El creixement de la poblacio es la variacio en el nombre d'individus d'una poblacio d'essers vius en un determinat periode, usualment un any, com a resultat del balanc entre naixements i morts, aixi com del balanc entre immigrants i emigrants. Sovint s'expressa en taxes que poden ser positiva o negativa. Te utilitat en demografia , ciencies socials i ecologia . El creixement vegetatiu (tambe anomenat creixement natural ) es la diferencia anual entre el nombre de nascuts i el de morts en una poblacio determinada. Si hi predominen les defuncions, la poblacio disminueix, si no, la poblacio augmenta. ^[1] El creixement real d'una poblacio esta format pel creixement natural o vegetatiu pero tenint en compte les migracions . Formula:

${\displaystyle CreixementReal={\frac {(Naixements+ImmigracionsDefinitives)-(Defuncions+Emigracionsdefinitives)}{Habitants_{x}}}\times 100}$

Historia [ modifica ]

La poblacio mundial ha anat augmentant continuament des del final de la Pesta Negra , cap a l'any 1350. ^[2] La poblacio va comencar a creixer rapidament al mon occidental durant la revolucio industrial . L'augment mes significatiu de la poblacio mundial s'ha produit des dels anys cinquanta, principalment a causa dels avencos medics i l'augment de la productivitat agricola .

Proces d'haver [ modifica ]

Degut al seu impacte dramatic en la capacitat humana de conrear aliments, el proces de Haber va servir com a "detonador de l'explosio de la poblacio", permetent a la poblacio global passar d'1.600 milions el 1900 a 7.700 milions al novembre del 2018. ^[3]

Hipotesis de Thomas McKeown [ modifica ]

Algunes de les raons de la "evolucio moderna de la poblacio" ^[4] van ser especialment investigats pel cientific britanic sanitari Thomas McKeown (1912-1988). En les seves publicacions, McKeown va desafiar quatre teories sobre el creixement de la poblacio:

1. McKeown va afirmar que el creixement de la poblacio occidental, sobretot en alca durant el segle  xix , no va ser tant causat per un augment de la fertilitat , sino en gran part per una disminucio de la mortalitat particularment de la mortalitat infantil . ^{[5] [6]}
2. La declinacio de la mortalitat es podria atribuir en gran manera a l'augment del nivell de vida, pel qual McKeown va posar l'emfasi en la millora de l'estat nutritiu.
3. La seva idea mes controvertida, almenys la seva idea mes disputada, va ser que va posar en dubte l'eficacia de les mesures de salut publica, incloses les reformes sanitaries, la vacunacio i la quarantena. ^[7]
4. Les disputes a vegades ferotges que va provocar la seva publicacio al voltant de la "tesi de McKeown", han eclipsat el seu argument mes important i en gran manera desconcertat segons el qual les mesures de medicina curativa van tenir poc paper en la disminucio de la mortalitat, no nomes abans de mitjan segle  xx . ^[5] pero tambe fins ben entrat el segle  xx . ^[8]

Tot i que la tesi de McKeown ha estat molt disputada, estudis recents han confirmat el valor de les seves idees. ^[9] La seva tasca es fonamental per a l'actualitat pensant en el creixement de la poblacio, el control de la natalitat, la salut publica i l'atencio medica. McKeown va tenir una gran influencia en molts investigadors de la poblacio, com ara economistes de la salut i guanyadors del premi Nobel Robert W. Fogel (1993) i Angus Deaton (2015). Aquest ultim considerava a McKeown com "el fundador de la medicina social ". ^[10]

Taxa de creixement de la poblacio [ modifica ]

La "taxa de creixement de la poblacio" es la taxa en que el nombre d'individus d'una poblacio augmenta en un periode determinat, expressat com una fraccio de la poblacio inicial. Concretament, la taxa de creixement de la poblacio es refereix al canvi de poblacio durant un periode unitari, sovint expressat en un percentatge del nombre d'individus de la poblacio al comencament d'aquest periode. Es pot escriure com a formula, valida per a un interval de temps prou reduit:

Taxa de creixement de la poblacio ${\displaystyle ={\frac {P(t_{2})-P(t_{1})}{P(t_{1})(t_{2}-t_{1})}}}$

Una taxa de creixement positiva indica que la poblacio esta en augment, mentre que una taxa de creixement negativa indica que la poblacio esta disminuint. Una proporcio de creixement de zero indica que hi havia el mateix nombre d'individus al principi i al final del periode: una taxa de creixement pot ser zero, fins i tot quan hi ha canvis significatius en la taxa de natalitat , la taxa de mortalitat , la taxa d'immigracio i la distribucio d'edats entre les dues vegades. ^[11]

Una mesura relacionada es la taxa de reproduccio neta . En absencia de migracio, una taxa de reproduccio neta de mes d'1 indica que la poblacio de femelles esta en augment, mentre que una taxa de reproduccio neta inferior a una ( fertilitat de substitucio ) indica que la poblacio de femelles esta disminuint.

La majoria de poblacions no creixen de forma exponencial, sino que segueixen un model logistic . Una vegada que la poblacio hagi aconseguit la seva capacitat de carrega , s'estabilitzara i la corba exponencial s'anivellara cap a la capacitat de suport, que sol ser quan una poblacio ha esgotat la majoria dels seus recursos naturals . ^[12]

Equacio logistica [ modifica ]

El creixement de la poblacio sovint es pot modelar mitjancant l'equacio logistica ^[13]

${\displaystyle {\frac {dP}{dt}}=rP\left(1-{\frac {P}{K}}\right),}$

on

• ${\displaystyle P(t)}$ = la poblacio abans del temps t;
• ${\displaystyle t}$ = temps en el que la poblacio creix;
• ${\displaystyle r}$ = el coeficient de taxa de creixement relatiu;
• ${\displaystyle K}$ = la capacitat de carrega de la poblacio; definida pels ecologistes com la mida maxima de poblacio que pot suportar un determinat entorn. ^[12]

Com que es una equacio diferencial separable, la poblacio es pot resoldre explicitament, produint una funcio logistica :

${\displaystyle P(t)={\frac {K}{1+Ae^{-rt}}}}$,

on ${\displaystyle A={\frac {K-P_{0}}{P_{0}}}}$ i ${\displaystyle P_{0}}$ es la poblacio inicial al temps 0.

Creixement per regio [ modifica ]

Les taxes de creixement de la poblacio varien segons la regio mundial, amb les taxes de creixement mes altes a l'Africa Subsahariana i les mes baixes d'Europa. Per exemple, de 1950 a 2010, l'Africa Subsahariana va creixer mes de tres vegades i mitja, passant d'uns 186 milions a 856 milions. D'altra banda, Europa nomes va augmentar un 35%, passant de 547 milions el 1950 a 738 milions el 2010. Com a resultat d'aquests diferents creixements de poblacio, l'Africa subsahariana va canviar del 7,4% de la poblacio mundial el 1950 al 12,4% el 2010. mentre que Europa va disminuir del 22% a l'11% en el mateix periode. ^[14]

A Europa , els paisos amb taxa de natalitat estimada mes alta en 2020 son Franca amb 1,78 fills per dona i la Republica d'Irlanda que te 1,77. ^[15]

Cap al futur [ modifica ]

D'acord amb la revisio de l'ONU del 2017 a les seves projeccions de poblacio, es preveu que la poblacio mundial arribi als 11.2 bilions el 2100 enfront dels 7.600 milions del 2017. ^{[16] [17]} El 2011, l'economista indi Sanjeev Sanyal va disputar les xifres de l'ONU i va argumentar que la taxa de natalitat caura per sota de les taxes de reemplacament durant els anys 2020. Segons les seves projeccions, el creixement de la poblacio nomes es mantindra fins a la decada de 2040, augmentant la longevitat, pero arribara a assolir els 20 milions per sota del 2050. ^[18] Per contra, un document del 2014 de demografs de diverses universitats i la divisio de poblacio de les Nacions Unides va projectar que la poblacio mundial assoliria uns 10.900 milions el 2100 i continues creixent despres. ^[19] Un dels seus autors, Adrian Raftery, catedratic d'estadistiques i de sociologia de la Universitat de Washington , assegura que "El consens dels darrers vint anys va ser que la poblacio mundial, que actualment es d'uns 7.000 milions, ascendiria fins als 9 mil milions i el nivell. Probablement hi hagi un 70 per cent de probabilitats que la poblacio mundial no s'estabilitzi aquest segle. La poblacio, que havia caigut en l'agenda mundial, continua sent un tema molt important ". ^[20]

Referencies [ modifica ]