Objectes teixits prehistorics: - 1 cistella de vimet; - 2 estora teixida; - 3 xarxa de pesca de fils; - 4 trenat de pescador; - 5 drap de lli; - 6 cordes i cordams; - 7 fus de cargol; 8 eix i volant d'inercia.
La
teixidura
o
tissatge
es el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir
teles
a partir de
fils
naturals o sintetics. El proces de la
teixidura
pot ser de dos tipus:
artesanal
i
industrial
. Per al tissatge hi ha un conjunt de fils disposats, longitudinalment -en el sentit de la llargaria de la peca teixida paral·lela al voraviu- anomenats
ordit
, amb uns altres fils que es passen en sentit transversal constitueixen la
trama
. El tissatge es un proces pel qual es va passant el fil de la
trama
, creuant-hi els fils de l'ordit per la part externa de la trama, cada cop que passa la llancadora d'un costat a l'altra. Aixi, s'aconsegueix finalment, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix, la tela. Aixi, s'aconsegueix finalment el
teixit
, amb aquest encreuament de la trama volant i l'ordit fix.
[1]
A l'
edat mitjana
, els teixidors s'agruparen en
confraries
o col·legis professionals, que habitualment estaven separats segons si treballaven la
llana
o el
lli
.
[2]
A
Mallorca
, l'ofici de teixidor era un dels mes nombrosos dels
menestrals
, i per aixo els seus col·legis eren dels mes importants. El col·legi dels teixidors de llana, inicialment unit al dels
flassaders
(que formaren el seu col·legi propi el 1395), era de gran antiguitat, i les
ordinacions
mes antigues que es coneixen son del 1391. Veneraven com a patrons
sant Sever
i
sant Lleonard
(
en
) (
6 novembre
), teixidors segons la tradicio, a l'
esglesia del Carme
, i tenien la sala del col·legi a la
placa del Mercat
, a la cantonada del carrer de Can Danus. El seu escut era una
aguila
sobre dos escuts amb els
Quatre Pals
. El 1636, els teixidors de llana de
Llucmajor
s'escindiren dels de la ciutat, i en altres pobles tambe tenien col·legis propis, units al dels teixidors de lli.
[3]
El col·legi dels teixidors de lli de Mallorca, per la seva banda, es mes recent, i les seves ordinacions mes antigues son de 1473. Veneraven la
Mare de Deu de l'Esperanca
a l'esglesia del Sant Esperit (avui
de Sant Felip Neri
), on feren construir una capella el 1451 mantenguda pel col·legi, i la sala la tenien al
carrer d'en Morei
, devora la
Impremta Guasp
. El seu escut era una
aguila
sobre una pinta de teler. Pel que fa a la
Part Forana
, eren habituals les dissensions amb els teixidors de la ciutat, que es reunien habitualment per defensar els seus drets. Els teixidors de lli d'
Arta
formaren el seu propi col·legi el 1712 sota la proteccio de
l'Assumpcio
, i els de
Porreres
veneraven
santa Anna
.
[4]
El proces artesanal inclou el teixit a ma, simplement creuant els
fils
amb la ma nua, usat, per exemple, en els pobles primitius per teixir roba com si fos una cistella; i el teler primitiu: Creuant els fils (trama i ordit) mitjancant una llancadora manejada a ma. El proces industrial s'usa el
teler mecanic
i el
teler de Jacquard
.
- Plana: Amb telers d'ordit i trama (
gavardina
,
sarja
,
seti
,
tweed
,
tafeta
,
drap
,
denim
,
pana
)
- De Punt (
Jersei
,
interlock
,
Morley
,
pique
)
- Teixit en
teler de Jacquard
(no te limits en el disseny)
- No teixits
(
buata
,
entretela
,
panolensi
,
feltre
)