한국   대만   중국   일본 
Teatro Carlo Felice - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Teatro Carlo Felice

(S'ha redirigit des de: Teatre Carlo Felice )
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatro Carlo Felice
Vista nocturna
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
Tipus Teatre d'opera i teatre Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte Carlo Barabino Modifica el valor a Wikidata
Construccio 1826 Modifica el valor a Wikidata
Obertura 1828 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
decada del 1820 Architectural design competition for Teatro Carlo Felice (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Genova (Italia) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Piazza De Ferrari 4, Genova (GE) Modifica el valor a Wikidata
Map
  44° 24′ 28″ N, 8° 56′ 06″ E  /  44.40790527°N , 8.93512929°E  / 44.40790527; 8.93512929
Format per Galleria Giuseppe Siri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni monumental d'Italia
Planol
Modifica el valor a Wikidata
Lloc web operacarlofelicegenova.it Modifica el valor a Wikidata
Vista del Teatre Carlo Felice a la placa Ferrari

El Teatro Carlo Felice es la principal sala d'opera de Genova , Italia , utilitzat per a les actuacions d' opera , ballet , musica orquestral , i recitals . Es troba a la placa De Ferrari.

Historia [ modifica ]

La sala porta el nom de duc Carles Felix (Carlo Felice) i data del 24 de desembre de 1824, quan l'excel·lentissim departament de teatre va ser establert. El 31 de gener de 1825, l'arquitecte local, Carlo Barabino , va presentar el seu disseny per a la casa de l'opera que es construiria en la seu e l'esglesia de San Domenico. Els frares dominicans es van traslladar fora d'ella i la primera pedra del nou edifici es va col·locar el 19 de marc de 1826. L'obra inaugural va ser l'opera de Bellini Bianca e Fernando que va tenir lloc el 7 d'abril de 1828, encara que l'estructura i decoracio no estaven acabats. L'auditori dona cabuda a una audiencia a la ratlla de 2.500 en cinc nivells -cadascun amb 33 compartiments-, a la part superior es troba una galeria. L'acustica es considera entre els millors de l'epoca.

Des de 1853 i durant quasi quaranta anys, Verdi va tenir forts vincles professionals amb el Teatre Carlo Felice. El 1892, Genova va commemorar el 400 aniversari de Colom i la descoberta d'America i per celebrar l'ocasio, el teatre Carlo Felice va ser modificat i redecorat amb un cost de 420.000 lires. Verdi va ser elegit per compondre una opera per a l'ocasio, pero ell va declinar l'honor, amb l'excusa que era massa vell.

Modificacions i reconstruccions [ modifica ]

La sala es va modificar diverses vegades durant els anys 1859-1934, i es va mantenir indemne fins al 9 de febrer de 1941, quan els trets d'un vaixell de guerra britanic van afectar el sostre, deixant un gran forat a cel obert i destruint el sostre de l'auditori que havia estat un exemple unic de l'extravagancia del segle  xix , estant la seva principal caracteristica un ampli cercle d'angels, querubins i d'altres criatures alades brillantment pintades en alt relleu sobre el sostre.

Interior del teatre.

L'edifici va patir nous danys el 5 d'agost de 1943, quan bombes de la Segona Guerra Mundial van iniciar un incendi que va destruir el backstage incloent tots els paisatges i els accessoris de fusta, pero sense afectar l'auditori principal. Lamentablement mes danys van ser causats pels saquejadors, que van espoliar a la part posterior del teatre de totes les desferres de metall que podien. Finalment, un atac aeri al setembre de 1944 va causar la destruccio de la part frontal del teatre deixant practicament solament les parets exteriors i els passadissos darrere les files de llotges intactes. Plans de reconstruccio es van iniciar immediatament despres de la guerra. El primer disseny de Paolo Antonio Chessa (1951) va ser rebutjat, i el segon per Carlo Scarpa va ser aprovat el 1977, la seva prematura mort li va impedir fer-ho. Aldo Rossi va ser qui va realitzar la reconstruccio que veiem avui, en el que parts de la facana original s'ha recreat, pero l'interior es completament modern. La sala va reobrir oficialment al juny de 1991, amb la composicio d'un salo principal amb 2.000 seients i un petit auditori de fins a 200 seients.

Estrenes absolutes al teatre [ modifica ]

  • 1828: Alina, regina di Golconda , melodrama de Gaetano Donizetti , llibret de Felice Romani
  • 1828: segona versio de Bianca e Fernando , opera de Vincenzo Bellini amb llibret de Domenico Gilardoni revisat per Felice Romani, estrenada primer a Napols en 1826
  • 1828: Colombo , melodramma serio de Francesco Morlacchi amb llibret de F. Romani
  • 1832: segona versio de Gabriella di Vergy , drama tragic de Saverio Mercadante amb llibret d' Andrea Leone Tottola estrenada en 1828 a Lisboa
  • 1832: segona versio d' Ipermestra , drama heroic de Saverio Mercadante, amb llibretista desconegut, estrenat a Lisboa en 1828
  • 1834: nova versio d' Il diluvio universale , opera seriosa de Gaetano Donizetti , llibret de Domenico Gilardoni
  • 1840: Cristina di Svezia , opera d' Alessandro Nini
  • 1840: Gildippe ed Odoardo , melodrama d' Otto Nicolai amb llibret de Temistocle Solera
  • 1841: Il trionfo delle donne , opera de Pietro Raimondi
  • 1842: Virginia , opera d'Alessandro Nini
  • 1843: Hernani , accio lirica d' Alberto Mazzucato amb llibret de Domenico Bancalari
  • 1846: Malek Adhel , melodrama de Giuseppe Poniatowski amb llibret de Domenico Bancalari
  • 1850: Amori e trappole d' Antonio Cagnoni , melodramma giocoso amb llibret de Felice Romani
  • 1853: versio revisada de Le precauzioni, ossia Il carnevale di Venezia , opera bufa d' Errico Petrella amb llibret de Marco D'Arienzo estrenada a Napols en 1851
  • 1854: Don Carlo , opera de Serafino De Ferrari amb llibret de Giovanni Penacchi , revisada com a Filippo II amb nou llibret de Raffaele Berninzone (1856)
  • 1856: Le figlie di don Liborio , opera bufa d'Antonio Cagnoni amb llibret de Francesco Guidi
  • 1859: Il menestrello de Serafino De Ferrari, llibret de Raffaele Berninzone
  • 1864: Il cadetto di Guascogna de Serafino De Ferrari, llibret de Raffaele Berninzone
  • 1865: Amleto , tragedia lirica de Franco Faccio i llibret d' Arrigo Boito
  • 1870: Un capriccio di donna , melodramma serio d'Antonio Cagnoni amb llibret d' Antonio Ghislanzoni
  • 1871: Papa Martin , opera bufa d'Antonio Cagnoni, llibret d'Antonio Ghislanzoni)
  • 1874: Salvator Rosa , drama liric de Carlos Gomes amb llibret d'Antonio Ghislanzoni
  • 1892: Cristoforo Colombo , drama liric d' Alberto Franchetti amb llibret de Luigi Illica
  • 1905: Mose , poema dramatic de Giacomo Orefice amb llibret d'Angiolo Orvieto
  • 1908: Eidelberga mia! , opera d' Ubaldo Pacchierotti amb llibret de W. Meyer-Forster i d'Alberto Colantuoni
  • 1909: Una novella di Boccaccio , opera de Domenico Monleone
  • 1909: Il principe di Zilah , drama liric de Franco Alfano amb llibret de Luigi Illica
  • 1910: Alba eroica de Domenico Monleone
  • 1910: Tzigana , opera seria de Franco Leoni amb llibret de Paul Ferrier, traduit per Ettore Moschino
  • 1916: Goffredo Mameli (Alba Italica) , accio historica de Ruggiero Leoncavallo amb llibret de Leoncavallo i Gualtiero Belvederi
  • 1924: Sandha , opera de Felice Lattuada
  • 1926: Fauvette de Domenico Monleone
  • 1928: Scheggio Campana de Domenico Monleone
  • 1928: La danza del globo , opereta de Virgilio Ranzato
  • 1933: La sveglia d'una notte, ossia La ronda di notte del Rembrant de Domenico Monleone
  • 1934: Le astuzie di Bertoldo , opera de Luigi Ferrari Trecate amb llibret de C. Zangarini i O. Lucarini
  • 1936: Giulio Cesare , drama musical de Gian Francesco Malipiero , amb llibret del mateix Malipiero
  • 1938: La caverna di Salamanca , opera de Felice Lattuada amb llibret de Valentino Piccoli
  • 1940: L'intrusa , drama de Guido Pannain , llibret de Maurice Maeterlinck traduit per Romualdo Giani
  • 1941: Lo stendardo di San Giorgio , melodrama de Marco Peragallo amb llibret de Giovacchino Forzano
  • 1967: Vassiliev , opera amb musica i llibret de Luciano Chailly
  • 1985: Pinocchio , opera de Marco Tutino , llibret de Linda Brunetta.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Teatro Carlo Felice