats absolutes qualsevol cultura esdevindra feble i fragmentada. La teologia moral pot tenir molts absolutismes. La cultura postmoderna pot ser una cultura fragmentada sino reconeix les veritats absolutes, ni els valors morals absoluts. Un enteniment clar d'aquesta postura portaria a concloure que aquesta es la consequencia de la depravacio de les persones. Com al llibre dels Jutges capitol 21 verset 25 on lapidariament es declara :"... cadascu feia el que be li semblava ". ^[2]

Referencies [ modifica ]