Una tariqa ( arab : ????? , ?ar?qa , plural ??? , ?uruq , ‘cami’, ‘metode’) es una germandat o confraria sufi . Els practicants del sufisme estan agrupats en diferents germandats que persegueixen la purificacio de l'anima ( nafs ), la consecucio del coneixement divi ( marifa ) i la realitzacio de la realitat divina ( haqiqa ) a traves dels ensenyaments espirituals que ofereix la Revelacio (l' Alcora i la sunna ), les dites i experiencies d'altres profetes i sants , i la practica d'un cami espiritual a traves de la guia d'un mestre autoritzat (sovint anomenat xeic ).

Hi ha diferents ordes sufis, repartits tant per l'orient com per l'occident del mon islamic, i alguns tambe son presents a Occident. La germandat mes estesa geograficament es segurament la Qadiriyya , encara que en nombre de seguidors son tambe molt importants la Naqxbandiyya , la Xistiyya , la Xadhiliyya , seguides d'altres com la Mevlevi ( Mawlawiyya ), la Bektaixi , la Rifaiyya o la Halvetiyya , i les branques que deriven de cadascuna d'aquestes son molt nombroses.

Historia [ modifica ]

L'aparicio de les turuq es va produir a partir del segle  xiii , per la sistematitzacio dels ensenyaments sufis al voltant dels grans mestres d'aquest segle, com van ser Jalal ad-Din Rumi , Abu-l-Hassan aix-Xadhili , Xaju Naqxband , Ahmad ar-Rifai o Abd-al-Qadir al-Jilani . Els diferents turuq s'aniran diferenciant en insistir en les practiques o les caracteristiques definides per tal o tal mestre, encara que dins d'una mateixa tariqa , depenent del moment historic i de les caracteristiques del xeic, es poden observar igualment diferents tendencies o formes: les unes es van centrar en una forma mes popular desenvolupant, per exemple, els morabits ; d'altres prenen un caracter mes urba, d'altres una forma mes especulativa o intel·lectual i finalment n'hi ha que prendran un caire politic o social.

Previament a l'existencia de les turuq existien diferents cadenes iniciatiques mes difuses, com son la khirqa o les autoritzacions espirituals ( ijaza ), que establien vincles entre mestres i deixebles sense que aquests llacos suposessin una organitzacio fixa com son les turuq .

Organitzacio [ modifica ]

La tariqa s'organitza al voltant del mestre espiritual, al qual es vinculen un o mes deixebles. Als membres d'una tariqa se'ls denomina dervixos en turc i farsi i murid en arab, encara que hi ha altres denominacions que varien depenent de la regio. Cada deixeble o iniciat estableix un vincle ( baya o ahd ) amb un mestre que ha rebut al seu torn la iniciacio d'un altre mestre a traves d'una cadena iniciatica ( silsila ) que remunta, segons la tradicio, fins al mateix profeta Muhammad . Comunament aquesta vinculacio s'estableix a traves de cadenes que remunten fins a l'imam Ali ibn Abi-Talib , cosi i gendre del Profeta, o en el cas de la Naqxbandiyya, fins Abu-Bakr as-Siddiq , el primer dels califes que van succeir Muhammad.

Encara que de vegades les diferents turuq s'han organitzat com a comunitats on el deixeble pot viure aillat del mon, no hi ha el monacat en el sufisme. La majoria dels mestres i vies aconsellen als deixebles viure una existencia integrada en els seus diferents entorns, de forma mes o menys participativa i, excepte en alguns casos anomenats mutayarridun ("els despresos"), solen tenir familia i ocupacions mundanes. Pel que fa a la seva visibilitat, hi ha tendencies on es prefereix la visibilitat i identificacio i en altres on s'aconsella mes aviat l'anonimat.

La vida de la tariqa te un centre on es reuneixen els deixebles o els familiars per al record de Deu o dhikr . Aquest lloc comunitari ha rebut diferents noms com dergah o tekke (en turc) o zawiya , tot i que han existit altres tipus de llocs de reunio com els funduq , un tipus de pensio, o les rabites ( ribat ), de caracter mes ascetic militar.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Tariqa