Tauleta tactil

Una tauleta tactil ^[1] (en angles , tablet ) es un dispositiu electronic a mig cami entre una ordinador portatil i un telefon mobil , al qual s'hi pot escriure a traves d'una pantalla tactil. Un usuari pot utilitzar un estilet (o stylus ) per a treballar amb l'ordinador sense necessitat de teclat ni ratoli .

Aquesta modalitat d'ordinador portatil ha suposat un avanc significatiu en l'aplicacio dels estudis de linguistica computacional . N'hi ha models que nomes aporten la pantalla tactil a manera de pissarra, sent aixi molt lleugers. Tambe hi ha ordinadors portatils amb teclat i ratoli, anomenats convertibles , que permeten rotar la pantalla i col·locar-la com si es tractes d'una pissarra, per a fer-ne us com a Tablet PC.

Per compensar el deficit de teclat fisic la majoria de tauletes son capaces de connectar-se a dispositius independents a traves de Bluetooth o USB . ^[2]

Historia [ modifica ]

Un antecedent a nivell funcional es d'origen roma d'Orient , de vora del segle  ix , que consistia en una objecte compost d'una taula de fusta amb cera per a escriure i borrar i, uns pesos per a calcular preus. ^[3]

A finals del segle  xix (1880), Elisha Gray va dissenyar un gadget que era capac de transmetre lletres d'un dispositiu a un altre mitjancant un llapis electric, a mode de telegraf , el “Telautograph", invent precursor d'altres com el fax o les mateixes tauletes. ^[4]

Tauletes tactils de ficcio [ modifica ]

Els ordinadors en forma de tauleta han aparegut en diverses obres de ciencia-ficcio a partir de la segona meitat del segle  xx , per exemple:

• La descripcio de la "tauleta calculadora" a la novel·la de 1951 La Fundacio , d' Isaac Asimov .
• L'"opton" de la novel·la de 1961 Retorn de les estrelles, de Stanislav Lem .
• Nombrosos aparells mostrats a la serie de televisio original Star Trek , de Gene Roddenberry, 1966. ^[5]
• El "newspad" d' Arthur C. Clarke ^[6] mostrat a la pel·licula 2001: una odissea de l'espai , de Stanley Kubrick (1968).
• Un aparell semblant descrit a la Guia galactica per a autoestopistes , una radio-comedia de 1978 escrita per Douglas Adams .

Primers prototips [ modifica ]

L'any 1968 el cientific informatic Alan Kay va projectar una aparell anomenat KiddiComp (despres es va desenvolupar i anomenar Dynabook ) mentre realitzava el seu doctorat. ^{[7] [8]} En una proposta escrita el 1972, el descriu com un ≪ordinador personal per a nens de totes les edats.≫ ^[9] Hi feia notar la necessitat d'unes capacitats similars a les dels ordinadors portatils o tauletes tactils actuals i tambe d'una bateria de llarga durada. Empero, no definia exactament la forma o l'us de les tauletes tactils. Aquesta mai es va fabricar per manca de suport, l'elevat cost i per limitacions tecnologiques de l'epoca. Kay amb el seu prototip i paradigma de la tecnologia del Dynabook va ser l'inspirador de llenguatges de programacio , de la interficie grafica que posteriorment es desenvoluparen informatica i tecnologicament. ^[10]

L'any 1994 la Unio Europea va comencar el projecte 'OMI-NewsPAD' (EP9252), inspirat per conceptes semblants que apareixen a les obres de ficcio de Clarke i Kubrick. ^[11] L'empresa Acorn Computers va desenvolupar ordinadors basats en pantalles tactils i amb processadors amb arquitectura ARM. Aquests aparells es van anomenar NewsPad i se'n van fer proves inicials a Barcelona. El projecte va finalitzar l'any 1997. ^[12]

A la fira COMDEX de novembre del 2000, l'empresa Microsoft va presentar el prototip Tablet PC , ^[13] que venia a ser un producte hibrid entre l'ordinador portatil i les mes recents tauletes tactils.

L'any 2001 Ericsson va anunciar un aparell experimental anomenat DelphiPad , desenvolupat en cooperacio amb el Centre for Wireless Communications de Singapur , que comptava amb pantalla tactil i que utilitzava Linux com a sistema operatiu i el navegador web Netscape Navigator . ^{[14] [15]}

Tipologia d'aparells [ modifica ]

Les tauletes es poden diferenciar entre elles i incloure-les en diferents categories segons la mida, el sistema operatiu que utilitzen, canals d'entrada i/o sortida que disposen o els seus usos. ^[16]

• Slate (pissarra). Dispositius amb una llargada de pantalla d'entre 7 i 10 polzades.
• Mini tablet. Dispositius mes petits i menys pesats que les slate.
• Phablet . Hibrid entre tauleta i telefon intel·ligent. Telefon mobil amb una pantalla mes gran de l'habitual o be tauleta tactil connectada a la xarxa mobil .
• 2-en-1. Es una combinacio d'una tauleta tactil i d'un notebook que te funcionalitats dels dos aparells.
• Gaming tablet. Algunes tauletes es modifiquen amb maquinari que permet la millora de l'experiencia del gaming.
• Booklet. Es un tipus de tauleta tactil que es pot doblegar com un ordinador portatil .
• Customized business tablet. Hardware i software personalitzats segons necessitats especifiques de diferents tipus de negocis.

Usos [ modifica ]

La tauleta funciona com un ordinador pero en ser mobil es mes lleugera i funcional. Amb aquest dispositiu es pot tenir acces a diferents arxius a traves de la xarxa:

• Videos o realitzar trucades a un altre dispositiu amb la camera .
• Imatges.
• Musica.
• Consulta i edicio de textos.
• Pagines web .
• Blogs .
• Etc. ^[17]

A traves de la tauleta es pot accedir a una gran varietat d'aplicacions amb funcions especifiques que permeten realitzar multiples funcions:

• Creacio de cartells , comics , videos, narracions , presentacions, fulls de calcul , etc.
• Edicio o creacio de fotos , videos, textos, etc.
• Jugar.
• Gravacio de la veu .
• Etc.

La tauleta te un us complementari al de l'ordinador, pero te aplicacions expertes en diferents contextos perque aquests dispositius s'utilitzen de manera professional a la feina. Els especialistes desenvolupen les tasques de manera mes facil amb les tauletes, gracies a la mobilitat que permeten. ^[18]

Tablet Computing a l'educacio [ modifica ]

Algunes caracteristiques que justifiquen la seva integracio al context educatiu son: ^[19]

• Us personal. Aprenentatge en qualsevol lloc (a l'aula, a casa...)
• Interactivitat. Pantalla multi tactil , possibilitats interactives amb els dits i amb el punter .
• Autonomia. La seva bateria possibilita una durada d'una jornada escolar completa.
• Portabilitat. Lleugera i portable d'un lloc a un altre.
• Suport digital multimedia . Facilita l'acces, creacio i edicio d'informacio en format digital multimedia: textos, imatges, audios, videos, etc.
• Acces a llibres electronics.
• Microfon i webcam .
• Productivitat. Diferents programes d'edicio per a un aprenentatge basat en la construccio de materials.
• Cal·ligrafia. Punter sobre la pantalla tactil que permet la integracio de la cal·ligrafia a ma alcada.

Avantatges i errades de l'us de tauletes a l'aula [ modifica ]

Alguns avantatges son: ^[20]

• Personalitzar l'aprenentatge a cada estudiant de forma facil i precisa. L'analisi de les dades que proporcionen les eines d'interaccio i realimentacio en temps real amb els alumnes dona facilitats per identificar amb antelacio aquells estudiants que necessiten ajuda i aquells que poden assumir reptes d'aprenentatge superiors. Les tauletes s'adapten al nivell de l'alumnat, de manera que beneficia a tot l'alumnat de manera individual.
• Facilitar un aprenentatge autonom , actiu i mobil.
• Millorar el flux de treball i facilitar l'avaluacio conjunta, amb acces immediat a la feina dels altres companys . D'aquesta manera s'afavoreix la revisio i la col·laboracio entre el grup d'alumnes de forma constant.
• Visualitzar un concepte amb major flexibilitat de maneres molt diferents (fotografies, videos, 3D …).
• Donar suport a la creativitat de l'estudiant. Creacio de presentacions amb animacions, infografies, cartells, llibres electronics interactius, etc.
• Crear un portafoli digital . Permet la visualitzacio del propi progres i la reflexio sobre la propia evolucio.
• Capturar continguts a l'aula com: registrar la veu del professor i disposar de les llicons en audio o video.
• Connectar alumnes, pares i professors. Reforcar a casa el que s'ha apres a classe, supervisar la llista d'activitats a lliurar, seguiment del progres, etc.
• Facilitar la implementacio del model de la classe inversa . L'alumnat apren un tema de manera individual a casa amb la visualitzacio de videos (els quals els ha penjat un docent a la xarxa) de curta durada a la tauleta. D'aquesta manera es permet repetir, aturar i meditar el contingut fins que s'interioritzi.

Algunes errades frequents:

• Enfocaments equivocats que impedeixen una incorporacio amb exit de la tauleta a l'aula.
• Us de la tauleta mentre s'utilitza la mateixa metodologia: una simple transferencia d'informacio del professor a l'alumne de forma passiva.
• Escassa o nul·la formacio per part del professorat amb les eines a utilitzar.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Tauleta tactil

Enllacos externs [ modifica ]

Entrevista a Alan Kay (en an

Vegeu tambe [ modifica ]

• Tinta electronica
• Tauleta grafica
• Estilet digital
• Estilet