Vista del Teatre Carlo Felice a la placa Ferrari
El
Teatro Carlo Felice
es la principal sala d'opera de
Genova
,
Italia
, utilitzat per a les actuacions d'
opera
,
ballet
,
musica orquestral
, i
recitals
. Es troba a la placa De Ferrari.
La sala porta el nom de duc
Carles Felix
(Carlo Felice) i data del 24 de desembre de 1824, quan l'excel·lentissim departament de teatre va ser establert. El 31 de gener de 1825, l'arquitecte local,
Carlo Barabino
, va presentar el seu disseny per a la casa de l'opera que es construiria en la seu e l'esglesia de San Domenico. Els frares dominicans es van traslladar fora d'ella i la primera pedra del nou edifici es va col·locar el 19 de marc de 1826. L'obra inaugural va ser l'opera de
Bellini
Bianca e Fernando
que va tenir lloc el 7 d'abril de 1828, encara que l'estructura i decoracio no estaven acabats. L'auditori dona cabuda a una audiencia a la ratlla de 2.500 en cinc nivells -cadascun amb 33 compartiments-, a la part superior es troba una galeria. L'acustica es considera entre els millors de l'epoca.
Des de 1853 i durant quasi quaranta anys,
Verdi
va tenir forts vincles professionals amb el Teatre Carlo Felice. El 1892, Genova va commemorar el 400 aniversari de Colom i la descoberta d'America i per celebrar l'ocasio, el teatre Carlo Felice va ser modificat i redecorat amb un cost de 420.000 lires. Verdi va ser elegit per compondre una opera per a l'ocasio, pero ell va declinar l'honor, amb l'excusa que era massa vell.
Modificacions i reconstruccions
[
modifica
]
La sala es va modificar diverses vegades durant els anys 1859-1934, i es va mantenir indemne fins al 9 de febrer de 1941, quan els trets d'un vaixell de guerra britanic van afectar el sostre, deixant un gran forat a cel obert i destruint el sostre de l'auditori que havia estat un exemple unic de l'extravagancia del segle
xix
, estant la seva principal caracteristica un ampli cercle d'angels, querubins i d'altres criatures alades brillantment pintades en alt relleu sobre el sostre.
Interior del teatre.
L'edifici va patir nous danys el 5 d'agost de 1943, quan bombes de la
Segona Guerra Mundial
van iniciar un incendi que va destruir el
backstage
incloent tots els paisatges i els accessoris de fusta, pero sense afectar l'auditori principal. Lamentablement mes danys van ser causats pels saquejadors, que van espoliar a la part posterior del teatre de totes les desferres de metall que podien. Finalment, un atac aeri al setembre de 1944 va causar la destruccio de la part frontal del teatre deixant practicament solament les parets exteriors i els passadissos darrere les files de llotges intactes. Plans de reconstruccio es van iniciar immediatament despres de la guerra. El primer disseny de Paolo Antonio Chessa (1951) va ser rebutjat, i el segon per Carlo Scarpa va ser aprovat el 1977, la seva prematura mort li va impedir fer-ho. Aldo Rossi va ser qui va realitzar la reconstruccio que veiem avui, en el que parts de la facana original s'ha recreat, pero l'interior es completament modern. La sala va reobrir oficialment al juny de 1991, amb la composicio d'un salo principal amb 2.000 seients i un petit auditori de fins a 200 seients.
Estrenes absolutes al teatre
[
modifica
]
- 1828:
Alina, regina di Golconda
, melodrama de
Gaetano Donizetti
, llibret de
Felice Romani
- 1828: segona versio de
Bianca e Fernando
, opera de
Vincenzo Bellini
amb llibret de Domenico Gilardoni revisat per Felice Romani, estrenada primer a Napols en 1826
- 1828:
Colombo
,
melodramma serio
de
Francesco Morlacchi
amb llibret de F. Romani
- 1832: segona versio de
Gabriella di Vergy
, drama tragic de
Saverio Mercadante
amb llibret d'
Andrea Leone Tottola
estrenada en 1828 a Lisboa
- 1832: segona versio d'
Ipermestra
, drama heroic de Saverio Mercadante, amb llibretista desconegut, estrenat a Lisboa en 1828
- 1834: nova versio d'
Il diluvio universale
, opera seriosa de
Gaetano Donizetti
, llibret de Domenico Gilardoni
- 1840:
Cristina di Svezia
, opera d'
Alessandro Nini
- 1840:
Gildippe ed Odoardo
, melodrama d'
Otto Nicolai
amb llibret de
Temistocle Solera
- 1841:
Il trionfo delle donne
, opera de
Pietro Raimondi
- 1842:
Virginia
, opera d'Alessandro Nini
- 1843:
Hernani
, accio lirica d'
Alberto Mazzucato
amb llibret de Domenico Bancalari
- 1846:
Malek Adhel
, melodrama de
Giuseppe Poniatowski
amb llibret de Domenico Bancalari
- 1850:
Amori e trappole
d'
Antonio Cagnoni
,
melodramma giocoso
amb llibret de
Felice Romani
- 1853: versio revisada de
Le precauzioni, ossia Il carnevale di Venezia
, opera bufa d'
Errico Petrella
amb llibret de
Marco D'Arienzo
estrenada a Napols en 1851
- 1854:
Don Carlo
, opera de
Serafino De Ferrari
amb llibret de
Giovanni Penacchi
, revisada com a
Filippo II
amb nou llibret de Raffaele Berninzone (1856)
- 1856:
Le figlie di don Liborio
, opera bufa d'Antonio Cagnoni amb llibret de
Francesco Guidi
- 1859:
Il menestrello
de Serafino De Ferrari, llibret de Raffaele Berninzone
- 1864:
Il cadetto di Guascogna
de Serafino De Ferrari, llibret de Raffaele Berninzone
- 1865:
Amleto
, tragedia lirica de
Franco Faccio
i llibret d'
Arrigo Boito
- 1870:
Un capriccio di donna
,
melodramma serio
d'Antonio Cagnoni amb llibret d'
Antonio Ghislanzoni
- 1871:
Papa Martin
, opera bufa d'Antonio Cagnoni, llibret d'Antonio Ghislanzoni)
- 1874:
Salvator Rosa
, drama liric de
Carlos Gomes
amb llibret d'Antonio Ghislanzoni
- 1892:
Cristoforo Colombo
, drama liric d'
Alberto Franchetti
amb llibret de
Luigi Illica
- 1905:
Mose
, poema dramatic de
Giacomo Orefice
amb llibret d'Angiolo Orvieto
- 1908:
Eidelberga mia!
, opera d'
Ubaldo Pacchierotti
amb llibret de W. Meyer-Forster i d'Alberto Colantuoni
- 1909:
Una novella di Boccaccio
, opera de
Domenico Monleone
- 1909:
Il principe di Zilah
, drama liric de
Franco Alfano
amb llibret de Luigi Illica
- 1910:
Alba eroica
de Domenico Monleone
- 1910:
Tzigana
, opera seria de
Franco Leoni
amb llibret de Paul Ferrier, traduit per Ettore Moschino
- 1916:
Goffredo Mameli (Alba Italica)
, accio historica de
Ruggiero Leoncavallo
amb llibret de Leoncavallo i Gualtiero Belvederi
- 1924:
Sandha
, opera de
Felice Lattuada
- 1926:
Fauvette
de Domenico Monleone
- 1928:
Scheggio Campana
de Domenico Monleone
- 1928:
La danza del globo
, opereta de
Virgilio Ranzato
- 1933:
La sveglia d'una notte, ossia La ronda di notte del Rembrant
de Domenico Monleone
- 1934:
Le astuzie di Bertoldo
, opera de
Luigi Ferrari Trecate
amb llibret de C. Zangarini i O. Lucarini
- 1936:
Giulio Cesare
, drama musical de
Gian Francesco Malipiero
, amb llibret del mateix Malipiero
- 1938:
La caverna di Salamanca
, opera de Felice Lattuada amb llibret de Valentino Piccoli
- 1940:
L'intrusa
, drama de
Guido Pannain
, llibret de
Maurice Maeterlinck
traduit per Romualdo Giani
- 1941:
Lo stendardo di San Giorgio
, melodrama de
Marco Peragallo
amb llibret de
Giovacchino Forzano
- 1967:
Vassiliev
, opera amb musica i llibret de
Luciano Chailly
- 1985:
Pinocchio
, opera de
Marco Tutino
, llibret de Linda Brunetta.
Enllacos externs
[
modifica
]