La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Biblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistematica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Deu i de la que aquest mante amb l'Home, comprenent aixi tot el que es relaciona amb Deu, la Biblia i els proposits divins.

Es troba expressada, basicament, en quatre grans seccions: teologia sistematica , teologia biblica / teologia exegetica , teologia practica i teologia historica . Els teolegs cristians usen l' exegesi , l'analisi racional i els arguments per comprendre, explicar, provar, criticar i defensar el cristianisme .

La teologia tambe es pot utilitzar per certificar la veracitat del cristianisme, comparar-lo amb altres tradicions o religions, defensar-la de les critiques, corroborar reformes, propagar la fe o una varietat d'altres raons. La teologia cristiana va tenir molta influencia a l' Europa occidental fins a l' epoca moderna .

Perspectiva catolica [ modifica ]

L'Esglesia catolica defensa l'us de la teologia com una ciencia o estudi racional, pero sempre basada en l'obediencia a la fe , que estudia sistematicament i amb metode la Revelacio divina en la seva totalitat, que esta compilada en l'anomenada Tradicio . La Tradicio te una part oral i una part escrita que esta centrada en la Biblia. Les conclusions de la teologia fan evolucionar la comprensio i definicio de la doctrina catolica .

Els metodes usats, els topics estudiats i les seves disciplines son semblants a les altres teologies de les principals confessions cristianes , cosa que te molt a veure amb la seva base comuna. Pero la seva interpretacio de les veritats revelades i posterior definicio de les doctrines presenten diferencies en relacio als seus congeneres cristians, especialment en la questio de la veneracio dels sants i de la Mare de Deu , de la justificacio , de la infal·libilitat i primacia del Papa , de la nocio de 'veritable esglesia de Crist', de la composicio dels canons de la Biblia i de la validesa de la Tradicio oral.

Divisions de la teologia cristiana [ modifica ]

Moltes vegades, les variades disciplines teologiques i les seves respectives subdisciplines s'associen i s'engloben les unes amb les altres, interrelacionant-se, i sovint un tema o fins i tot un locus (area especifica d'estudi i reflexio) pot ser tractat en conjunt per diverses disciplines i subdisciplines. Per aquesta rao, entre elles hi ha una gran permeabilitat, intercanvi i interdisciplinarietat.

D'una manera resumida i general, la relacio entre les disciplines teologiques es dona de la seguent manera:

• La teologia exegetica , usant la tecnica de l' exegesi , analitza profundament la Biblia , els principis d'interpretacio son estudiats per l' hermeneutica biblica.
• La teologia biblica usa i organitza els resultats de la teologia exegetica i estudia tambe l'evolucio i el desenvolupament de la Revelacio progressiva de Deu a la humanitat, passant obviament per l' Antic Testament i el Nou Testament .
• Amb la trobada i el coneixement de les veritats revelades en la Biblia i, en el cas catolic , en altres fonts valides de la tradicio, tota aquesta veritat biblica es estudiada, reflectida, debatuda, explicada i posteriorment reunida en un gran sistema explicatiu unificat. Aquest treball esta reservat a la teologia sistematica .
• Les veritats, els principis i els dogmes explicats i estudiats per la teologia sistematica seran despres defensats per l' apologetica per davant de la societat , les heretgies , els ateus i les altres religions.
• Despres de l'estudi purament teoric, la teologia practica preten aplicar les conclusions teologiques al quotidia i tambe estudiar la manera com l' Esglesia comunica la seva fe i la seva veritat , aixi com les diferents accions de santificacio o d'una altra naturalesa de l'Esglesia al mon. En aquest context, la teologia moral te simultaniament aspectes sistematics i practics.
• Finalment, l'evolucio de la teologia al llarg dels temps i la historia del cristianisme son estudiades per la teologia historica , que dona especial importancia a la recepcio i comprensio de les veritats revelades i a l'evolucio en la formulacio de la doctrina al llarg de la historia. Aquesta teologia estudia tambe, per exemple, la patristica , l' escolastica i altres corrents i moviments teologics.

Llista de les disciplines i loci [ modifica ]

D'una manera mes concreta, la teologia cristiana es pot dividir en diverses disciplines i subdisciplines, que poden ser classificades i ordenades de manera diferent a la d'aquesta llista:

• Estudis biblics :
  • Teologia exegetica .
  • Hermeneutica biblica .
  • Teologia biblica .
• Teologia sistematica , que, almenys en la perspectiva catolica, pot ser dividida en dues branques principals: la teologia dogmatica , que estudia sistematicament el conjunt dels dogmes i de les veritats fonamentals revelades per Deu, a les quals es deu, en primer lloc, o assentiment de la fe , i la teologia moral , que s'ocupa de l'estudi sistematic dels principis eticomorals subjacents a les veritats revelades per Deu , aixi com a la seva aplicacio posterior en la vida quotidiana del creient i de l'Esglesia. Sovint, la teologia moral esta intimament associada a la teologia practica . Aquesta teologia engloba diverses arees d'estudi, com ara:
  • Prolegomens , que introdueix els principis primaris, basics i fonamentals de la teologia.
  • Teontologia , que tracta de l'estudi de Deu i, especificament, de la nocio de Deu Pare .
  • Cristologia , que estudia la vida, la missio, la naturalesa i relacio de Crist amb Deu i la humanitat.
  • Pneumatologia , que estudia l' Esperit Sant .
  • Antropologia teologica , que estudia la realitat de l'esser huma des del punt de vista teologic.
  • Soteriologia , que estudia la salvacio , especialment la nocio de justificacio i de santedat .
  • Eclesiologia , que estudia els multiples aspectes i facetes de l' Esglesia . De vegades, l'eclesiologia esta tambe associada a la teologia practica .
  • Escatologia , que estudia la fi del mon i el desti de l'Home.
  • Teologia dels sagraments (o teologia sacramental), que estudia els sagraments .
  • Hamartologia (del grec hamartia : pecat), que estudia les nocions de ' pecat' i ' mal' .
  • Angeologia , que estudia els angels i la seva missio.
  • Demonologia , que estudia els dimonis , particularment Satanas .
  • Mariologia , que es l'estudi teologic sobre la Mare de Deu .
• Teologia especulativa , que intenta penetrar mes encara en el misteri contingut en les veritats revelades, pero no desitjant anar mes enlla d'elles. Preten mostrar " la seva intel·ligibilitat i la connexio entre elles, amb l'ajuda de les ciencies dites profanes o naturals ".
• Teologia practica , que pot dividir-se en:
  • Teologia liturgica , que estudia els multiples ritus o actes d'adoracio i culte de l'Esglesia en les seves diferents expressions - la liturgia ; ^{[Nota 1]}
  • Teologia de Dret Canonic , que estudia el poder de l'Esglesia de legislar com a societat jerarquitzada i instituida per Jesus ( dret canonic ); la teologia de Dret Canonic esta mes relacionada amb l' esglesia catolica , que es una de les Esglesies cristianes mes jerarquitzades.
  • teologia pastoral , que te cura de l'aplicacio i practica dels ensenyaments teologics en l'accio pastoral de l'Esglesia i a la vida quotidiana de cada creient, inclosa la seva formacio.
  • Teologia espiritual , que estudia el cami de configuracio de la personalitat humana fins a aconseguir la santedat i, fins i tot, la perfeccio . Aquesta teologia engloba la teologia ascetica i la teologia mistica . La teologia espiritual es de vegades associada amb la teologia especulativa i fins i tot amb la teologia sistematica .
• Apologetica , que s'associa de vegades amb la teologia sistematica.
• Teologia historica .

Notes [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Teologia de l'alliberament

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Teologia cristiana