Teferi Benti

Nom original	(am) ??? ???
Biografia
Naixement	11 octubre 1921 Addis Abeba (Imperi d'Etiopia)
Mort	3 febrer 1977 (55 anys) Addis Abeba (Derg)
Causa de mort	Execucio extrajudicial
President d'Etiopia 28 novembre 1974 ? 3 febrer 1977 ←  Mengistu Haile Mariam ? Mengistu Haile Mariam  →
Dades personals
Religio	Cristianisme
Activitat
Ocupacio	politic , militar
Activitat	1941  ?  1977
Partit	independent
Carrera militar
Branca militar	Forces de Defensa Nacional Etiops
Rang militar	general
Conflicte	Segona Guerra Italoetiop i Guerra d'Independencia d'Eritrea
Participa en
17 novembre 1974	November 1974 Ethiopian coup d'etat (en)

El Brigadier General Teferi Benti o Tafari Benti ( Addis Abeba , 1921 ? 3 de febrer de 1977 ) fou cap d'Estat d' Etiopia ( 28 de novembre de 1974 - 3 de febrer de 1977) i president del Derg , la junta militar que governava el pais. El seu titol oficial era President del Consell Administratiu Militar Provisional.

Vida [ modifica ]

Tafari Benti va neixer prop d' Addis Abeba . Es va unir a l'exercit etiopic a l'edat de 20 anys, Es va graduar a l'Academia Militar d'Holetta, i va servir a la Segona, Tercera i Quarta Divisions. ^[1] El 17 de novembre de 1974 el tinent General Aman Andom , president d'Etiopia, va renunciar a tots els seus carrecs i se'n va anar a casa, passant a la presidencia provisional al tinent coronel Mengistu Haile Mariam . Andom va intentar mobilitzar als seus suports a la tercera divisio pero Mengistu, mes llest, va interceptar els seus missatges i va enviar tropes a casa del general per detenir-lo la vesprada del 23 de novembre de 1974; en l'intercanvi de trets Andom va morir (algunes informacions diuen que es va suicidar). ^[2] El dia 28 el Derg es reunia i nomenava president al general Teferi Benti, que aleshores era brigadier general a la Quarta Divisio estacionada a Asmara.

Durant el seu govern Teferi Benti es presentava com la cara publica de la junta militar de govern. Segons M. i D. Ottaways, mentre al principi era "un personatge neutral i una figura impotent", al final "era massa neutral, per parlar suaument, i massa reservat per ser la cara publica de la revolucio." ^[1] Tanmateix, segons Rene LaFort, Benti va oferir algunes pistes que donava suport als oposats a Mengistu. Una d'aquestes pistes era el juliol de 1975, quan en un discurs public feia obertures als grups civil d'esquerra que incloien el Partit Revolucionari Popular Etiop (EPRP) i el MEISON proposant un front unit "de totes les forces que rebutjaven l' antic regim , construit des de la base, es a dir des de les organitzacions de masses nascudes de les grans reformes"; LaFort assenyala que aquesta era "una estrategia a la qual Mengistu Haile Mariam i els seus seguidors s'oposaven i es continuarien oposant mes i mes decididament." Repetia aquest missatge en un discurs en el primer aniversari de la deposicio d'Emperor Haile Selassie. ^[3]

Durant els seguents mesos, segons LaFort, el Derg es dividia sobre objectius irreconciliables: "Com es podria reforcar l'autoritat del Comite mentre s'evitaven els perills d'autoritarisme, i com es podrien mantenir els principis de col·legialitat i al mateix temps es buscava el maxim benefici d'una concentracio de poder?" I darrere aixo la divisio era preocupacio al poder creixent de Mengistu. Per acabar amb aquesta divisio, el Derg va establir un comite presidit pel capita Mogus Wolde Mikael per reformar l'estructura del Derg. Despres de nou setmanes que LaFort descriu com "negociacions internes actives", el 29 de desembre de 1976 Tafari feia un discurs, anunciant que el Derg s'havia reestructurat. La reorganitzacio limitava els poders de Mengistu i enviava els seus seguidors fora de la capital a posicions al camp; d'altra banda, dos dels arquitectes clau d'aquesta reforma, el capita Mogus i el capita Almayahu Haile, rebien posicions poderoses. Els seus enemics havien pensat que havien retallat les ales de Mengistu i l'havien apartat com a amenaca. ^[4] Tafari Bente va anar fins i tot mes lluny i, flanquejat pels capitans Mogus i Almayahu, criticava la manca d'un partit d'avantguarda en paraules que LaFort interpreta com una condemna de la guerra entre el MEISON i el EPRP que era politicament injustificable, i que hauria de romandre en qualsevol cas limitada als civils de l'esquerra sense que l'exercit intervingues de cap manera.". ^[5]

Mort [ modifica ]

Malgrat aquest contratemps aparent, Mengistu demostrava que era molt mes enginyos que cap dels seus adversaris, i mes llest dels que aquestos es creien. L'esclat va passar el 3 de febrer de 1977 , quan un intercanvi de trets es va produir durant una reunio del Comite Executiu del Derg (sembla que Mengistu els va preparar un parany en aquesta trobada). Aquesta reunio va acabar amb les morts no nomes de Tafari Benti i els dos capitans, sino tambe de quatre altres membres Derg que havien estat oposat a Mengistu - el tinent coronel Asrat Desta , el tinent coronel Heruy Haile Selassie, el capita Tefera Denke, i el caporal Haile Belay - aixi com un membre de Derg que donava suport a Mengistu, el tinent coronel Daniel Asfaw, i un civil, Senay Likke. Ottaways, que escriu poc de temps despres de l'incident, fa constar que "precisament com i qui va comencar el tiroteig fou un tipic misteri dels del Derg . ^[6] Rene LaFort relaciona una de les moltes histories en circulacio a l'epoca, on "Mengistu simplement va convertir en el seu avantatge un tiroteig comencat per algu altre". Un cert nombre de membres Derg, incloent-hi Mengistu, s'havien trobat aquell mati per parlar d'un document que descrivia la pau de classe que Tafari Bente havia presentat publicament i al que donava suport, i despres d'hores de discutir, era clar que hi havia un impase . Mengistu llavors va demanar a Tafari assistir a la reunio a la tarde, i es va trobar amb el President del Derg fora i li va dir a Mengistu que no hi havia res per parlar; en la discussio un soldat de la faccio anti-Mengistu va comencar a disparar, i els guardaespatlles de Mengistu obriren foc, matant a Tafari instantaniament i ferint de mort a Senay Likke; Mengistu llavors va agafar la metralladora de 12.7 del vehicle armat que havia deixat fora de l'espai de reunio i va ruixar el corredor i entrada a aquest espai, massacrant els altres oficials. ^[7] El professor etiopic Bahru Zewde, encara que l'escriptura per damunt 20 anys mes tard arriba fisicament molt mes propera a l'escena, i manifesta que simplement els morts es recollien immediatament i breument disparava.". ^[8]

Poc despres, Radio Etiopia emetia un comunicat en el que Mengistu acusava a Tafari i els seus socis havien mort per ser seguidors secrets del Partit Revolucionari Popular Etiop (EPRP). Mengistu afirmava que havia descobert un pla mestre de 47 pagines en possessio de Tafari, que detallava com l'EPRP reemplacaria el "socialisme cientific" del Derg. ^[9]

Referencies [ modifica ]