De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
cartilag
o
teixit cartilaginos
[1]
(dit popularment ≪tendrum≫) es una varietat del
teixit conjuntiu
, que esta format per cel·lules i
matriu extracel·lular
. Les caracteristiques mes essencials d'aquesta varietat son una matriu extracel·lular solida i
cel·lules
allotjades en llacunes.
Es un teixit flexible i que te una bona resistencia a la compressio. Es
avascular
i no te
innervacio
. La seva funcio es la de sustentacio (com a teixit conjuntiu que es), i la de permetre un moviment gairebe lliure de friccio. Te el seu origen en el
mesenquima
.
El cartilag part en origen del
mesenquima
. Les cel·lules mesenquimatiques es transformen en
condroblasts
, condensant-se en una regio anomenada
centre de condrificacio
. Aqui es on es comenca a sintetitzar la matriu cartilaginosa. D'aquesta forma les cel·lules es van distanciant mes i mes a causa de l'existencia d'aquesta matriu cartilaginosa, i queden allotjades en llacunes, una de les caracteristiques basiques d'aquest teixit.
Una vegada queden allotjades en aquestes llacunes, els condroblasts passen a denominar-se condrocits. El mesenquima periferic es transforma, tanmateix, en el pericondri.
Una vegada formada la placa cartilaginosa, aquesta segueix creixent. Els condroblasts mantenen la seva capacitat de divisio. Al dividir-se formen els grups isogenics. Succeeix que al sintetitzar menys components de matriu els condrocits, aquests quedaran menys distants els uns dels altres, i formaran grups isogenics. Aquests grups son fonamentals per al creixement intersticial de la placa de cartilag.
